'Plantes d'aquí, d'allà i dels antípodes' reivindiquen la Botànica
L'exposició mostra 42 espècies d'arreu del món que s'han adaptat a entorns extrems
Descarregar pdf
Haver desenvolupat estratègies, molts cops sorprenents, per adaptar-se al foc, per sobreviure a climes extrems i per dispersar les seues llavors de manera eficient, és el que tenen en comú les 42 espècies d'arreu del món que reuneix l'exposició Plantes d'aquí, d'allà i dels Antípodes.
La mostra, que es pot veure fins al 15 d'octubre a l'Edifici A de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agroalimentària, Forestal i Veterinària (ETSEAFiV) de la Universitat de Lleida (UdL), presenta una selecció d'òrgans d'espècies de flora de cinc continents -Europa (plantes d'aquí), Àsia, Àfrica, Amèrica (d'allà) i Australàsia (dels antípodes)- que han estat capaces de sobreviure i prosperar en entorns extrems, algunes des de fa milions d'anys.
Entre aquestes espècies més antigues, hi trobarem les sequoies gegant (Sequoiadendron giganteum) i vermella (Sequoia sempervirens) originàries d'Amèrica, que van desenvolupar escorces gruixudes per protegir el tronc de la calor extrema en cas d'incendi forestal, o les Banksia sp, natives i emblemàtiques d'Austràlia, que produeixen fruits que només s'obren amb l'escalfor del foc, alliberant les llavors sense competència a la vista.
D'altres, com el pi de l'Himalàia (Pinus waliichiana) entra en latència els mesos més freds per conservar l'energia i reduir el metabolisme fins que arriben condicions més favorables; i espècies europees com el pi negre (Pinus uncinata), el pi de Macedònia (P. peuce) o la savina turífera (Juniperus thurifera) que tenen branques elàstiques per evitar que s'hi acumuli la neu i respostes per evitar la congelació.
De Madagascar arriba la Uncarina grandidieri, que produeix fruits amb unes estructures especials per adherir-se a la pell o el pelatge dels animals perquè ells s'encarreguin d'escampar-les. Així, fins arribar als 42 descobriments que ens desvetlla aquesta exposició i la biblioguia elaborada per a l'ocasió.
Organitzada pel departament Ciència i Enginyeria Forestal i Agrícola de l'ETSEAFiV, la biblioteca d'aquest campus, en col·laboració de l’Arborètum-Jardí Botànic de Lleida, l'exposició reivindica la Botànica com a ciència essencial per entendre la biodiversitat del planeta i afrontar els reptes ambientals actuals, explica el professor de la UdL, Josep Antoni Conesa Mor, autor dels dibuixos i textos de la mostra i propietari de la major part del material vegetal exposat.
"Volem recuperar el protagonisme de la Botànica, en uns moments què diferents reformes educatives han reduït la presència de les ciències experimentals als currículums, i al mateix temps, acostar-nos a la fascinant capacitat d’adaptació de les plantes i deixar-nos sorprendre'ns per la saviesa natural que ens envolta", conclou Conesa.
La mostra, que es pot veure fins al 15 d'octubre a l'Edifici A de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agroalimentària, Forestal i Veterinària (ETSEAFiV) de la Universitat de Lleida (UdL), presenta una selecció d'òrgans d'espècies de flora de cinc continents -Europa (plantes d'aquí), Àsia, Àfrica, Amèrica (d'allà) i Australàsia (dels antípodes)- que han estat capaces de sobreviure i prosperar en entorns extrems, algunes des de fa milions d'anys.
Entre aquestes espècies més antigues, hi trobarem les sequoies gegant (Sequoiadendron giganteum) i vermella (Sequoia sempervirens) originàries d'Amèrica, que van desenvolupar escorces gruixudes per protegir el tronc de la calor extrema en cas d'incendi forestal, o les Banksia sp, natives i emblemàtiques d'Austràlia, que produeixen fruits que només s'obren amb l'escalfor del foc, alliberant les llavors sense competència a la vista.
D'altres, com el pi de l'Himalàia (Pinus waliichiana) entra en latència els mesos més freds per conservar l'energia i reduir el metabolisme fins que arriben condicions més favorables; i espècies europees com el pi negre (Pinus uncinata), el pi de Macedònia (P. peuce) o la savina turífera (Juniperus thurifera) que tenen branques elàstiques per evitar que s'hi acumuli la neu i respostes per evitar la congelació.
De Madagascar arriba la Uncarina grandidieri, que produeix fruits amb unes estructures especials per adherir-se a la pell o el pelatge dels animals perquè ells s'encarreguin d'escampar-les. Així, fins arribar als 42 descobriments que ens desvetlla aquesta exposició i la biblioguia elaborada per a l'ocasió.
Organitzada pel departament Ciència i Enginyeria Forestal i Agrícola de l'ETSEAFiV, la biblioteca d'aquest campus, en col·laboració de l’Arborètum-Jardí Botànic de Lleida, l'exposició reivindica la Botànica com a ciència essencial per entendre la biodiversitat del planeta i afrontar els reptes ambientals actuals, explica el professor de la UdL, Josep Antoni Conesa Mor, autor dels dibuixos i textos de la mostra i propietari de la major part del material vegetal exposat.
"Volem recuperar el protagonisme de la Botànica, en uns moments què diferents reformes educatives han reduït la presència de les ciències experimentals als currículums, i al mateix temps, acostar-nos a la fascinant capacitat d’adaptació de les plantes i deixar-nos sorprendre'ns per la saviesa natural que ens envolta", conclou Conesa.
MÉS INFORMACIÓ:
Biblioguia de Plantes, d'aquí, d'allà i dels antípodes