El maneig de la vegetació, clau per afavorir la diversitat d'aus a les ZEPA
Segons una recerca de l'ETSEA publicada a 'Biodiversity and Conservation'
Descarregar pdf
Establir un correcte maneig de la vegetació és clau per afavorir la presència d'ocells esteparis en els guarets de les Zones d'Especial Protecció per a les aus (ZEPA) que estableix la Unió Europea; ja que permet millorar-ne l'hàbitat, el refugi i la provisió d'aliment. Així ho revela una recerca de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida (UdL), publicat en la revista internacional Biodiversity and Conservation. Els investigadors proposen integrar diferents pràctiques i en un moment concret per beneficiar les espècies objecte d'estudi.
El treball s'ha dut a terme durant tres anys en quatre zones ZEPA de Lleida i la Franja de Ponent: Mas de Melons, Secans de Balaguer, Plans de Sió i Vallobar. S'emmarca en un projecte del grup de Malherbologia i Ecologia Vegetal de la UdL coordinat pel catedràtic Jordi Recasens, finançat pel Plan Nacional I+D del Ministeri d'Economia i Competitivitat, que ha derivat en la tesi doctoral d'Irene Robleño. "La manca d'aptitud estructural dels guarets sense un maneig específic confirma la necessitat de la seua gestió mitjançant pràctiques agrícoles per garantir un hàbitat adequat per a les espècies en perill", destaca Recasens.
Els investigadors de la UdL, en col·laboració amb els de l'àrea de biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) Gerard Bota i David Giralt, han estudiat diferents opcions de gestió agrícola a les ZEPA en funció dels requisits de sis espècies d'aus estepàries: la ganga, la xurra, la terrerola, la calàndria, el torlit i el sisó.
Aquest estudi proporciona informació acurada sobre l'adequació dels diferents manejos agrícoles als requisits i preferències de les espècies d'interès per a la seua conservació en aquests espais i alhora aporta propostes de millora per assolir una major efectivitat de les mesures agroambientals fins ara implementades. Inclou, a més, una anàlisi econòmica que pot permetre als agents involucrats (agricultors, assessors, gestors...) "prendre decisions dins el crític i controvertit balanç entre producció i conservació", destaca el catedràtic de l'ETSEA.
Entre els resultats, destaca que la realització de labors a la primavera permet la conformació d'hàbitats oberts idonis per als requisits de la ganga, la xurra, la terrerola i el torlit. Un adequat tractament amb picadora i restringir la possible aplicació d'herbicida al mes de febrer ha donat lloc a una estructura de vegetació associada positivament amb els requisits d'hàbitat de la calàndria i dels sisó mascles.
Els investigadors de la UdL consideren necessàries futures recerques per avaluar l'efecte del maneig dels guarets en la disponibilitat d'hàbitat durant tot l'any, més enllà del període de cria de les aus estepàries.
El treball s'ha dut a terme durant tres anys en quatre zones ZEPA de Lleida i la Franja de Ponent: Mas de Melons, Secans de Balaguer, Plans de Sió i Vallobar. S'emmarca en un projecte del grup de Malherbologia i Ecologia Vegetal de la UdL coordinat pel catedràtic Jordi Recasens, finançat pel Plan Nacional I+D del Ministeri d'Economia i Competitivitat, que ha derivat en la tesi doctoral d'Irene Robleño. "La manca d'aptitud estructural dels guarets sense un maneig específic confirma la necessitat de la seua gestió mitjançant pràctiques agrícoles per garantir un hàbitat adequat per a les espècies en perill", destaca Recasens.
Els investigadors de la UdL, en col·laboració amb els de l'àrea de biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) Gerard Bota i David Giralt, han estudiat diferents opcions de gestió agrícola a les ZEPA en funció dels requisits de sis espècies d'aus estepàries: la ganga, la xurra, la terrerola, la calàndria, el torlit i el sisó.
Aquest estudi proporciona informació acurada sobre l'adequació dels diferents manejos agrícoles als requisits i preferències de les espècies d'interès per a la seua conservació en aquests espais i alhora aporta propostes de millora per assolir una major efectivitat de les mesures agroambientals fins ara implementades. Inclou, a més, una anàlisi econòmica que pot permetre als agents involucrats (agricultors, assessors, gestors...) "prendre decisions dins el crític i controvertit balanç entre producció i conservació", destaca el catedràtic de l'ETSEA.
Entre els resultats, destaca que la realització de labors a la primavera permet la conformació d'hàbitats oberts idonis per als requisits de la ganga, la xurra, la terrerola i el torlit. Un adequat tractament amb picadora i restringir la possible aplicació d'herbicida al mes de febrer ha donat lloc a una estructura de vegetació associada positivament amb els requisits d'hàbitat de la calàndria i dels sisó mascles.
Els investigadors de la UdL consideren necessàries futures recerques per avaluar l'efecte del maneig dels guarets en la disponibilitat d'hàbitat durant tot l'any, més enllà del període de cria de les aus estepàries.