La versió electrònica de la signatura té les mateixes funcions i usos que la manuscrita: subscriure documents per a certificar que se n’és l’autor, o que se n’aprova el contingut, o s’hi ha intervingut, o s’hi ha estat present.

 

Però, el concepte de signatura electrònica ha esdevingut l’etiqueta, o l’eslògan, que conté un conjunt d’idees tècniques, legals i de màrqueting.

 

De fet, caldria distingir entre la signatura electrònica, el concepte legal que empara l’ús de tecnologia per emular la signatura manuscrita; la signatura digital, el concepte tècnic amb el que signem documents mitjançant criptografia asimètrica; i el concepte comercial o etiqueta “signatura electrònica”, on es confonen els termes digital, electrònic i telemàtic en una ‘nebulosa’ que fa referència a qualsevol possible aplicació o ús de la signatura per canals tecnològics.

 

En la següent taula comparem la signatura manuscrita amb l’electrònica:

 

Com es garanteix la integritat, autentificació, confidencialitat i no repudi en documents i tràmits?	En el cas de la signatura manuscrita cal ...	En el cas de la signatura electrònica cal ...
integritat (inviolabilitat del contingut)	document notarial	certificat digital reconegut emès per una autoritat de certificació de confiança
autentificació (prova la identitat del signant)	aportant DNI
confidencialitat (el destinatari és l’únic receptor)	correu postal certificat
no repudi (impossibilitat de negar el fet de la signatura)	document notarial