"De la justícia n’hem fet ciència ficció"

El Pare Ángel Olaran, missioner que desenvolupa la seua tasca solidària a Etiòpia, ho ha deixat ben clar: “Democràcia, drets, igualtat, civilització, societat cristiana... paraules que ens posem a la boca sense cap mena de vergonya. De la justícia n’hem fet ciència ficció”. Així de contundent s’ha mostrat l’Abba Melaku, com se’l coneix a l’Àfrica, en l’acte d’investidura com a doctor honoris causa de la Universitat de Lleida (UdL), un honor que no ha dubtat a fer extensiu a tots els que treballen i viuen al seu estimat poble de Wukro.

Aquest “àngel de la guarda” o “àngel de Déu” -això és el que significa melaku- humil de cor i sensat de cap, ha somogut l’aforament en portar a escena una de les seues màximes discursives: “és bo ser important, però més important és ser bo” o, dit en forma de proverbi africà, “la boca del vell fa pudor, però les seues paraules són sàvies”.

Olaran ha ofert un compendi detallat de les feines que ha desenvolupat a Etiòpia amb la creació d’escoles, la integració de les dones a la feina, la transformació de bancals, l’accés a microcrèdits, la construcció de pous, la reforestació, la sanitat, la cultura..., i un repàs descarnat de les actuacions de l’anomenat Primer Món sobre el menystingut Tercer Món en clau de justícia i de defensa dels pobres. “Els diners que s’usen en guerres, pensions vitalícies dels polítics, suports...” rarament són per ajudar el pobre, per això “mai una Constitució hauria d’estar en mans dels polítics, sinó sota la inspiració d’una societat civil apartidista”, ha sentenciat.

Per al Pare Olaran, tant governs com organitzacions (ONU, BM, FMI, OMC...) són còmplices i responsables de la situació actual a l’Àfrica, i de la dels immigrants i refugiats als països de destinació, que no d’acollida. “Europa ha retirat del seu vocabulari la memòria històrica”, ha dit amb relació a aquests darrers, perquè, abans com a esclaus i ara com a migrants, “comparteixen una fossa comuna, el fons del mar”, a causa de “la legislació injusta d’Occident”.

En aquest sentit, el rector de la UdL, Roberto Fernández, ha assenyalat que “el que no volem escoltar és que la pobresa no prové per definició de la deixadesa individual, sinó d’un determinat sistema econòmic i d’un ordre planetari que produeix profundes desigualtats personals i territorials”. Per això, les opinions de Pare Olaran són “com un estilet ètic” que remouen la consciència de les persones benestants del Primer Món, ha manifestat.

Per la seua part, Xavier Pelegrí, professor del Departament de Geografia i Sociologia, i director de Desenvolupament i Cooperació de la UdL, ha destacat en la seua laudatio que a Àngel Olaran el defineixen tres aspectes vitals: “la seua condició d’home d’Església, el seu profund coneixement pràctic de la injustícia que comporta la pobresa i la desigualtat, i la posició d’activista de la cooperació que exerceix des de fa tant anys”.

Tant Olaran, com Fernández i Pelegrí han tingut paraules d’agraïment per al ja desaparegut Àngel Pujol i per al seu germà Josep M. Pujol, expresident del Consell Social de la UdL, que continua vetllant pels projectes que s’impulsen des del Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran de Mollerussa.

TEXT: Sui Generis Comunicació Creativa