El rector augura un 2022 "més tranquil pressupostàriament" per a la UdL

El Claustre aprova per 61 vots la seua gestió i nomenar síndic Jesús M. Gutiérrez, exsecretari general de Paeria

Descarregar pdf
claustre
El rector al seu despatx durant el Claustre. FOTO: UdL
El rector de la Universitat de Lleida (UdL), Jaume Puy Llorens, ha augurat una millora de la situació econòmica de la UdL per a l'any vinent, en el seu informe anual de gestió que ha estat aprovat avui pel Claustre per  61 vots a favor, 8 en contra, i 15 vots en blanc. Ha estat en una sessió virtual degut a l'augment de casos de COVID-19 a les aules de la UdL, tot arribant a 30 grups confinats el passat divendres -15 dels quals ho van ser dijous- més 6 més aquest dilluns, ha informat el rector.
 
Puy ha atribuït aquesta possible millora a l'increment pressupostari del govern català de 40 milions d'euros per al sistema universitari català i la possibilitat que augmentin els fons Next Generation el proper any. "Podem ser moderadament optimistes quant a un exercici més tranquil des del punt de vista pressupostari", ha afirmat, tot i que ha advertit que moltes de les possibilitats d'increments en el proper exercici aniran lligades a convocatòries competitives. "Caldrà esforçar-nos per a ser capaços de resoldre necessitats i mancances de la universitat a través d’aquestes vies".
 
El rector ha lamentat però, que la solució dels problemes financers del sistema universitari català, i de la UdL en particular, "no hagi avançat com ens hagués agradat durant el 2021", malgrat l'anunci del Govern català d'uns 1.450.000 euros de transferències extraordinàries per a la UdL que "no arriben als 2,2 M€ que van suposar els fons Covid del 2020", ha dit.
 
Segons el rector, el 2021 "es presentaria molt complicat" si no es tingués en compte l’esforç propi de la UdL derivat del Pla d’estabilitat i el baix nivell d’execució del pressupost pels efectes de la pandèmia la primera meitat de l'any. "Esperem que tots aquestes factors i les transferències extraordinàries ens permetin tancar aquest exercici sense dèficit", ha conclòs.
 
Puy s'ha referit també a la LOSU (Llei orgànica del sistema universitari) en la seua versió actual, tot afirmant que "assegura dificultats" en la resolució de l'infrafinançament del sistema universitari estatal, ja que "el finançament depèn de les comunitats i aquestes no han estat interlocutores en la negociació duta per a la redacció de l’esborrany actual de llei".
 
El rector ha començat la seua intervenció recordant que el proper 30 de desembre es compliran trenta anys de la Llei de creació de la Universitat de Lleida, tot agraint la contribució i l’esforç de totes les persones que van posar-ne els fonaments i les que han anat configurant la institució al llarg dels anys. També ha agraït l'esforç del personal de la UdL en els actuals moments de crisi pressupostària i la implicació de consell de l'estudiantat en la millora del funcionament de la universitat i el seu suport a l'alumnat i ha instat tothom a encarar el futur amb optimisme, malgrat no sigui fàcil.
 
En el seu informe de gestió anual, s'ha referit al curs 2020-2021 com el que ha significat "un lent però esperançador retorn a la normalitat", tot i que ha insistit que "la prudència seguirà presidint les decisions que es prenguin, des del rectorat, els centres, els departaments i les unitats". En aquest sentit ha criticat "el gran egoisme de la nostra societat que ens impedeix compartir les vacunes, fet que ens desprotegeix perquè facilita l’aparició de mutants que poden escapar al control dels anticossos de les vacunes".
 
Després de fer un repàs de les accions més destacades dutes a terme en docència, recerca i transferència, estudiantat, igualtat, internacionalització, etc, Puy ha anunciat que s'està treballant en d’elaboració del Pla estratègic digital de la UdL per impulsar les activitats de docència i gestió digital mercès una subvenció de 680.000 € dels fons Next Generation i que possiblement s'obtindran uns d’1,5 M€ per a la rehabilitació de l’edifici de rectorat. El rector també ha assegurat que l'any vinent la taxa de reposició del professorat serà del 100% i que es tancarà la reforma dels departaments amb el màxim de consens.
 
Les intervencions dels claustrals -membres del personal docent i investigador (PDI) i del d'administració i serveis (PAS)-, han tingut a veure amb la situació econòmica de la UdL, l'elevat cost de les matrícules, la necessitat de millora de la plantilla de PDI, la reforma dels departaments i la modificació de la Relació de Llocs de Treball (RLT) del PAS. El rector ha assegurat que continuarà insistint en les reivindicacions de finançament de la UdL a la conselleria de Recerca i Universitats, que l'equip de govern no vol imposar res quant a la reforma dels departaments i que abans que acabi el mandat hi haurà una reforma de la RLT.

 

Síndicatura de Greuges

Durant la sessió s'ha aprovat per assentiment el nomenament com a nou síndic de greuges de la UdL de Jesús M. Gutiérrez Bustillo, secretari general de la Paeria entre 2003 i 2020. Gutiérrez, el nomenament del qual va ser proposat per l'estudiantat a l'equip de direcció de la UdL, ha estat també professor associat del departament de Dret Públic de la UdL entre 2011 i 2020. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (Estudi General de Lleida), abans de començar a treballar a l'Ajuntament de la capital del Segrià l'any 1993, ho va fer als de Balaguer i Tàrrega i anteriorment, entre 1981 i 1983, va exercir com a advocat.
 
D'altra banda, el fins ara síndic de greuges de la UdL, Joan Betriu, ha presentat l'informe anual corresponent al 2020 en el qual va tramitar 27 expedients, els mateixos que l'any anterior. Del total de queixes, 22 les va presentar l'estudiantat; 3, membres del PDI; 1, el PAS; i 1, altres. Corresponen a 14 homes, 12 dones i 1 col·lectiu. El principal motiu de queixa és el relatiu als exàmens i les avaluacions (36%), seguit per les pràctiques (18,18%) i la provisió de vacants de personal.
 

"Al prendre possessió del meu càrrec vaig manifestar públicament el meu interès en que tota la comunitat universitària fes més us de la mediació. No ho hem aconseguit, ja que les poques ocasions en les que la naturalesa del conflicte ho permetia, les parts han preferit gairebé sempre la tramitació d'un expedient de queixa ordinari i el dictat d'una resolució", s'ha lamentat Betriu. Pel que fa al seu darrer informe, 4 resolucions han estat favorables; 13, rebutjades; 8, desistides; 1 s'ha resolt amb abstenció; i una darrera ha quedat pendent.