L'aigua protagonitza l'obertura del curs de Campus Iberus

El rector de la UdL reclama als governs invertir almenys l'1% del PIB en universitats

Descarregar pdf
inaug curs Iberus
Un moment de la lliçó magistral / FOTO: UdL
 
El coneixement i la gestió de l'aigua davant els reptes del canvi climàtic han estat el protagonistes de la inauguració oficial del curs de Campus Iberus, el campus d'excel·lència internacional de la Vall de l'Ebre format per les universitats de Lleida, Saragossa, la Rioja i Pública de Navarra, i que enguany ha tingut lloc a la UdL. La directora general de l'aigua del govern de l'Estat, Mª Dolores Pascual Vallés, ha estat l'encarregada d'explicar perquè és necessari un canvi de paradigma en l'ús de l'aigua i en la planificació hidrològica espanyola.

En aquest sentit, l'expresidenta de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), ha detallat els efectes negatius del canvi climàtic en aqüífers, zones humides, el desenvolupament de cultius, la producció hidroelèctrica, la qualitat de l'aigua o la freqüència d'inundacions i de sequeres, com la de 2023, "que ha servit d'exemple per millorar les mesures preses aquest estiu", ha dit.
 
Les polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic de la Direcció general de l'aigua han ocupat la major part de la lliçó. Entre altres, Pascual s'ha referit a la necessitat de millorar l'eficiència energètica de les dessaladores, de la gestió de les grans infraestructures de subministrament estatal, avançar en la digitalització dels usos d'abastiment, de reg i industrials, en la modernització del regadius i en la depuració de les aigües. 
 
Respecte el futur Pla hidrològic de l'Ebre, "ha arribat el moment de revisar les dotacions de reg", ha dit. "Les que que es venien utilitzant fins ara s'haurien de reduir al voltant d'un 12%", segons l'estudi de revisió de dotacions que es va presentar dijous passat a la CHE. "La incorporació de noves demandes en sistemes estressats o amb previsió d'estar-ho no és coherent amb els objectius de planificació hidrològica", ha afirmat.
 

Finalment, la directora general ha instat Campus Iberus, "motor de transformació de la Vall de l'Ebre" a continuar i a intensificar les accions d'investigació, desenvolupament i innovació que van iniciar conjuntament aviat fa 14 anys.

En aquest  sentit, el rector de la Universitat de Lleida i actual president del consorci Campus Iberus, Jaume Puy, ha afirmat que aquesta tasca l'han de compartir universitats, centres de recerca, parcs científics, institucions, empreses, organitzacions i societat civil "per poder construir una comunitat que posi el coneixement a l'abast de tothom i no deixi ningú enrere".

Una col·laboració que Puy també ha reclamat als governs estatal i català en recursos per poder incrementar la plantilla docent, molt envellida, i la de personal no docent. "És el govern qui pot decidir com fer-ho i qui ha de posar els recursos que ens han de portar de forma sostinguda, i fora dels vaivens polítics, a incrementar la inversió pública i privada fins a assolir, almenys, l'1% del PIB en inversió universitària pública que preveu la LOSU", ha dit.

El rector de la UdL, ha demanat també al govern de l'Estat el seu suport a Campus Iberus per facilitar-ne la seua participació en les convocatòries nacionals de xarxes, de suport a estructures de gestió de projectes i d'atracció de talent. En clau catalana, ha agraït al nou govern el manteniment de la conselleria d'Universitats i recerca però ha recordat "que queden asimetries pendents a Catalunya que s'han de tractar de reenfocar".

Per la seua part, la directora general de Transferència i societat del coneixement de la Generalitat de Catalunya, Laia Arnal, ha destacat la importància de la UdL per la seua "capacitat de transformar el seu entorn productiu" i la tasca de recerca. Entre els reptes de futur, Arnal ha insistit en la col·laboració interuniversitària "de la qual són exemple Campus Iberus, els màsters interuniversitaris i els programes de doctorat conjunts".