Un dels protagonistes de 'Ciutat Morta', al cicle de Cinema i Drets Humans

Rodrigo Lanza, empresonat cinc anys, sempre ha defensat la seua innocència

Descarregar pdf
CicleCinemaDretsHumansUdL2015
Ciutat morta (Xavier Artigas i Xapo Ortega, 2013)

El 4 de febrer de 2006, un guàrdia urbà de Barcelona va resultar greument ferit en els incidents que van tenir lloc en un edifici ocupat la nit que s'hi celebrava una festa. Rodrigo Lanza, un jove xilè, va ser acusat d'haver llençat una pedra contra l'agent. Condemant a 5 anys, va complir íntegrament la condemna i sempre ha defensat la seua innocència. Una altra de les detingudes, Patricia Heras, que va negar estar aquella nit al lloc dels incidents, es va suïcidar durant un permís penitenciari.

Aquests fets, així com les irregularitats del cas, conegut com a 4F, són el fil conductor del documental Ciutat morta (Xavier Artigas i Xapo Ortega, 2013, 120 min.) que es projectarà el proper 17 de novembre a les 6 de la tarda, a la Sala de juntes del 2n pis de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, i que comptarà amb el testimoni d'excepció de Rodrigo Lanza.

Serà la tercera sessió del 12è Cicle de Cinema i Drets Humans, organitzat per la UdL amb la Coordinadora d'ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida, Comissions Obreres, Amnistia Internacional, Ateneu Popular de Ponent i l'Institut Català Internacional per la Pau, que s'estrena demà dimarts, a les 7 de la tarda, amb Yo soy voz de la memoria y cuerpo de la libertad (Actoras del Cambio Guatemala, 2011, 49 min). Aquest documental, protagonitzat per dones supervivents de violacions sexuals en guerra o en temps de “pau”, serà comentat per la terapeuta, Alma Prelic, membre del col·lectiu feminista, Actoras del cambio.

El seguirà, dijous 12, Uchungu na tumaini. Crònica del dolor i l’esperança (Lliga dels Drets dels Pobles, 2015, 55 min), un documental sobre el conflicte de la República Democràtica del Congo, on ja han mort més de 6 milions de persones. Iris Boadella, responsable de la campanya Congo perill de riqueses, i Rita Huybens, coguionista del documental, són les convidades per parlar de les dures conseqüències, sobretot per a dones i infants, d’'un conflicte que sembla no importar ningú.

El dret a l'educació serà abordat, el dia 19, amb l'historiador Amin Egea, membre de la comunitat Bahá'ís. Encendre una espelma (54min.), del director iranià Maziar Bahari, és el film triat per explicar la negació de l'educació superior a les persones que pertanyen a la comunitat Bahá'ís d'Iran.

Un altre dels plats forts del cicle, dimarts 24, és Drone (2014, 78 min.|58 min), de la cineasta noruega Tonje Hessen. El documental, Premi Amnistia Internacional al XIII Festival de Cinema i Drets Humans de Sant Sebastià, denúncia que l'ús de drons està causant greus violacions de drets humans que romanen impunes.

L'edició d'enguany del Cicle es tanca el 26 de novembre amb la projecció de Les nostres energies (Enginyeria Sense Fronteres, 2014, 43 min). El documental denúncia l’actual sistema energètic català per poc sostenible i poc democràtic. Maria Campuzano, portaveu de l’'Aliança contra la pobresa energètica, abordarà aquestes qüestions durant el col·loqui posterior a la projecció.


A més, fins al 30 de novembre, la segona planta de l'edifici del Rectorat de la UdL, acull l'exposició de la Lliga dels drets dels pobles Indígenes, quan la terra camina, on es mostra la història, les comunitats, les ètnies, els costums, els valors, les localitzacions, els moviments i els drets dels pobles de la regió amazònica.