El jovent, protagonista d'una nova 'Haima per un Sàhara lliure'
Enguany es compleixen 40 anys de l'ocupació il·legal d'aquests territoris pel Marroc
Descarregar pdf
Un any més, l’Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la Universitat de Lleida (ODEC), l'Associació d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent (AASTP), la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida, l'Ajuntament de Lleida, la Fundació Lleida Solidària i Mags del Món organitzen una jornada per informar i sensibilitzar del conflicte sahrauí. Es tracta de la Haima per un Sàhara lliure, que es plantarà davant l'edifici del Rectorat el proper dia 29 i que ha programat diferents activitats, amb els joves sahrauís com a protagonistes.
Enguany es compliran precisament, 40 anys de la signatura dels Acords tripartits de Madrid, on Espanya cedia la seua colònia al Marroc i Mauritània, contravenint l'ONU, que la instava a descolonitzar i a celebrar un referèndum entre la població sahrauí. Malgrat que Espanya s'hi havia compromès i que el Tribunal Internacional de l'Haia havia dictaminat que el Marroc no tenia cap sobirania sobre el Sàhara, el 6 de novembre de 1975, l'exèrcit de Hassan II invadia aquests territoris.
Començava així l'ocupació il·legal del Sàhara, la violència extrema contra la seua població, l'explotació dels seus recursos i l'exili de milers de sahrauís al desert algerià, amb el beneplàcit d'Espanya i el suport logístic dels Estats Units, tal i com va revelar Wikileaks.
Aquest trist 40è aniversari es recordarà el proper dia 29 en les diferents activitats que s'han programat per conscienciar la ciutadania de Lleida de la situació que pateix el poble sahrauí. Durant el matí, membres de l'Associació d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent faran un taller adreçat als escolars per donar-los a conèixer la realitat del Sàhara occidental. I a la tarda, es duran a terme els habituals de tatuatges amb henna i de preparació de té a càrrec de jovent sahrauí, a més d'un conta-contes amb màgia que han preparat la Fundació Lleida Solidària i Mags del Món.
La Sala de juntes del 2n pis del rectorat, acollirà, a partir de dos quarts de vuit del vespre, la projecció de Color Esperanza, de Dan Ortínez i Magas Hafed, un curt sobre el conflicte del Sàhara i la lluita del seu poble. El passi precedirà a un col·loqui amb Hlaila Chedad, membre del col·lectiu universitari sahrauí Lefrig, en el qual s'abordarà la visió dels joves sahrauís sobre conflicte i les seues perspectives de futur.
Durant tot el dia, es podrà visitar a la Plaça Víctor Siurana l'exposició: Hamada: essència sahrauí, una mostra de l'AASTP que s'endinsa en la forma de vida, la cultura i les tradicions dels sahrauís a la hamada, un dels deserts més inhòspits de la Terra. També es recollirà material escolar en bon estat per als infants saharauís que hi viuen, als campaments de refugiats de Tindouf (Algèria).
La jornada també donarà a conèixer la moció de suport al jove sahrauí Hassanna Aalia després de la situació d'expulsió dictada pel Govern espanyol. Hassanna va ser condemnat al 2013 per un tribunal militar marroquí a cadena perpètua pels mateixos fets pels quals havia estat absolt dos anys abans. Al 2011 va obtenir un visat i viu des de llavors al País Basc. Però en denegar-li el Govern la seua petició d'asil podria ser deportat al Marroc, on no estan garantides ni la seua integritat física ni el respecte als seus drets fonamentals.
La moció que demana al Govern espanyol que reconsideri la seua postura, es va fer arribar fa mesos a tots els ajuntaments de la demarcació perquè l'aprovessin. De moment no hi ha constància que cap consistori de Lleida ho hagi fet.
Enguany es compliran precisament, 40 anys de la signatura dels Acords tripartits de Madrid, on Espanya cedia la seua colònia al Marroc i Mauritània, contravenint l'ONU, que la instava a descolonitzar i a celebrar un referèndum entre la població sahrauí. Malgrat que Espanya s'hi havia compromès i que el Tribunal Internacional de l'Haia havia dictaminat que el Marroc no tenia cap sobirania sobre el Sàhara, el 6 de novembre de 1975, l'exèrcit de Hassan II invadia aquests territoris.
Començava així l'ocupació il·legal del Sàhara, la violència extrema contra la seua població, l'explotació dels seus recursos i l'exili de milers de sahrauís al desert algerià, amb el beneplàcit d'Espanya i el suport logístic dels Estats Units, tal i com va revelar Wikileaks.
Aquest trist 40è aniversari es recordarà el proper dia 29 en les diferents activitats que s'han programat per conscienciar la ciutadania de Lleida de la situació que pateix el poble sahrauí. Durant el matí, membres de l'Associació d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent faran un taller adreçat als escolars per donar-los a conèixer la realitat del Sàhara occidental. I a la tarda, es duran a terme els habituals de tatuatges amb henna i de preparació de té a càrrec de jovent sahrauí, a més d'un conta-contes amb màgia que han preparat la Fundació Lleida Solidària i Mags del Món.
La Sala de juntes del 2n pis del rectorat, acollirà, a partir de dos quarts de vuit del vespre, la projecció de Color Esperanza, de Dan Ortínez i Magas Hafed, un curt sobre el conflicte del Sàhara i la lluita del seu poble. El passi precedirà a un col·loqui amb Hlaila Chedad, membre del col·lectiu universitari sahrauí Lefrig, en el qual s'abordarà la visió dels joves sahrauís sobre conflicte i les seues perspectives de futur.
Durant tot el dia, es podrà visitar a la Plaça Víctor Siurana l'exposició: Hamada: essència sahrauí, una mostra de l'AASTP que s'endinsa en la forma de vida, la cultura i les tradicions dels sahrauís a la hamada, un dels deserts més inhòspits de la Terra. També es recollirà material escolar en bon estat per als infants saharauís que hi viuen, als campaments de refugiats de Tindouf (Algèria).
La jornada també donarà a conèixer la moció de suport al jove sahrauí Hassanna Aalia després de la situació d'expulsió dictada pel Govern espanyol. Hassanna va ser condemnat al 2013 per un tribunal militar marroquí a cadena perpètua pels mateixos fets pels quals havia estat absolt dos anys abans. Al 2011 va obtenir un visat i viu des de llavors al País Basc. Però en denegar-li el Govern la seua petició d'asil podria ser deportat al Marroc, on no estan garantides ni la seua integritat física ni el respecte als seus drets fonamentals.
La moció que demana al Govern espanyol que reconsideri la seua postura, es va fer arribar fa mesos a tots els ajuntaments de la demarcació perquè l'aprovessin. De moment no hi ha constància que cap consistori de Lleida ho hagi fet.