La toxicitat de l'amor romàntic en clau d'humor obre el tercer cicle 'Artivisme'

Els estereotips de gènere i el feminisme gitano seran els protagonistes de les altres sessions

Descarregar pdf
artivisme
Xerrada de Marina Marroquí. FOTO: IDIS Igualtat de gènere Dolors Piera.
L'amor romàntic han estat el fil conductor de la primera sessió del tercer Cicle 'Artivisme', que organitza la secció d'igualtat de gènere Dolors Piera de la Universitat de Lleida (UdL) per sensibilitzar i prevenir les violències masclistes des d'una vessant artística. L'educadora social i especialista en violència de gènere, Marina Marroquí, ha estat l'encarregada d'abordar en clau d'humor la toxicitat d'aquest concepte que es transmet des de la infància i els perills que comporta, sobretot per a joves i adolescents, i en que casos extrems poden derivar en violència de gènere.
 
Ho ha fet amb el monòleg Eso no es amor, títol també d'un dels seus llibres, on des de la seua experiència personal com a supervivent de violència de gènere, la divulgadora i activista presenta trenta reptes per identificar, reflexionar i donar resposta sense por a tots aquests mites i conceptes erronis que fan tant mal i que encara perduren.

La segona sessió del cicle, el 22 d'octubre, està dedicada a les Males dones, és a dir "totes aquelles dones lliures que no es conformen amb el rol que la societat patriarcal espera d’elles: ser submises, obedients i callades, no sigui que molestin", expliquen les creadores d'aquesta peça teatral, la jove companyia feminista La melancòmica. Sota la direcció de Mireia Casado, l'Auditori del Centre de Cultures de la UdL acollirà un espectacle per riure, reflexionar i empoderar-se a partir de mostrar les desigualtats i pressions que pateixen totes les dones i donant veu a aquelles que la història ha qualificat de dolentes: bruixes, putes, vilanes, etc.


El cicle, obert a tothom, es tancarà dimarts 29 d'aquesta mes amb el monòleg No soy tu gitana, a càrrec de Sílvia Agüero, escriptora feminista gitana. En aquest monòleg, l'activista deconstrueix la històrica imatge pública de les gitanes: de lògica patriarcal, masclista i de dominació, que impacta en la seua vida de forma molt negativa. Aquest diàleg teatral, com ella el qualifica, vol fomentar el pensament crític i posar en valor les estratègies feministes de les dones gitanes durant una hora on es barregen històries, rialles, cante, ball i alguna maledicció.