Els anells de fades allotgen una gran diversitat de fongs en pastures de muntanya

Els anomenats anells de fades, cercles originats pel creixement de determinats fongs en prats i pastures, presenten una major diversitat d'espècies fúngiques que les zones exteriors. Així ho ha comprovat una recerca de la Universitat de Lleida (UdL) i el Centre de Tecnologia i Ciència Forestal de Catalunya (CTFC) que acaba de publicar la revista científica Fungal Ecology. En l'estudi també han participat experts del CSIC i de la Universitat de Ciències Agrícoles de Suècia.  

Dins de la diversitat general de fongs en els sòls de les pastures, els dels anells de fades es consideren espècies "clau" a causa del seu fort impacte en el cicle de nutrients. Els investigadors i les investigadores  han descrit i caracteritzat sis anells en un prat semi natural de muntanya situat al Prepirineu Oriental, al Solsonès, a partir de tècniques de seqüenciació d’ADN.

La recerca posa de relleu que la diversitat de fongs era més alta dins dels anells que a l’exterior. Fora destaca l’abundància dels ordres Pleosporals –alguns d’aquests fongs provoquen malalties als cultius agrícoles- i Eurotiales, és a dir, floridures. Mentre, a l’interior n’hi ha més d’Agaricals, com el xampinyó o el fredolic.

 "La major diversitat de fongs associada amb els anells que amb l'exterior pot ser causada per un nitrogen mineral i major disponibilitat de fòsfor en aquests hàbitats a causa de la descomposició de fongs de matèria orgànica o una major heterogeneïtat espacial de nutrients del sòl, que podrien estar promovent estructura de les comunitats de fongs i els seus nínxols”, asseguren els experts a les conclusions.

Les pastures semi naturals han disminuït a tot Europa des de principis del segle XX per la intensificació de l'agricultura i la disminució en el nombre d'animals de pastura. En els darrers temps ha augmentat l’interès de conservació d’aquests hàbitats rics en espècies. "Amb aquests resultats podem comprendre millor la biodiversitat d’aquests ecosistemes i com afecten unes espècies a les altres", explica la investigadora Teresa Marí.

Text: Comunicació CTFC / Premsa UdL