El Claustre de la UdL aprova els nous Estatuts amb un 97% dels vots
Limitar el mandat dels vicerectors i que més professorat pugui optar a ser rector o rectora centren el debat
Descarregar pdf
El Claustre de la Universitat de Lleida (UdL) ha aprovat avui en una sessió extraordinària els nous Estatuts de la institució, adaptats a la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU). Són 215 articles, 14 més que els vigents des de l'any 2003. Després del debat i la introducció al text de vuit esmenes de les 14 presentades pels membres claustrals, el document ha rebut 174 vots a favor (97%), 3 en contra (2%) i 3 abstencions (2%) mitjançant el sistema de votació electrònica. Els Estatuts seran elevats ara al govern català perquè n'analitzi l'adequació a la legalitat vigent i els doni llum verda definitiva en un termini de 4 mesos. Entraran en vigor un cop es publiquin al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), culminant així un procés que la UdL va iniciar fa més d'un any i obrint la porta a convocar eleccions a rector o rectora.
A la sessió d'avui, els i les claustrals havien presentat 14 esmenes: 12 eren de membres del Personal docent i investigador (PDI) i 2, del Personal tècnic de gestió, administració i serveis. La Comissió encarregada d'aquesta reforma proposava acceptar-ne 3 de forma total i 6, parcialment; així com rebutjar les 5 restants.
Del total d'esmenes presentades, sis s'han acceptat per assentiment i sis més s'han sotmès a votació, de les quals només n'han prosperat 2. La primera fa referència als requisits per optar a l'elecció a rector o rectora (article 170.2), on s'ha introduït un tram reconegut de gestió com alternativa als quatre anys d’experiència de gestió universitària en un o més òrgans unipersonals de govern necessaris. Aquesta transaccional ha rebut 149 vots a favor, 20 en contra i 5 abstencions. L'altra esmena que ha prosperat per votació (140 vots a favor, 22 en contra i 13 abstencions), també de caràcter transaccional, té a veure amb l'aplicació del procediment de reforma simplicada dels estatuts (article 215.).
El debat que ha ocupat més temps durant la sessió del Claustre ha estat, d'una banda, la demanda d'incloure al nou text estatutari la limitació d'un únic mandat de sis anys als vicerectors i vicerectores, com té el rector i altres càrrecs d'òrgans unipersonals electes. En no estar explicitat així en cap esmena, la comissió estatutària no ha acceptat que és pogués votar en el Claustre. Sí que s'ha voltat l'esmena que proposava que "El mandat dels titulars d’òrgans unipersonals designats, en tots els casos, també serà de sis anys improrrogables i no renovables" i s'ha rebutjat per 128 vots en contra, 52 a favor i 15 abstencions.
A la sessió d'avui, els i les claustrals havien presentat 14 esmenes: 12 eren de membres del Personal docent i investigador (PDI) i 2, del Personal tècnic de gestió, administració i serveis. La Comissió encarregada d'aquesta reforma proposava acceptar-ne 3 de forma total i 6, parcialment; així com rebutjar les 5 restants.
Del total d'esmenes presentades, sis s'han acceptat per assentiment i sis més s'han sotmès a votació, de les quals només n'han prosperat 2. La primera fa referència als requisits per optar a l'elecció a rector o rectora (article 170.2), on s'ha introduït un tram reconegut de gestió com alternativa als quatre anys d’experiència de gestió universitària en un o més òrgans unipersonals de govern necessaris. Aquesta transaccional ha rebut 149 vots a favor, 20 en contra i 5 abstencions. L'altra esmena que ha prosperat per votació (140 vots a favor, 22 en contra i 13 abstencions), també de caràcter transaccional, té a veure amb l'aplicació del procediment de reforma simplicada dels estatuts (article 215.).
El debat que ha ocupat més temps durant la sessió del Claustre ha estat, d'una banda, la demanda d'incloure al nou text estatutari la limitació d'un únic mandat de sis anys als vicerectors i vicerectores, com té el rector i altres càrrecs d'òrgans unipersonals electes. En no estar explicitat així en cap esmena, la comissió estatutària no ha acceptat que és pogués votar en el Claustre. Sí que s'ha voltat l'esmena que proposava que "El mandat dels titulars d’òrgans unipersonals designats, en tots els casos, també serà de sis anys improrrogables i no renovables" i s'ha rebutjat per 128 vots en contra, 52 a favor i 15 abstencions.
D'altra banda, també hi ha hagut debat sobre els requisits per presentar-se a rector o rectora (article 170.2). L'esmena presentada per la Junta de Personal Acadèmic proposava no restringir l'experiència de gestió únicament als càrrecs de govern i ampliar-ho a qualsevol càrrec unipersonal. Ha estat rebutjada per 110 vots, 60 a favor i 10 abstencions.
Els principals canvis dels nous Estatuts de la UdL respecte els actuals són els capítols específics dedicats al principi d'igualtat i diversitat, i a la igualtat de gènere; la incorporació de l'Escola de Doctorat i el Centre de Formació Contínua com a estructures bàsiques de la UdL; la creació d'una comissió permanent del Consell de govern per "millorar la governança"; el primer títol del document dedicat a la comunitat universitària en el seu conjunt; un altre centrat en la rendició de comptes i un més, en la reforma dels Estatus.
Els principals canvis dels nous Estatuts de la UdL respecte els actuals són els capítols específics dedicats al principi d'igualtat i diversitat, i a la igualtat de gènere; la incorporació de l'Escola de Doctorat i el Centre de Formació Contínua com a estructures bàsiques de la UdL; la creació d'una comissió permanent del Consell de govern per "millorar la governança"; el primer títol del document dedicat a la comunitat universitària en el seu conjunt; un altre centrat en la rendició de comptes i un més, en la reforma dels Estatus.
Al procés participatiu anterior al Claustre, un total de 28 persones de la comunitat universitària van fer 160 aportacions. D'aquestes, la comissió encarregada de redactar-los en va acceptar 67 de forma completa, 34 de forma parcial, mentre que la resta van ser rebutjades.
El rector, Jaume Puy, ha destacat que aquests estatuts han estat fets pensant en les prop de 13.000 persones entre PDI, PTGAS i estudiantat que formen la comunitat universitària, tot i que no poden ser al gust de cadascuna d'aquestes persones, ha dit. "Són els millors estatuts de consens que es poden tenir on, a més , tothom hi ha pogut intervenir". Els ha qualificat com "el bon camí a seguir per mantenir-nos junts i fer que la Universitat millori en els propers anys, estigui més arrelada al territori i sigui més sensible als temes socials".
El rector, Jaume Puy, ha destacat que aquests estatuts han estat fets pensant en les prop de 13.000 persones entre PDI, PTGAS i estudiantat que formen la comunitat universitària, tot i que no poden ser al gust de cadascuna d'aquestes persones, ha dit. "Són els millors estatuts de consens que es poden tenir on, a més , tothom hi ha pogut intervenir". Els ha qualificat com "el bon camí a seguir per mantenir-nos junts i fer que la Universitat millori en els propers anys, estigui més arrelada al territori i sigui més sensible als temes socials".
NOTÍCIES RELACIONADES:
El projecte dels nous Estatuts de la UdL arriba al Claustre