La UdL manté la producció científica malgrat la reducció de recursos

La Universitat de Lleida (UdL) manté la seua producció científica malgrat la reducció de recursos econòmics per a R+D, segons l'Informe d'Indicadors de Recerca i Innovació 2014 elaborat per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) que s'ha presentat avui a Barcelona. Així segueix la tònica de la resta de centres d'educació superior del país. L'estudi assenyala que els fons competitius i no competitius per investigar s'han reduït un 19% (de 277 a 224 milions d'euros), mentre les universitats continuen aglutinant més de la meitat de la producció científica de Catalunya. En el cas de la UdL, la disminució de recursos ha estat del 17,4% el 2013 respecte a l'any anterior, passant de 10,3 a 8,5 milions.

L'informe -que analitza el finançament, la producció i la transferència de coneixement- també inclou un monogràfic dedicat a presentar casos d'èxit de les universitats en la seua relació amb el món empresarial i un annex sobre recursos humans a la recerca. A l'acte de presentació han participat el president de l'ACUP i rector de la UdL, Roberto Fernández; el vicepresident de l'ACUP i rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Enric Fossas; i el secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Antoni Castellà.

Recursos econòmics

Dels 8,5 milions d'euros que la UdL va rebre al 2012 per a recerca, 5,9 són fons competitius, és a dir, sotmesos a una avaluació prèvia a la concessió per part de les administracions. El 97% provenen de l'Estat i la Generalitat, i el 3% restant, de la Unió Europea. La mitjana de recursos captats per Personal Docent Investigador doctor ha baixat de 23.422 a 18.965 euros.

A nivell global, l'estudi assenyala que els indicadors referents a la captació de fons per a recerca i innovació de les universitats públiques catalanes l'any 2012 mantenen la seua tendència decreixent tant pel que fa als provinents de programes nacionals (català i espanyol), que representen el 69%, com en la seua vessant no competitiva. L'únic epígraf que continua augmentant és el referent al 7è Programa marc de la Comissió Europea. Cal destacar l'increment d'Starting Grants concedides a joves investigadors, que passen de 8 a 13.

Respecte  a les concessions en programes de l'European Research Council (ERC) obtingudes per milió d'habitants, Catalunya té una taxa d'1,73, situant-se per sobre de països com França (1,26) i Alemanya (1) i molt per sobre de l'Estat espanyol (0,56). Malgrat aquest fort increment en el finançament internacional, les partides globals provinents de fons públics competitius han patit una davallada important, passant de 201 a 155,5 milions d'euros. De la mateixa manera, els fons captats per via no competitiva han passat de 76,4 milions l'any 2011 a 68,7 al 2012.

Producció científica

Tot i la disminució de recursos, la producció dels investigadors de la Universitat de Lleida ha augmentat lleugerament respecte a l'anterior estudi, concretament un 6,3%, passant de 1.774 a 1.885 publicacions.  L'impacte mitjà normalitzat és de 1,25, el que situa la UdL per sobre d'altres universitats com les de Saragossa, Santiago de Compostel·la o la Politècnica de Catalunya. La mitjana de publicacions per investigador, equivalents a jornada completa, ha passat de 0,87 a 1,15. Les dades -referents al 2012- indiquen que a la UdL hi ha 967 persones dedicades a la recerca.

Segons l'informe, les universitats públiques catalanes han generat més de la meitat de la producció científica de Catalunya en el període 2007-2011. Tot i això, hi ha una lleugera pèrdua de pes, ja que passen de representar el 57% al 51%. L'alta productivitat dels investigadors, però, fa que ocupin de nou les primeres posicions en l'àmbit estatal. La mitjana de publicacions dels que treballen a temps complet se situa en 1,23 a l'any 2013, superant la dels dos informes anteriors (0,94 el 2011 i 1,18 el 2012) i situant-se un 86% per sobre de la resta de l'Estat (0,66).

La producció científica de Catalunya, encapçalada per les universitats, ha representat el 0,7% del món. El 43% s'ha fet amb col·laboració internacional. A més, la qualitat es mostra amb un impacte mitjà 60% superior a la mitjana mundial, que fa que les universitats catalanes ocupin les primeres posicions en el conjunt de l'Estat i en la sisena posició dins de la UE-15. Des d'un punt de vista qualitatiu, el sistema de recerca català se situa, amb la Gran Bretanya i Bèlgica, dins del grup reduït de països que presenten un alt impacte de la seua producció amb un baix nivell de despesa en R+D, en relació amb el seu PIB.

Transferència de coneixement

L'estudi de l'ACUP recull tres indicadors per avaluar la transferència: la generació de patents, la creació d'empreses de base tecnològica (spin-off), i les càtedres universitat-empresa. Al 2012, les universitats catalanes han arribat a les 113 sol·licituds de patents prioritàries, amb un increment del 33% respecte de l'any 2011 (85 peticions). Segons l'informe, al 2012 hi havia 118 spin-off (5 de la UdL) i 63 càtedres-empresa actives (9 de la UdL). En conjunt, la transferència de coneixement ha suposat uns ingressos de gairebé 71 milions d'euros.

Per tot plegat, les conclusions de l'informe assenyalen que "quant a producció i a nivell d'eficiència, el sistema català de recerca i innovació té un gran potencial. El que ens cal ara és centrar els esforços a seguir millorant la captació de fons en l'àmbit europeu, reforçar les actuacions de manera internacional i potenciar la valoració dels resultats de la recerca universitària".