El rector demana al Govern pressupost i autonomia universitària

Pressupost i autonomia universitària. Aquesta és la recepta que Jaume Puy, rector de la Universitat de Lleida (UdL), ha posat damunt la taula pel futur de la Universitat en l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2021-2022, tot oferint per part de la UdL treball, esforç i retiment de comptes.

 

Un inici de curs marcat pel repte de la màxima presencialitat, però també per un "problema pressupostari estructural" i per una plantilla de personal docent i investigador, "en posició de piràmide invertida", amb un 32% en la franja dels 60 al 66 anys -quan la mitjana catalana és del 14,7%- i un 5% de menys de 35 anys, ha afirmat el rector. 

 

Tot i demanar el compromís, l'esforç i la implicació de tots els universitaris per fer els canvis per sortir reforçats de la crisi, com ara en l'estructura de gestió, de treball i dels departaments, en governança i participació, Puy considera que "no es pot demanar més esforç a la comunitat universitària i que ara és el moment del Govern". El rector, que ha anunciat una propera reunió amb la consellera Gemma Geis per "compartir projectes, neguits i solucions", ha reivindicat el paper de la UdL com a clau en el reequilibri del territori, en el seu progrés i en la solució a les crisis que patim.

 

Jaume Puy ha agraït el compromís de la consellera amb la UdL, que avui no ha pogut assistir a l'acte a causa de la detenció del president Puigdemont. En aquest sentit, el rector ha lamentat la situació i ha manifestat que els problemes polítics només es resolen per la via política.

 

Per la seua part, la secretària general del Departament d'Universitats i Recerca, Esther Morales, ha afirmat que no es pot normalitzar que tinguem exiliats ni represaliats. S'ha mostrat partidària de reforçar el sistema universitari i de recerca a Catalunya i ha admès que cal un millor finançament, perquè el sistema universitari mereix confiança en haver-se-la guanyat, ha dit. "Si volem una Catalunya independent les universitats han d'estar al capdavant".

 

Pel que fa a lliçó inaugural, titulada La veritat de la ficció, ha anat a càrrec de l'escriptora trempolina premi d'Honor de les Lletres catalanes 2021, Maria Barbal. Barbal, que ha reflexionat sobre el seu ofici com a narradora i novel·lista en clau de creadora de veritat i de memòria, ha destacat que el més important és partint dels fets, explicar com afecten les persones. "Entendre mitjançant l'escriptura significa, a la llarga, oferir-la al món. La intenció no acostuma a ser la d'informar o només relatar uns fets. Va més enllà, molt més. La pretensió, conscient o no, és la d’establir amb els altres una complicitat, un diàleg, compartir un estat comunicatiu i emocional. Perquè tothom té dret a saber què produeixen aquests fets en les persones".

 

A partir de reflexions d'escriptors que s'han interessat per aquesta temàtica, com ara Vladimir Nabokov i Milan Kundera, i de l'anàlisi de la pròpia obra de Barbal, com l'emblemàtica Pedra de Tartera, ha remarcat que fins i tot les novel·les que no parteixen d'una realitat viscuda se sotmeten a la norma de la versemblança i que la ficció pot ser més duradora que la realitat, tot citant Penélope Lively.

 

L'acte ha comptat amb l'actuació d'Artur Blasco, músic, investigador i divulgador del folklore català, que va rebre la Creu Sant Jordi al 2004, el mateix any que que la va rebre Maria Barbal. Blasco ha interpretat quatre peces amb acordió o rebequet, un instrument medieval.