Xarxes per promocionar el patrimoni de la Catalunya interior

Proposta d'un estudi elaborat per la UdL per a la Fundació Món Rural

Descarregar pdf
ignasialdomapatrimonisruralsUdL
Ignasi Aldomà (UdL)

Crear xarxes patrimonials per recuperar, gestionar i promocionar les àrees rurals. Aquesta és la principal proposta de l'estudi Patrimonis rurals: reconeixements i perspectives, elaborat per experts de la Universitat de Lleida (UdL) per a la Fundació Món Rural (FMR). El treball presentat avui el signen Ignasi Aldomà, Josep Ramon Mòdol i Montserrat Guerrero, amb la col·laboració de l'exprofessor de la UdL Ramon Morell. "És el primer intent rigorós i sistematitzat de quantificar i ubicar els beneficis que aporta el patrimoni rural al desenvolupament del territori", ha destacat el director de la FMR, Marc Riera.

Per millorar el reconeixement dels patrimonis agraris, l'estudi planteja mesures concretes com ara ampliar l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), incorporar-los a la gestió dels espais naturals protegits, implantar exempcions fiscals a les edificacions com ara les cabanes de pedra seca o aprofitar les noves tecnologies de la informació i comunicació (TIC) per "substituir la materialitat virtual per la reproducció virtual i l'experiència sinestèsica".

Tot i que les àrees rurals tenen un patrimoni abundant, "els seus habitants tenen dificultats per mantenir-lo, promocionar-lo i convertir-lo en font de riquesa". És el que l'estudi de la UdL descriu com a buit patrimonial rural. Només cal fer un cop d'ull al conegut web de viatges TripAdvisor. De les 450.000 opinions que hi havia al març de 2017 sobre els 1.030 llocs d'interès recollits a Catalunya, el 88,6% feien referència a la ciutat de Barcelona i només un 0,33%, a les comarques de Lleida.

El treball destaca que la meitat occidental del país, des dels Pirineus fins a les comarques de l'Ebre, és la menys dotada de recursos culturalitzats. Per això, aposta per "centrar l'esforç de promoció patrimonial en aquelles àrees rurals que han patit i pateixen més els problemes del despoblament". En aquest sentit, subratlla que "l'àrea prepirinenca i les terres interiors situades entre les Garrigues i la Terra Alta són la part més susceptible d'una actuació especial".

El professor de Geografia de la UdL, Ignasi Aldomà, creu que cal "treure profit de complementarietats i possibles sinergies en base a petites xarxes que reposin sobre els elements patrimonials més destacats i/o una marca de reconeixement i identitat territorial". L'estudi en proposa algunes xarxes de recursos intangibles com Els primers habitants de Catalunya, La Catalunya rebel (1600-1740) o República i franquisme.

Notícies relacionades