Les persones amb ELA tenen un microbioma intestinal diferent

Les persones diagnosticades de forma recent amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) presenten una major abundància de bacteris Fusobacterium i Acidobacteria als seus intestins. Així ho revela un estudi del grup de recerca en Fisiopatologia Metabòlica de la Universitat de Lleida i l'IRBLleida que s'acaba de publicar a la revista Scientific Reports, del grup Nature. El treball, realitzat en col·laboració amb el servei de Neurologia de l'Hospital Universitari de Bellvitge, suggereix que la microbiota intestinal podria ser determinant en la recerca de noves estratègies tant per al diagnòstic com pel tractament d'aquesta malaltia neurodegenerativa.

La recerca ha comparat el microbioma de 16 pacients amb ELA d'inici recent (entre els 6 i 15 mesos després de l'aparició dels primers símptomes) amb un grup de 12 individus sans. L'equip s'ha centrat en els àcids grassos de cadena curta (SCFAs per les sigles en anglès), uns lípids que podrien actuar com a mediadors en el metabolisme del malalt.

Els resultats assenyalen que les persones amb ELA tenen una major abundància de diversos membres d'Enterobàcter i espècies específiques de Clostridium, Turicibacter, Veillonella, Dialister i Acidaminococcus; a banda d'una disminució de Prevotella, Lactobacillus i Butyricimonas. "Les nostres dades donen suport al paper rellevant dels canvis metabolòmics i lipidòmics condicionats pel microbioma en la neurodegeneració", destaca la investigadora principal i professora de la Facultat de Medicina de la UdL, Victòria Ayala.

"Encara no queda clar si aquestes diferències són causa o conseqüència de la malaltia, i necessitem més investigació per determinar el seu potencial com a objectiu diagnòstic o terapèutic", ha explicat. "Els pròxims passos en aquesta línia de recerca inclouen l'anàlisi lipidòmica i l'ampliació a més pacients per identificar si hi ha lípids involucrats en els mecanismes patogènics de l'ELA. Això ajudarà a entendre millor com els desequilibris en els greixos poden influir en el microbioma i el metabolisme, contribuint així al desenvolupament de la malaltia", afegeix Ayala.

Text: Comunicació IRBLleida / Premsa UdL