L'excés d'informació pot afectar la salut mental, diu Sebastià Serrano
El rector reclama una llei de mecenatge per obtenir fons privats per a la universitat
Descarregar pdf
El filòleg i teòric de la Comunicació de Bellvís, Sebastià Serrano, va pronosticar ahir que "la salut mental davant l'excés d'informació pot ser el gran repte en un futur no llunyà" per a la societat. "Ens haurem de saber cuidar", ha sentenciat en la seva lliçó inaugural del curs 2018-2019 de la Universitat de Lleida (UdL) sota el títol De la societat del coneixement a la societat de la incertesa.
Segons Serrano, no hi ha una evidència científica, però sí estudis que ens portarien a poder fer la afirmació que la intoxicació a causa de l’excés d’informació té conseqüències sobre la salut mental. "Encara no podem afirmar que la sobrecàrrega d'informació et fa emmalaltir", però creix l'ansietat i el malestar. A poc a poc, ja es reconeix que aquesta sobrecàrrega d'informació afecta les persones. "És el que jo en dic societat de la incertesa".
Sebastià Serrano ha fet un recorregut des de l’anomenada societat del coneixement fins a la societat de la incertesa, partint de la teoria matemàtica de la informació de Claude E. Shannon i Warren Weaver, la qual planteja per primera vegada la unitat de mesura de la informació, el bit. Així, l’increment cada vegada més exponencial de la informació ens ha dut a una intoxicació que requerirà, cada cop més, l’evolució de la neurociències i de les ciències cognitives, les quals hauran de permetre “navegar bé en aquest món que ens ofereix tantes possibilitats”, ha explicat.
Per la seua part, el rector de la UdL, Roberto Fernández, va afirmar que “el sistema universitari català té motius sobrats per presumir, però també per mostrar-se insatisfet” a causa de la progressiva retallada de pressupostos i de la pèrdua de llibertat de gestió. Per això, ha reivindicat més recursos i més autonomia universitària per “millorar la docència, augmentar la recerca i la innovació, professionalitzar la gestió i una major internacionalització”. Alhora ha recordat que no tenir aprovada una llei de mecenatge frena la inversió privada a les universitats, que en el cas de la UdL “ha estat de zero”.
Roberto Fernández va manifestar que, perquè el sistema universitari català continuï tenint prestigi, cal que no es deixin passar “les dos magnifiques oportunitats que s’obren davant nosaltres. Una està al Congrés dels Diputats a Madrid i l’altra al Parlament de Catalunya”, referint-se a la nova Llei General d’Universitats i al Pacte Nacional per les Universitats, respectivament.
En aquest sentit, el secretari d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, va dir que el que cal és un Pacte Nacional per la Societat del Coneixement que incorpori tots els actors, des de les universitats al sistema econòmic per tal d’evitar que hi hagi més producció que demanda de coneixement per part del sector productiu. “Tenim macrocefàlia de coneixement”, va afirmar.
Finalment, el president del Consell Social de la UdL, Delfí Robinat, va reivindicar davant els presents el projecte “Lleida, ciutat universitària” i va anunciar que emprendrà accions per donar a conèixer més i millor la tasca que aquest organisme desenvolupa dins la Universitat.
TEXT: Sui Generis Comunicació Creativa
Segons Serrano, no hi ha una evidència científica, però sí estudis que ens portarien a poder fer la afirmació que la intoxicació a causa de l’excés d’informació té conseqüències sobre la salut mental. "Encara no podem afirmar que la sobrecàrrega d'informació et fa emmalaltir", però creix l'ansietat i el malestar. A poc a poc, ja es reconeix que aquesta sobrecàrrega d'informació afecta les persones. "És el que jo en dic societat de la incertesa".
Sebastià Serrano ha fet un recorregut des de l’anomenada societat del coneixement fins a la societat de la incertesa, partint de la teoria matemàtica de la informació de Claude E. Shannon i Warren Weaver, la qual planteja per primera vegada la unitat de mesura de la informació, el bit. Així, l’increment cada vegada més exponencial de la informació ens ha dut a una intoxicació que requerirà, cada cop més, l’evolució de la neurociències i de les ciències cognitives, les quals hauran de permetre “navegar bé en aquest món que ens ofereix tantes possibilitats”, ha explicat.
Per la seua part, el rector de la UdL, Roberto Fernández, va afirmar que “el sistema universitari català té motius sobrats per presumir, però també per mostrar-se insatisfet” a causa de la progressiva retallada de pressupostos i de la pèrdua de llibertat de gestió. Per això, ha reivindicat més recursos i més autonomia universitària per “millorar la docència, augmentar la recerca i la innovació, professionalitzar la gestió i una major internacionalització”. Alhora ha recordat que no tenir aprovada una llei de mecenatge frena la inversió privada a les universitats, que en el cas de la UdL “ha estat de zero”.
Roberto Fernández va manifestar que, perquè el sistema universitari català continuï tenint prestigi, cal que no es deixin passar “les dos magnifiques oportunitats que s’obren davant nosaltres. Una està al Congrés dels Diputats a Madrid i l’altra al Parlament de Catalunya”, referint-se a la nova Llei General d’Universitats i al Pacte Nacional per les Universitats, respectivament.
En aquest sentit, el secretari d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, va dir que el que cal és un Pacte Nacional per la Societat del Coneixement que incorpori tots els actors, des de les universitats al sistema econòmic per tal d’evitar que hi hagi més producció que demanda de coneixement per part del sector productiu. “Tenim macrocefàlia de coneixement”, va afirmar.
Finalment, el president del Consell Social de la UdL, Delfí Robinat, va reivindicar davant els presents el projecte “Lleida, ciutat universitària” i va anunciar que emprendrà accions per donar a conèixer més i millor la tasca que aquest organisme desenvolupa dins la Universitat.
TEXT: Sui Generis Comunicació Creativa