La dieta del trencalòs li dóna avantatge sobre altres voltors
'Scientific Reports' publica una recerca liderada per la UdL sobre el valor energètic dels ossos
Descarregar pdf
La dieta especialitzada del trencalòs té alguns avantatges respecte a la dieta càrnia d'altres voltors. Així ho afirma una recerca liderada per la Universitat de Lleida (UdL) recentment publicada a la revista internacional d'accés obert Scientific Reports, del prestigiós grup Nature. Els investigadors del Departament de Ciència Animal de la UdL Antoni Margalida i Daniel Villalba han analitzat el valor energètic dels ossos i han descobert que els frescos aporten un 108% d'energia en comparació amb la carn. Els secs, després de tres mesos a la intempèrie, conserven fins el 90% de les proteïnes. I estan disponibles més temps que els teixits tous.
La recerca de la UdL ha estudiat la composició química dels ossos en funció de l'edat, part anatòmica i espècie a la qual pertanyen; analitzant el contingut nutritiu: matèria seca, greix i proteïna. Els resultats assenyalen que els ossos de porc presenten el doble de greix que els d'ovella que, en canvi, tenen més proteïna. Els fèmurs contenen més greix i les escàpules, més proteïna. Dades que, segons Margalida, es poden utilitzar "per millorar la gestió dels punts d'alimentació suplementària" d'aquesta espècie amenaçada, incrementant sobretot fèmurs i tíbies de porc.
El trencalòs és una au que sobreviu en zones de muntanya sotmeses a una rigorosa climatologia, amb una dieta aparentment poc nutritiva basada en ossos. Segons les dades de l'estudi, un adult necessitaria anualment 583 fèmurs frescos per cobrir els requeriments energètics necessaris per sobreviure. Si són secs, la xifra pràcticament es duplica fins els 917.
L'Estat espanyol, amb unes 130 parelles reproductores de trencalòs, acull més del 60% de la població europea. Els resultats de la recerca de la UdL, segons Margalida, permeten "millorar les accions de conservació" d'aquesta au i, fins i tot, incrementar "el coneixement de l'ús de carronya per part dels primers homínids", ja que aquests podien utilitzar els ossaris de les aus rapinyaires per aprofitar la medul·la òssia com aliment.
La recerca de la UdL ha estudiat la composició química dels ossos en funció de l'edat, part anatòmica i espècie a la qual pertanyen; analitzant el contingut nutritiu: matèria seca, greix i proteïna. Els resultats assenyalen que els ossos de porc presenten el doble de greix que els d'ovella que, en canvi, tenen més proteïna. Els fèmurs contenen més greix i les escàpules, més proteïna. Dades que, segons Margalida, es poden utilitzar "per millorar la gestió dels punts d'alimentació suplementària" d'aquesta espècie amenaçada, incrementant sobretot fèmurs i tíbies de porc.
El trencalòs és una au que sobreviu en zones de muntanya sotmeses a una rigorosa climatologia, amb una dieta aparentment poc nutritiva basada en ossos. Segons les dades de l'estudi, un adult necessitaria anualment 583 fèmurs frescos per cobrir els requeriments energètics necessaris per sobreviure. Si són secs, la xifra pràcticament es duplica fins els 917.
L'Estat espanyol, amb unes 130 parelles reproductores de trencalòs, acull més del 60% de la població europea. Els resultats de la recerca de la UdL, segons Margalida, permeten "millorar les accions de conservació" d'aquesta au i, fins i tot, incrementar "el coneixement de l'ús de carronya per part dels primers homínids", ja que aquests podien utilitzar els ossaris de les aus rapinyaires per aprofitar la medul·la òssia com aliment.
Notícies relacionades
L'ecologia del moviment del trencalòs pirinenc, al descobert
La UdL lidera el primer estudi amb localitzacions GPS, que publica 'Scientific Reports'
Reclamen a la UE la retirada del diclofenac per evitar la mort de voltors
Una recerca en què participa la UdL alerta que pot provocar fins a 6.000 morts d'aus a l'any