John Elliott, Honoris Causa de la Universitat de Lleida

 

Padrí: Roberto Fernández Díaz, professor del departament d'Història de l'Art i Història Social

Rector: Jaume Porta Casanellas

 

Nascut a Reading (Berks, Anglaterra), Sir John H. Elliott ha estat catedràtic emèrit d'Història Moderna a la Universitat de Oxford. Educat a l'Eton College, va ser doctor en Història per la Universitat de Cambridge (Trinity College, 1952) i fou durant 17 anys professor a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton (Estats Units). És considerat com un dels hispanistes més importants del món, especialista fonamentalment en els segles XVI i XVII de la Història d'Espanya, especialment en la figura dels validos i, més concretament, del Comte Duc d'Olivares, i en la història comparada de la colonització espanyola i britànica a Amèrica.

 

A més de la seva àmplia labor docent, tant a Anglaterra com a professor convidat en les més destacades universitats del món, és autor, entre molts altres llibres, de La España Imperial, 1469-1716 (1963), La rebelión de los catalanes (1963), El viejo mundo y el nuevo, 1492-1650 (1970), Un palacio para el rey amb Jonathan Brown (1980), Richelieu y Olivares (1984), El Conde Duque de Olivares (1986) i Espanya y su mundo (1989).

 

Membre corresponent de la Real Acadèmia de la Història de Madrid, de l'Acadèmia Britànica i també de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i a la Societat Filosòfica Americana. A més de la de Lleida Elliott és doctor honoris causa per les universitats de Barcelona, Autònoma de Madrid, València, Gènova, Portsmouth, Warwick i Brown. Entre altres distincions, ha estat nomenat Cavaller per S. M. la Reina d'Anglaterra, i ha rebut la gran creu d'Alfonso X el Sabio, la gran creu d'Isabel la Catòlica, la medalla d'honor de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo, la medalla d'Or a les Belles Arts i premis com el Wolfson d'Història (1986), el Eloy Antonio de Nebrija (1993), i el Balzan per a la història 1500-1800, atorgat per la Fundació Internacional Balzan (1999).