'Nervis d'una nit de falles', el primer conte infantil de la Càtedra Pirineus
Premis per a treballs de final de grau i màster i un projecte de recerca sobre patrimoni
Descarregar pdf
Nervis d'una nit de falles és el títol del primer conte infantil impulsat per la Càtedra d'educació i patrimoni immaterial dels Pirineus de la Universitat de Lleida (UdL). Editat per la UdL, Mar Hurtado Pairés és autora del relat i les il·lustracions. Aquest dimecres al vespre, durant l'acte de lliurament dels Premis als millors treballs de final de grau (TFG), de màster (TFM) i projecte de recerca sobre patrimoni dels Pirineus que atorga la Càtedra, Hurtado ha llegit el conte que protagonitzen la Teia, el Joan i la Dàlia on hi expliquen les emocions que se senten el primer cop de fer fallaires.
Aquesta obra pretén ser "la primera d'una col·lecció destinada al públic infantil i juvenil dedicada al patrimoni immaterial dels Pirineus", explica el director de la Catèdra, Marc Ballester; que recorda els treballs que han desenvolupat destinats a infants i joves, com ara els recursos pedagògics sobre falles, haros i brandons o la Maleta de l'ossa. La presentació del llibre ha anat a càrrec de la directora honorífica de la Càtedra, Sofia Isus, la directora de l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran, Eva Fiter, i el director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Andreu Vàzquez.
Pel que fa les guanyadores de la 5a edició dels premis als millors TFG, TFM i projecte de recerca, han estat Alegria Bigorra, Ester Pardina i l'associació Som Castanesa, respectivament. La caixa de fotografies que el iaio va deixar. La colònia industrial i cimentera de Xerallo a través de la conservació i catalogació d’un fons fotogràfic és el títol del TFG premiat, on la graduada en Història de l'Art i Gestió del Patrimoni Artístic de la UdL Alegria Bigorra cataloga, analitza i contextualitza els negatius i les fotografies que el seu avi, Josep Maria Bergés Rugall, va fer per documentar la vida d'aquesta colònia del Pallars Jussà, activa entre 1951 i 1973 i actualment abandonada. Tutoritzat pel professor Sandro Machetti, el treball posa en valor la rellevància del patrimoni industrial i del patrimoni fotogràfic. El premi són 400 euros.
Aquesta obra pretén ser "la primera d'una col·lecció destinada al públic infantil i juvenil dedicada al patrimoni immaterial dels Pirineus", explica el director de la Catèdra, Marc Ballester; que recorda els treballs que han desenvolupat destinats a infants i joves, com ara els recursos pedagògics sobre falles, haros i brandons o la Maleta de l'ossa. La presentació del llibre ha anat a càrrec de la directora honorífica de la Càtedra, Sofia Isus, la directora de l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran, Eva Fiter, i el director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Andreu Vàzquez.
Pel que fa les guanyadores de la 5a edició dels premis als millors TFG, TFM i projecte de recerca, han estat Alegria Bigorra, Ester Pardina i l'associació Som Castanesa, respectivament. La caixa de fotografies que el iaio va deixar. La colònia industrial i cimentera de Xerallo a través de la conservació i catalogació d’un fons fotogràfic és el títol del TFG premiat, on la graduada en Història de l'Art i Gestió del Patrimoni Artístic de la UdL Alegria Bigorra cataloga, analitza i contextualitza els negatius i les fotografies que el seu avi, Josep Maria Bergés Rugall, va fer per documentar la vida d'aquesta colònia del Pallars Jussà, activa entre 1951 i 1973 i actualment abandonada. Tutoritzat pel professor Sandro Machetti, el treball posa en valor la rellevància del patrimoni industrial i del patrimoni fotogràfic. El premi són 400 euros.
D'altra banda, Ester Pardina ha estat guardonada amb 600 euros pel treball de final del Màster de Gestió en Patrimoni Cultural de la Universitat de Saragossa Ecomuseo Val de Chistau: innovación, comunidad y cuidados del Paisaje Cultural. El TFM proposa un model de gestió d'aquesta vall del Sobrarbe (Osca), basat en el concepte de paisatge cultural i la figura d'ecomuseu des d'un enfocament cooperatiu que considera l'estructura social i les relacions prèvies existents en aquest territori. El treball ha estat tutoritzat per María Pilar Biel.
Finalment, l'associació ribagorçana Som Castanesa rep 1.500 euros per desenvolupar el projecte Pro-Castanesa: Memòria i patrimoni immaterial de la muntanya de Castanesa. El seu objectiu és recollir la memòria del paisatge cultural d'aquesta muntanya; incloent les formes d'organització tradicionals de les activitats agrícoles i ramaderes, l'ordenació de pastures dins el dret consuetudinari, els sabers tradicionals quant als usos i els espais, les tècniques de pasturatge, les formes de vida, la toponímia i les tradicions i els costums.