Gestió per fer els boscos mediterranis més resistents a la sequera

Implantar una gestió forestal propera a la natura en boscos mixtos mediterranis, amb mesures com ara les aclarides de baixa intensitat (cobertura de capçada final del 75%) o l'estassada selectiva de sotabosc, redueix la vulnerabilitat dels arbres a la sequera. Si més no, a curt termini. Així ho afirma un estudi liderat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) en què participen investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) i la unitat mixta de recerca CTFC-Agrotecnio. Els resultats, publicats a la revista Forest Ecology and Management, assenyalen que aquest tipus de silvicultura augmenta la vitalitat dels arbres i la humitat del sòl.

 

La recerca s'emmarca en els projectes LIFE MixForChange d'adaptació al canvi climàtic i ONEforest, sobre la cadena de valor de la fusta. "Actualment, una característica habitual dels boscos mediterranis és una alta densitat d'arbres, a causa d'una manca de gestió. Això comporta una elevada competència pels recursos, i condueix a una reducció dràstica de nutrients i aigua en el sòl", explica l'autor principal de l'article i investigador del CTFC, Eduardo Collado, doctor per la UdL.

 

L'equip ha treballat en 18 parcel·les forestals a Catalunya (Montnegre-Corredor, Montseny, Bellmunt-Collsacabra i Ripollès) dominades per alzines (Quercus ilex), castanyers (Castanea sativa), roures martinencs (Quercus pubescens), roures de fulla grossa (Quercus petraea), pins pinyers (Pinus pinea) i pins rojos (Pinus sylvestris). Mitjançant l'ús de tècniques de control intensiu, es va mesurar el creixement radial anual i l'increment de l'àrea basal dels arbres, així com el contingut d'aigua del sòl.

 

Els resultats assenyalen que les aclarides de baixa intensitat redueixen la competència dels arbres per aigua, llum i nutrients, contribuint al seu creixement i a l'augment de contingut de l'aigua del sòl; al voltant d'un 10% en els rodals dominats per alzines, castanyers, pins i roures. La millora és especialment destacada durant la primavera, temporada de creixement més intens de la vegetació. Mentre, les estassades selectives de sotabosc eviten la continuïtat vertical de combustible, reduint la vulnerabilitat estructural a grans incendis forestals.

 

D'aquesta manera, les pràctiques de silvicultura naturalística poden reduir eficaçment la vulnerabilitat a la sequera, almenys a curt termini (menys de tres anys).  "Aquest nou enfocament silvícola pot ajudar els propietaris forestals a generar en el futur productes de més alt valor i, per tant, incrementar la rendibilitat. Ara bé, aquesta estratègia comporta un major esforç i coneixement més profund del procés de creixement dels arbres per obtenir bons resultats", adverteix Collado.

 

Els signants de l'article també puntualitzen que hauran de realitzar més investigacions per analitzar els efectes d'aquest tipus de gestió a mig i llarg termini i per avaluar l'impacte potencial de les intervencions successives al llarg del temps.