L'estatus social influeix en la personalitat malèvola, el que és coneix com a
Dark Triad traits (
Trets de la Tríada Fosca):
psicopatia,
narcisisme i
maquiavel·lisme. Així ho ha confirmat un estudi amb més de 10.000 persones de 18 cultures de tot el món, liderada pel catedràtic de la Universitat de Lleida (UdL) i responsable del grup de recerca Neurocognició, psicobiologia de la personalitat i genètica de la conducta de l'IRBLleida, Anton Aluja. La recerca internacional, amb experts de 16 països d'Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia, referma la idea que la psicopatia està associada amb una posició social baixa i el narcisisme, amb una posició social alta. Els resultats els han publicat a la revista
Journal of Cross-Cultural Psychology.
Per primer cop, les investigadores i els investigadors han utilitzat simultàniament tres qüestionaris - Short Dark Triad (SD3), HEXACO-60 i Zuckerman-Khulman-Aluja Personality Questionnaire (ZKA-PQ/SF)- en una àmplia mostra de països. En total, 10.298 participants (5.410 dones i 4.888 homes), amb una edat mitjana de 40,31 anys, de 18 cultures diferents: Catalunya, Espanya, Alemanya, Itàlia, Hongria, Suïssa, Bèlgica, Bòsnia-Hercegovina, Polònia, els Estats Units, Xile, Xina, Qatar, Israel, Tunísia, Senegal i Togo.
Així han comprovat que els trets malèvols de personalitat s'identifiquen en totes les cultures analitzades. Quant a les diferències de sexe, els homes puntuen més alt que les dones en psicopatia, narcisisme i maquiavel·lisme. Pel que fa a la posició social, els subjectes de classe alta o mitja-alta obtenen puntuacions més altes en narcisisme. En canvi, tenen puntuacions baixes en psicopatia, on destaquen les persones amb estatus social baix.
"Aquesta recerca permet corroborar que els trets malèvols de personalitat, que s'han identificat al llarg de la història en persones autoritàries i dictadors, es troben en totes les cultures i formen part de la personalitat humana; si bé en aquest cas els hem relacionat amb l'estatus social, és a dir, nivell d'estudis i professió", destaca Anton Aluja.
L'estudi, que ha estat possible gràcies al finançament d’una ajuda del Ministeri de Ciència i Innovació (PID2019-103981RB-100), ha aplegat experts de les universitats Autònoma de Madrid, Laussane i Zuric (Suïssa), Bielefeld (Alemanya), Liège (Bèlgica), Lomé (Togo), Cheikh Anta Diop (Senegal), Qatar, Zhejiang i Hangzhou (Xina), Károli Gáspár (Hongria), Maria Grzegorzewska de Warsaw (Polònia), Banja Luka (Bòsnia-Herzegovina), Gonzaga (Estats Units), Trieste (Itàlia), Autònoma de Xile, Tunis (Tunísia) i Bar-Ilan (Israel).
Text: Comunicació IRBLleida / Premsa UdL