Homenatge al botànic Oriol de Bolòs en el centenari del seu naixement

Oriol de Bolòs. Referent de la botànica catalana de la segona meitat del segle XX, és l'exposició que dilluns s'inaugura a la Biblioteca del campus agrari, forestal i veterinari de la Universitat de Lleida (UdL) i que dona el tret de sortida als actes d'homenatge amb motiu del centenari del seu naixement, organitzats per la UdL amb suport de l'Arborètum Dr. Pius Quer i Font, l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) i la Institució Catalana d'Història Natural. 

 

La mostra, que es podrà veure fins al 10 d'abril, presenta una part del fons documental de Bolòs (1924-2007) llegat a la UdL l'any 2015 pel seu fill, el professor d'Història Medieval de la UdL, Jordi Bolòs i Masclans. Aquest fons consta d'unes 200 monografies, sobretot de botànica, florística i geobotànica, publicacions periòdiques, com les de la secció de Botànica de l'Institut d'Estudis catalans, diverses revistes (Itinera geobotànica, Ecologia, Anales del Jardin Botánico de Madrid, etc.), mapes amb la localització d'espècies vegetals i una important col·lecció de separates, la part més interessant del llegat.

 

A més de llibres d'Oriol de Bolòs, entre ells l'obra de referència codirigida amb Josep Vigo, Flora dels països catalans i volums d'altres experts, l'exposició presenta una selecció de separates, algunes d'elles dedicades i signades per col·legues francesos, anglesos i alemanys. 

 

També s'exposen les medalles Narcís Monturiol (1982), d’Argent de l'Organization for the Phyto-Taxonomic Investigation of the Mediterranean Area (1986), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1994) amb què va ser distingit. La mostra es completa amb material cedit per la família: fotografies amb els seus alumnes, amb el sue mestre, Pius Font i Quer, el carnet de catedràtic de la Universitat de Barcelona i correspondència personal amb diverses personalitats com ara polítics (Heribert Barrera, Joan Granados) i lingüistes (Joan Corominas, Antoni Badia i Margarit). En aquest sentit, val a dir que Oriol de Bolòs i Capdevila, a més de ser un eminent botànic, va destacar en la fixació del llenguatge botànic en català i la promoció del coneixement científic en aquesta llengua.

Com a curiositat, l'exposició inclou un plec d'herbari de L'esperó de Bolòs (Delphinium bolosii), una planta endèmica de Catalunya que només es troba en cinc indrets i que fou batejada amb el nom del botànic olotí, que ha estat cedida per l'IEI.