Miquel Batllori i Munné, Honoris Causa de la Universitat de Lleida

Miquel Batllori Munné fou un historiador i jesuïta català. Nasqué l'1 d'octubre de 1909 fill d'un català i d'una cubana. Els seus pares havien fet fortuna a la Cuba colonial i a casa seva sempre tingué l'estímul ver les lletres i les arts. Afectat d'osteomielitis, va estudiar primària i batxillerat a l'Escola Jesuïta del carrer Casp de Barcelona, posteriorment es va graduar en Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Barcelona el 1928. Aquell mateix any ingressà a la Companyia de Jesús per iniciar el seu noviciat, estudiant humanitats al Monestir de Veruela, a la província de Saragossa. Finalment llicenciat en teologia va publicar innombrables treballs, que han estat reunits en la seva Obra Completa en dinou volums. En la seva llarga trajectòria, va ser director de l'Institut Històric de la Companyia de Jesús i catedràtic d'Història Moderna a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Estudiós de vocació universal, es va interessar de forma especial per les figures de Ramon Llull, Ramon de Penyafort i Arnau de Vilanova. La seva monumental obra sobre el llinatge dels Borja va marcar una fita en el camp de la historiografia sobre l'època del Renaixement.

Mereixedor l'any 1982 de la Creu de Sant Jordi; el 1985 de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya; el 1990 rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes; el 1995 el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials, juntament amb l'historiador portuguès Joaquim Veríssimo Serrão; i el 2001 el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.