El rector espera alleujar les tensions pressupostàries a la UdL per al 2023

El rector de la Universitat de Lleida (UdL), Jaume Puy Llorens, s'ha mostrat confiat que les tensions pressupostàries a la UdL per l'any 2023 es veran alleujades, fruit de les negociacions que està duent a terme amb la conselleria d'Universitats i Recerca i les aportacions previstes als pressupostos de l'Estat. Ha estat durant la presentació del seu informe de gestió anual, el darrer del mandat, que ha estat aprovat pel Claustre per 88 vots a favor, 1 en contra i 7 en blanc. Puy ha afirmat però que seguim sota "els persistents efectes de la crisi sanitària, que s'ha transformat en una crisi econòmica i de model de civilització; la guerra d'Ucraïna, els conflictes geoestratègics, l'emergència climàtica i la inflació que ens acompanya".

 

"En l'horitzó actual ens trobem uns increments del preu de l'energia -prop de 5 milions d'euros- i dels preus dels serveis contractats a efectes de la inflació actual que tornen a posar en tensió el sistema que no són gestionables sense partides pressupostàries noves per a fer-hi front", ha afegit. Tot i que ha informat que la conselleria d'Universitats i Recerca ha manifestat la seua voluntat de finançar la major part d'aquests increments si hi ha disponibilitat pressupostària, "queda clar que descarta cobrir-ne la totalitat i això ens esperona i ens obliga a optimitzar els recursos que ens assigna la societat, amb el pla estratègic d'estalvi energètic per ajustar aquest consum en un compromís entre les necessitats i les possibilitats de la institució". 

 

El rector ha afirmat que els seus quatre anys de mandat no han estat senzills a causa de les dificultats econòmiques degut a "la complexa situació del Parc científic i la delicada situació econòmica de la UdL" que han "limitat la capacitat d'acció" del seu equip. Puy s'ha referit als problemes econòmics que es va trobar ja en començar el mandat, un desajustament pressupostari de 4 milions d'euros, l'augment de despeses per la posada en marxa de nous edificis, la inversió per poder acabar l'edifici Polivalent 2, el creixement sostingut de les despeses de personal, dels costos dels serveis, de les retribucions del personal investigador en formació, la manca de finançament de la Generalitat, així com haver de fer front a l'arribada de rebuts vençuts del Parc. En aquest sentit, malgrat la notícia de la injecció de 7 milions d'euros de l'Estat que rebaixaria un deute "que llasta" la UdL, "hem de seguir treballant per a rebaixar-lo i per fer créixer el Parc perquè sigui viable", ha afirmat. Tot i així, el rector ha explicat que el BOE no recull exactament que aquests 7 milions siguin per al Parc però que vetllarà perquè arribin.

 

Malgrat les dificultats econòmiques "que han consumit bona part dels esforços de l'equip rectoral", Puy ha explicat que s'han impulsat reformes que han cregut necessàries, com la de l'estructura departamental, la dels Estatuts, l'aprovació de normatives per la igualtat de gènere i el respecte a la diversitat dels membres de la comunitat universitària i un nou pla estratègic, entre altres, a més de fer créixer el campus d'Igualada. Puy, que també s'ha referit als futurs canvis estatutaris que suposarà l'aprovació, previsiblement demà, de la nova Llei orgànica per al sistema universitari, s'ha disculpat pels errors i les mancances, però ha demanat col·laboració, flexibilitat, empatia per entendre els altres i per trobar consensos en el si de la comunitat universitària per dur a terme reformes. "Aquesta serà la meua actitud i de de l'equip en la mesura en què en sigui responsable", ha dit.

 

En el seu informe ha recollit un resum de l'activitat realitzada els darrers mesos en àmbits com la docència, la recerca, la internacionalització, la política de personal, d'estudiantat, la igualtat, la solidaritat, les TIC, la cultura, les llengües o les infraestructures. En aquest sentit, la posada en marxa al setembre de l'edifici Polivalent 2 -que s'inaugurarà properament-, de noves instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum a la Unitat Quirúrgica de Torrelameu i en edificis de Cappont, així com diverses actuacions per a la rehabilitació energètica de l'edifici del Rectorat per un import d'1,5 milions d'euros. També ha donat compte de la informació bàsica del pressupost de l'exercici vigent (2022), així com de la darrera Memòria Econòmica aprovada pel Consell Social.

 

Les intervencions dels membres del Claustre han tingut a veure amb el deute del Parc de Gardeny -pel qual la UdL paga 300.000 euros l'any-, la reforma dels departaments, les conseqüències de les mesures per estalviar energia, el retard en la modificació de la relació de llocs de treball del personal d'administració i serveis (PAS), l'adscripció per part de la UdL de centres privats, les afectacions de la reforma laboral en la contractació de personal en projectes de recerca, la baixada de participació de l'estudiantat en les enquestes de docència des que es fan on-line, o el compliment dels acords del Claustre del 17 d'octubre de 2019 que, entre altres, van donar el nom de Campus 1 d'octubre al campus de Cappont.

 

A banda del balanç del rector, el síndic de greuges de la UdL, Jesús Gutiérrez, ha presentat l'informe del 2021, l'activitat del qual correspon al seu predecessor, Joan Betriu. Durant aquell any, la sindicatura va tramitar 26 queixes, una menys que l'any anterior, que han tingut com a resultat 4 recomanacions. Del total de queixes, 19 han estat plantejades per l'estudiantat; 5, per PDI; i 2, per PAS que corresponen a 14 homes i 12 dones. Entre els motius, el principal són els exàmens i les avaluacions (8), seguits de problemes amb la matriculació sobretot al grau de Medicina, concursos de places i contractes. La majoria de les queixes van ser arxivades o refusades per manca de fonament.

 

Gutiérrez ha expressat la necessitat de dissenyar un pla de difusió de la Sindicatura al començament de cada curs, "amb l'objectiu d'oferir el recurs al nou alumnat i recordar a la comunitat universitària que té aquesta eina a la seua disposició". També ha insistit que "la mediació continua sent una assignatura pendent" i que cal "fer esforços perquè la solució acordada o pactada dels conflictes sigui una alternativa real i efectiva".

 

Finalment el Claustre ha ratificat els representants claustrals de l'estudiantat al Consell de Govern, un nou representant del PAS Laboral al Consell de Govern i el Pla estratègic 2030 de la UdL, aprovat al febrer.