L'estudiantat de la UdL, en defensa del català

La Universitat de Lleida (UdL) ha estat avui el punt de sortida del primer Correllengua Universitari, una iniciativa del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) per "defensar i revitalitzar el català en un moment de retrocés i discursos contraris a la normalització lingüística". La jornada reivindicativa, carregada d'activitats, implica aturades acadèmiques parcials a mesura que la flama recorre els diferents campus de la UdL i una aturada global a partir de les 12.30h. El foc arribarà a Tarragona el dimarts, a Girona el dimecres i acabarà el dijous a Barcelona.

L'organització del Correllengua a la Universitat de Lleida compta amb el Consell de l'Estudiantat, l'Institut de Llengües, la colla castellera Los Marracos i els Bastoners del Pla de l'Aigua. El programa ha començat al campus de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agroalimentària i Forestal i de Veterinària (ETSEAFIV) amb l'encesa de la Flama del Canigó, acompanyada d'un ball de gralles. Al campus de Ciències de la Salut ha tingut lloc una activitat col·laborativa sobre la rellevància d'utilitzar la llengua materna en l'atenció psicològica i mèdica.

La Flama del Correllengua Universitari ha arribat després a l'edifici del Rectorat, seu de la Facultat de Lletres, on ha tingut lloc la lectura de dos manifestos. El rector, Jaume Puy, ha participat a l'acte acompanyat de diversos vicerectors: Joan Busqueta, Núria Camps, Natàlia Alonso, Fernando Guirado, Marta Oliva, Montse Rué i Toni Granollers; així com la directora de l'Institut de Llengües de la UdL, Montse Casanovas. 

Lectura dels manifestos al Rectorat / Foto: Premsa UdL

A Cappont hi ha previst un dinar popular amb micro obert per expressar idees, actuacions i reivindicacions en defensa del català; tallers de debat, les actuacions dels punxa discos DNAMIKK i Kal i Motxo, la Colla Bastonera del Pla de l'Aigua, i dels grups Pasqual i els Desnatats i Punts Suspensius.

Coincidint amb aquest Correllengua, el Consell de l'Estudiantat de la UdL reclama "una revisió integral" del Pla de Llengües que inclogui la participació de tota la comunitat universitària i principalment l'alumnat, així com "la implementació de sistemes de feedback i supervisió que assegurin el compliment dels objectius plantejats".