Espanya és el segon país europeu en despesa anual en fitosanitaris

Els agricultors espanyols gasten uns 1.500 milions d'euros a l'any en fitosanitaris (herbicides, insecticides i fungicides), el que converteix l'Estat en el segon país europeu que consumeix més aquests productes, juntament amb Alemanya i només per darrere de França, amb una despesa de 2.400 milions anuals. Així ho ha explicat l'investigador agrònom i professor associat de la Universitat de Minnesota, Frank Forcella, durant el seu discurs com a nou doctor honoris causa de la Universitat de Lleida (UdL). Considerat un dels màxims experts en biologia i ecologia de males herbes d'arreu del món, Forcella ha repassat els diferents mètodes de control d'aquestes plantes, fent incidència en el que ha anomenat "equip de relleus de cultius".

 

En aquest sentit, ha explicat la seua experiència amb el traspic de camp (Thlaspi arvense) que se sembra després de collir blat o panís. Les seues rosetes segresten la major part dels nitrats i fosfats que queden dels cultius anteriors i protegeixen el sòl de l'erosió, ha dit. A més, quan floreix - al mateix temps que la soja o el gira-sol- el traspic atreu pol·linitzadors i larves de mosques sírfides que mengen pugons. Així, ha destacat l'investigador, "una mala herba és ara un cultiu de llavors oleaginoses que produeix olis industrials econòmicament valuosos, segresta el carboni atmosfèric, millora la qualitat de l'aigua, protegeix el sòl, alimenta pol·linitzadors importants i acull agents de biocontrol que protegeixen altres plantes de cultiu". "Una mala herba és una planta de la qual encara no s'ha descobert el valor", ha conclòs.

 

Forcella també ha relatat que l'origen de la ciència sobre els herbicides es remunta a la II Guerra Mundial, quan les forces aliades de Gran Bretanya i els Estats Units van utilitzar l'àcid 2,4-D per intentar arrasar les plantacions de patates d'Alemanya i d'arròs del Japó "per matar de fam" als enemics. El producte no ho va aconseguir, però sí va ser eficaç amb les males herbes dels conreus. "Irònicament la malherbologia va començar com un experiment fallit. Així es va convertir en una disciplina científica reconeguda", ha explicat.

 

El rector de la UdL, Jaume Puy, ha recordat com el progrés del monocultiu "ha encoratjat l'aparició de plagues i malalties de les plantes i ha fet créixer l'ús de productes fitosanitaris. L'aplicació d'aquests productes ha trencat la cadena tròfica necessitant-se intensificar encara més l'ús de fitosanitaris". El rector ha subratllat que "la  població del mon seguirà creixent en els propers anys, i amb ella la necessitat de la producció d'aliments. Caldrà canviar la manera de fer créixer els nostres cultius, caldrà aprofitar millor els aliments que produïm i caldrà millorar-ne la distribució, si volem evitar una propera crisi mundial". En aquest sentit, Puy defensa que "hem de prendre model de l'actitud tossudament resilient de les males herbes per al nostre afany de superar les nostres amenaces". 

 

El nou doctor honoris causa de la UdL és llicenciat en Biologia per la Northeastern University de Boston i doctor en Botànica per la Universitat d'Oklahoma (Estats Units). Frank Forcella centra la seua recerca en temes com ara l'expansió de plantes invasores, el banc de llavors de males herbes del sòl, la millora de sistemes d'ajut a la decisió o la modelització del microclima. El seu padrí ha estat el catedràtic de Malherbologia de la UdL, Jordi Recasens, que ha destacat que "els treballs del Dr. Forcella han permès donar maduresa científica a una disciplina que integra de manera fascinant la biologia vegetal, els models matemàtics i l'agronomia".

 

Recasens ha repassat alguns mèrits del nou doctor honoris causa com els premis de l'American Society of Agronomy (ASA), la North Central Weed Science Society (NCWSS) i la Weed Science Society of America (WSSA). També ha estat nomenat consultor expert en temes agronòmics per part de les Nacions Unides, la FAO, USDA i diferents universitats. "Un model de gran investigador on el coneixement científic va acompanyat d'humilitat i d'una enorme humanitat", ha destacat el padrí.