"Els mitjans som capdavanters en l'experimentació lingüística"
El responsable d'edició de 'La Vanguardia' clou el 7è Màster en Llengües Aplicades
Descarregar pdf
"Els mitjans de comunicació som l'avantguarda de la experimentació lingüística, ja que hem de decidir en minuts el què els acadèmics decidiran en mesos". D'aquesta manera, Magí Camps, redactor en cap d'Edició i responsable lingüístic de La Vanguardia, es referia a la responsabilitat que sobre la llengua tenen, "sense voler-ho", ha puntualitzat, els mitjans de comunicació.
Aquest llicenciat en Filologia Hispànica i Ciències de la Informació ha estat l'encarregat de cloure avui el Màster en Llengües Aplicades de la Universitat de Lleida del qual, enguany, ja se n'ha fet la setena edició. El Màster, que s'imparteix en format on line, ha comptat aquest curs amb estudiants de Colòmbia, Equador, Camerún i els Estats Units, entre d'altres.
Magí Camps, que ha pronunciat una conferència amb el títol: Mitjans de comunicació, entre la norma lingüística i la claredat informativa, ha explicat en què consisteix el treball dels assessors lingüístics en les redaccions, tot insistint en la creixent importància que ha adquirit aquesta tasca en els darrers deu o quinze anys.
El responsable de les dos edicions de La Vanguardia, la castellana i la catalana, ha advocat per apropar-se el màxim possible a la norma. "No podem ser els nens dolents i trencar-ho tot perquè al darrera hi ha una història i una escolarització", ha dit. Això sí, ha puntualitzat, "la decisió final és nostra". "Ells proposen i nosaltres disposem", ha afegit.
En aquest sentit, l'editor ha posat en dubte algunes de les decisions adoptades pels ens acadèmics respectes paraules com ara selfie, sobre la qual la FUNDÉU (Fundación para el español urgente) proposa autofoto o selfi sense "e". "Si considerem que els criteris estan equivocats, el mitjà no els aplica", ha afirmat Camps, que ha afegit que, entre mitjans es consulten contínuament.
Cada mitjà manté la seua independència. Hi ha vegades que coincideixen i altres no. Un exemple n'és la paraula cadenat. A La Vanguardia, ha explicat, han optat per mantenir el mot normatiu en català, mentre que altres mitjans que publiquen en llengua catalana estan utilitzant candau. "Els mitjans som els primers a provar noves paraules, després l'acadèmia, ja dictaminarà". Es tracta d'una qüestió de temps sobretot i que els editors han de trobar l'equilibri entre la qualitat lingüística i la fidelitat periodística, ha reflexionat.
