Per cada tres contractes l'abril de 2019, el mateix mes d'enguany se n'ha fet un

Cap comarca catalana ha pogut sostenir el ritme de creació d'ocupació, si es comparen les dades del passat mes d’abril -el què ha sofert una afectació plena per la crisi de la COVID-19- i les del mateix mes de l’any anterior. En el conjunt de Catalunya, el volum de contractació ha caigut gairebé un 65%. De 268.867 contractes l’abril de 2019 s’ha passat a 94.855 l’abril de 2020, és a dir, per cada tres contractes que es feien l’abril de 2019, l’abril de 2020 se’n va fer un.

 

Així ho recull el mapa Incidència de la crisi de COVID-19: nombre de contractes laborals (indefinits i temporals) comparativa abril 2020-abril 2019, elaborat pel servei cientificotècnic (SCT) de Cartografia i Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) de la Universitat de Lleida (UdL).

La comarca que ha patit menys la reducció d’ocupació és el Berguedà, amb una davallada d’entorn el 8% de contractacions respecte l’abril de 2019.  La segueixen la Ribera d’Ebre (-13%), la Segarra (-16%) i el Segrià (-19%). Per contra, l’afectació ha estat molt forta en comarques de costa i muntanya amb una economia centrada en l’activitat turística. Al Pallars Sobirà els contractes han caigut un 96%, al Garraf un 84%, a l’Alta Ribagorça un 83%, mentre que a l’Alt Urgell i el Baix Empordà un 82%, i a l’Alt Empordà i la Cerdanya un 81%.

 

El decrement no ha estat homogeni en tots els sectors productius, sent el de serveis el més afectat, amb una davallada de contractacions del 69%, seguit de l’industrial (-55%) i el de la construcció (-46%). Per contra, en el sector agrari, considerat essencial, els contractes s’han incrementat un 18%, “convertint-se en un nínxol important d’ocupació, i més si tenim en compte que l’abril no és de gran activitat agrària, perquè les contractacions són més importants a l’estiu”, explica el geògraf de la UdL, Josep Ramon Mòdol.

Tot i així adverteix que aquest increment s’ha de relativitzar perquè l’agrari és un sector de contractació minoritari. “És cert que ha passat de suposar menys del 2% dels contractes signats l’abril de 2019 a més del 6% l’abril d’enguany; però el sector serveis continua concentrant més del 70% dels nous contractes”.

 

Ponent, que concentra més de la meitat de l’ocupació agrària, ha tingut l’increment més important amb un 44% més de contractes agraris, seguit del Camp de Tarragona amb un 26%, mentre que les Terres de l’Ebre -l’altra gran zona agrària del país- ha patit un descens del 5%. Les comarques gironines, amb un 42% són les que han tingut el descens més rellevant en aquest sector.

 

Al conjunt de Catalunya la davallada de contractació ha estat una mica més forta entre les dones (-65,5%) que entre els homes (-64%); i també entre els contractes indefinits (-68,5%) si ho comparem amb els contractes temporals (-64%). En aquest sentit, tots els sectors, inclòs l’agrari (-30%) han patit un descens en el nombre de contractes indefinits. On han baixat aquests contractes més és al Priorat (-86%) i on menys és a Les Garrigues (-28%).

 

L’Alt Pirineu i Aran han patit la caiguda de contractació de dones més forta de tot Catalunya, amb un 86% menys de contractes, però també la d’homes amb un 79%, mentre que la davallada menor la trobem a Ponent, amb un descens del 18% de contractes entre els homes i del 44% entre les dones.

L’atur puja un 22%, però amb una distribució desigual en el territori

D’altra banda, el SCT de Cartografia i SIG de la UdL també ha comparat en un mapa el volum de persones aturades l'últim dia laborable del mes d’abril de 2019 i les del mateix mes d’enguany, a partir de les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu del Departament de Treballs, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. No s’inclouen, però, les demandes d’ocupació de treballadores i treballadors en actiu.

 

El mapa posa de manifest que totes les comarques catalanes han incrementat el nombre de persones aturades en el període interanual que va d’abril de 2020 a abril de 2019. En el conjunt de Catalunya, l’augment ha estat del 22,6%. De 381.598 persones aturades l’abril de l’any passat s’ha passat a 467.810 aquest abril, és a dir, 86.212 persones més sense feina.

Tot i que les comarques turístiques de l'Alta Ribagorça, amb un augment del 88% d’aturats, l'Aran (68%) i el Pallars Sobirà (63%) són les més afectades, sumen poc més d’un miler de persones sense feina (1.036). A força distància, però amb increments elevats, trobem la Conca de Barberà (46%), la Cerdanya (44%) i la Selva (41%).

L’increment de l’atur registrat ha estat moderat en les comarques rurals de base agrària. Les menys afectades han estat les Garrigues i la Noguera, amb un 8 i un 9% respectivament, seguides del Berguedà (10%), i la Ribera d’Ebre, l’Urgell i el Segrià (12%).

 

El nombre de dones aturades, amb un 54,6%, continua sent superior al d’homes aturats (45,4%). Però si comparem les dades en el període de pandèmia d’abril respecte a les de fa un any, l’increment de l’atur ha estat més important entre els homes (29,4%), que entre les dones (un 17,4%). L’Alta Ribagorça i a l’Aran han duplicat els homes a l’atur (105 i 102% respectivament), mentre que els increments d’atur femení són del 73% a l’Alta Ribagorça i del 58% al Pallars Sobirà.

 

Per sector econòmic, el més afectat és el de serveis, amb un 27% més de persones aturades al conjunt de Catalunya, seguit de la construcció (26%) i del sector industrial (16%). L’agrari, amb un 1,5%, ha estat el que menys. També s’ha reduït significativament (un 9%) el nombre dels qui cerquen una primera ocupació, que a data d’abril de 2020 eren 25.305 persones. Aquesta reducció de la recerca de la primera feina podria explicar-se pels efectes de la pandèmia, explica Josep Ramon Mòdol “amb un cert recel pel risc de contagi i poques expectatives laborals per la caiguda de l’activitat econòmica”.

 

Pel que fa a l’edat, les persones joves han estat les més afectades per la destrucció de llocs de treball. Entre les que tenen de 25 i 29 anys l’atur ha pujat un 44%, un 41% entre les de 20 i 24 anys, i un 35% entre les de 30 fins a 34 anys. “L’escassa estabilitat dels llocs de treball en els primers anys de vida laboral i el progressiu creixement de la temporalitat i les retallades en drets laborals dels darrers anys, els fa més vulnerables”, explica Mòdol. Ara bé, entre les que tenen menys de 20 anys, el volum d’atur ha baixat un 12%, xifra que el geògraf relaciona amb la caiguda de la recerca de la primera ocupació durant la pandèmia.

 

L’increment de l’atur ha estat també important en les que tenen entre 35 i 39 anys (29%) i entre 40 i 44 anys (30%). L’afectació va baixant a mesura que augmenta l’edat. Així, en la franja d’entre 45 i 49 anys l’augment ha estat del 24%, del 17% en la de 50 i 54 anys, i del 8%  en la dels 55 i 59 anys.  Al darrer segment d’edat (60-64 anys), l’increment repunta al 10,5%.

 

“El perfil majoritari per tant del treballador que ha anat a l’atur per la crisi de la COVID19 és el d’un home jove que treballava al sector serveis”, conclou Josep Ramon Mòdol.

 

Mapa d'atur interanual per comarques / Mapa: SCT Cartografia-SIG UdL