La UdL publica un llibre pòstum de qui fou la cap del gabinet tècnic del Prado

Inclou 8 obres inèdites de Velázquez atribuïdes per Carmen Garrido, una d'elles restaurada pel CAEM

Descarregar pdf
PROSPEROabansdespres
El Príncep Felip Pròsper abans i després de la restauració. FOTO: CAEM-UdL
Velázquez. El fluir expresivo de su pintura, és el llibre pòstum de qui fou directora del gabinet de documentació tècnica del Museu del Prado entre 1980 i 2012, Carme Garrido, i que ara publica el Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida (UdL). Aquest volum és "un signe clar d'homenatge i gratitud" a Garrido que els darrers anys de la seua vida va assumir la codirecció científica del CAEM, explica el seu director, el catedràtic d'Història de l'Art de la UdL, Ximo Company.
 
El llibre, edició bilingüe espanyol-anglès, presenta quinze estudis sobre sengles obres de Diego Velázquez, del qual Garrido n'era una de les màximes especialistes. Set dels estudis -La Immaculada, Don Cristóbal Suárez de Ribera, Pichones de Paloma, Cabeza de muchacha, Conde-Duque de Olivares, El inquisidor Don Sebastían García de Huerta i Santa Rufina-, ja van ser publicats anteriorment per Garrido en diversos catàlegs i revistes, però ara s'ofereixen revisats i ampliats per l'autora; mentre que vuit corresponen a obres inèdites atribuïdes al pintor sevillà per la pròpia Garrido, totes elles en col·leccions particulars.
 
Es tracta de: El almuerzo, Retrato del caballero, San Francisco en oración, Retrato de un clérigo, Retrato de Felipe IV, Don Manuel de Fonseca y Zúñiga IV Conde de Monterrrey, San Antonio Abad i El Prìncipe Felipe Próspero. És precisament aquest darrer oli sobre llenç (144,2 x 104,1 cm) pintat cap al 1659, "la joia" del llibre. Seguint la voluntat de Garrido, els investigadors del CAEM -Ximo Company i Marc Borràs- han completat la redacció de l'estudi, fet que ha estat possible, gràcies en bona part, a la meticulosa restauració realitzada per les expertes del CAEM, Ana Villalba i Salut Díez, que ha durat més de deu mesos.
 
Quan la peça va arribar al CAEM, el maig de 2021, va poder ser examinada, entre d'altres tècniques, amb fotografia infraroja i radiografies, que van posar de manifest el repolicromat a la qual havia estat sotmesa, presumiblement pel gendre de Velázquez, Juan Bautista de Mazo, pintor que havia transformat el príncep Felip Pròsper en un Carles II de cinc anys edat.
 
Les restauradores del CAEM "van rescatar i tornar a la vida un preciós príncep Felip Pròsper pintat per Velázquez, que havia estat incomprensiblement ocult, o si més no semiocult, durant més de 350 anys", explica Company. Es tracta d'una versió idèntica a la què es conserva al Kunsthistorisches Museum de Viena, possiblement anterior a la d'aquest museu, afegeix.
 
El llibre, disponible en versió rústica i de luxe, està prologat per l'experta en art espanyol del segle d'Or, Odile Delenda, encarregada del Departament de pintures del Louvre fins al 2007. Els estudis de Garrido estan precedits d'unes notes sobre l'autora a cura dels investigadors del gabinet de documentació tècnica del Prado, Immaculada Echevarria i Jaime García Máiquez, i d'una introducció de Ximo Company. En total són 375 pàgines que inclouen un centenar de fotografies cedides per museus, galeries i fundacions d'arreu de l'Estat, Europa i els Estats Units, radiografies i reflectografies, entre d'altres.
 
 
Portada del llibre