Pedagogia teatral per fomentar l'empatia de l'estudiantat d'Infermeria

Som a la Unitat de Cures Intensives (UCI) d'un hospital, és primera hora del matí. Un pacient conscient i monitoritzat és al llit. Sona l'alarma del monitor de constants i entra una infermera a l'habitació. Així ha començat la sessió de teatralització d'un cas clínic que avui ha tingut lloc a l'Aula de simulació de la Facultat d'Infermeria i Fisoteràpia (FIF) de la Universitat de Lleida.

 

Ha estat la darrera de les tres del projecte d'innovació docent de la FIF La pedagogia teatral en el despertar del raonament deliberatiu dels estudiants de tercer curs del grau en Infermeria, enfront de la resolució de dilemes ètics i presa de decisions, coordinat per la professora Ana Lavedan i on hi han estat implicats altres docents del centre, la directora d'Infermeria de la Clínica Mi NovAliança, Montserrat Gómez, i professionals de l'Aula municipal de Teatre de Lleida.

 

En la sessió d'avui es plantejava la interferència que pot suposar la tecnologia en les cures. Els actors i actrius del grup de teatre d'adults de l'Aula de Teatre, escenificaven diferents situacions en la simulada habitació de la UCI. A partir del mètode de la prova-error l'estudiantat participava en l'experiència teatral perquè segons les seues reaccions el final és un o un altre, ha explicat Alba Segura (coordinadora de Teatre per infants de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida). Altres sessions han abordat el final de la vida, el síndrome del 'burnout' o haver de donar una mala notícia.

El projecte, iniciat al febrer, s'ha desenvolupat en el marc de l'assignatura Pràctica basada en l'evidència en el cuidatge integral de la persona 3 amb els 65 alumnes de 3r curs d'Infermeria. Estructurat en 3 fases (anàlisi de la realitat , teatralització immersiva, i reflexió crítica i deliberació participativa), ha combinat la pedagogia teatral i el tradicional mètode socràtic. El seu objectiu és fomentar la capacitat d'empatia i de deliberació de l'estudiantat a partir de la vivència.

 

"Es tracta d'adquirir les competències essencials de la professió, com ara tenir cura dels pacients, a partir de les emocions tot emprant el teatre com a eina", ha explicat Lavedan. "Recuperar la part humana de la cura tot plantejant dilemes ètics i relacionals perquè la part tècnica ja s'aprèn durant al Grau", ha afegit Gómez.