Un estudi de la UdL constata risc de despoblament en 200 municipis catalans

Un total de 200 municipis de Catalunya, 89 dels 231 de la demarcació de Lleida, es troben en situació crítica de despoblament. Aixi ho constata l'estudi Nous índexs de relleu generacional al món rural, elaborat pels geògrafs de la Universitat de Lleida (UdL), Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol, i que forma part del projecte Smart BCN Rural.

 

El risc de pèrdua d'habitants més gran es localitza actualment a les comarques del Pirineu i el Prepirineu, especialment als Pallars, el Solsonès, l’Alt Urgell, la Noguera o el Berguedà. Pel que fa a la franja entre Lleida i el Camp de Tarragona, els municipis més afectats es troben a les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat, mentre que a les Terres de l’Ebre -una altra de les zones crítiques- hi trobem la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Dels cinc municipis amb un risc més elevat: Cava, Bellpart, Salvallà del Comtat, Riu de Cerdanya i Josa i Tuixén, tres pertanyen a comarques lleidatanes, mentre que dels sistemes urbans situats a la part més baixa -Organyà, Bellver de Cerdanya, Flix, Oliana i Ponts- quatre són de la demarcació de Lleida.

 

El risc s'ha calculat a partir de diversos índexs de relleu generacional al món rural: la població, la població menor de 15 anys i el potencial de creixement al 2019, i el creixement demogràfic, el saldo migratori i el creixement de llocs de treball entre 2013 i 2019. Tots aquests índex seran revisats i actualitzats anualment per a seguir-ne l'evolució, expliquen des de l'Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, que és qui va encarregar l'estudi a la UdL amb l’objectiu de disposar de nous indicadors quantitatius al món rural català i aixi poder-ne incentivar el repoblament.

 

Entre els 200 municipis amb pitjor dinàmica de Catalunya 163 tenen menys de 500 habitants, 32 entre 500 i 1.000, i 4 entre 1.000 i 2.000. La majoria són municipis petits amb una estructura envellida de la població i escassa i poc diversificada activitat econòmica, sovint amb un nul desenvolupament industrial i un nivell de serveis clarament insuficient. L'activitat agrària principal ocupador laboral en altres tems s'ha mecanitzat, sense alternatives laborals. "Hi ha clarament dos Catalunyes, la urbana i la rural i, mentre la urbana continua creixent, la rural continua en regressió. El país no és reequilibra, es fa més desequilibrat", explica Ignasi Aldomà.

 

Els autors de l'estudi conclouen que cal passar a l’acció amb mesures contundents per evitar el despoblament de la Catalunya rural i que la renovació generacional ve, sobretot, d'immigració jove d'origen estranger que "es comporta en funció de les necessitats del mercat de treball i informacions de reclam". "En aquests municipis per l'estructura demogràfica actual només es podria reverir la situació amb contingents de població migrada jove", afirma Josep Ramon Mòdol.