La robòtica vista per l'art i per la ciència
Marcel·lí Antúnez i Jordi Palacin debatran sobre les connexions entre els dos móns
Descarregar pdf
Crear art a partir de ginys robòtics o fer de la robòtica el centre d'una investigació científica, són processos que poden tenir punts en comú i també diferències. Això és el que provaran d'esbrinar Marcel·lí Antúnez, fundador de la Fura dels Baus i una de les figures més representatives de l'art electrònic i l'experimentació escènica actual, i Jordi Palacín, director del Grup de recerca de Processament de senyal i robòtica de la Universitat de Lleida.
Tots dos són els convidats del primer col·loqui del curs de la UdL "Art i Ciència: fusió creativa" que, des de diferents disciplines pretén posar sobre la taula casos on la ciència i la tecnologia permeten entendre millor les obres d'art, i casos on l'art contribueix a la comprensió i la difusió de la ciència.
En el col·loqui, on també hi intervindran com a entrevistadors els professors d'Història de l'Art de la UdL, Sandro Machetti i Alberto Luque, els protagonistes explicaran com s'aproximen a la robòtica des de les seues respectives disciplines i de quina manera aquestes dos aproximacions poden enriquir-se mútuament amb el coneixement que generen.
L'acte, obert al públic, tindrà lloc demà divendres a les 17.30h, a l'Auditori del Centre de Cultures del campus de Cappont.
El proper col·loqui programat, per al 21 de novembre, versarà sobre aprofitament energètic i arquitectura. Hi intervindran l'arquitecte barceloní, Alberto Estévez, impulsor de l'aplicació de la genètica a l'arquitectura de manera real, i la directora de l'Institut Politècnic d'Innovació i Recerca en Sostenibilitat de la UdL, Luisa F. Cabeza.
En el tercer, els protagonistes seran Xavier Matías-Guiu, director de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, i el polèmic performer xipriota-australià Sterlac, que mantindran una conversa via Skype. Aquest artista ha filmat l'interior del seu cos, ha protagonitzat diverses suspensions mitjançant ganxos a la pell, s'ha implantat un cartílag d'orella al braç habilitat amb internet, i ha treballat amb instruments mèdics, pròtesis, robòtica, sistemes de realitat virtual i biotecnologia per ampliar les capacitats del cos humà que, segons ell, està obsolet.
A més de tots ells, també participaran en el curs Ramon Sangüesa (doctor en Intel·ligència artificial i fundador de Citilab), Josep Minguell (pintor muralista) i Jorge Wagesnberg (físic i divulgador científic).