La Biblioteca d'ETSEA rep el llegat del botànic Oriol de Bolòs

El fons documental del botànic Oriol de Bolòs i Capdevila (Olot, 1924 - Barcelona, 2007), s'incorporarà a la Universitat de Lleida un cop inventariat, catalogat i classificat. Serà la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària la que integrarà, en les diferents seccions de la sala, el llegat d'aquest especialista en florística i geobotànica dels Països Catalans, i també de les regions mediterrània i macaronèsica. Això ha estat possible gràcies a la donació del seu fill, el professor d'Història Medieval de la UdL, Jordi de Bolòs i Masclans.

Els fons està format per unes 200 monografies, sobretot de botànica, florística i geobotànica, publicacions periòdiques, com les de la secció de Botànica de l'Institut d'Estudis catalans, diverses revistes (Itinera geobotànica, Ecologia, Anales del Jardin Botánico de Madrid, etc.), alguns mapes amb la localització d'espècies vegetals i una important col.lecció de separates.

Aquestes separates, classificades i organitzades temàticament, i també per autor, constitueixen la part més interessant del llegat. Són fruit de l'intercanvi amb d'altres especialistes i col.legues, entre els quals s'hi troben experts francesos, anglesos i alemanys, i algunes d'elles estan dedicades i signades. Per exemple, la que du la signatura de Josias Braun-Blanquet, fundador de la fitosociologia, de qui Oriol de Bolòs en fou deixeble.

Oriol de Bolòs va ser professor de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i va escriure al voltant de 200 títols entre llibres, articles i col·laboracions en obres col·lectives. Entre aquests, cal destacar Flora dels Països Catalans (1984-2001), un esforç per registrar exhaustivament el coneixement acumulat fins al moment en aquest àmbit que va dirigir amb Josep Vigo Bonada, i de la qual la biblioteca d'ETSEA en disposarà un exemplar.

Deixeble de Pius Font i Quer, va dirigir l'Institut Botànic de Barcelona entre 1967 i 1984, i va ser president de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1989 i 1992. Conseller de la Institució Catalana d'Història Natural, fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Comissió Fitosociològica Internacional. Entre altres guardons, rebé la Medalla Narcís Monturiol (1982), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1994).