Documenten una inundació del segle VIII aC als Vilars d'Arbeca
L'equip arqueològic de la UdL també troba un estable, probablement de cavalls, fora muralla
Descarregar pdf
El Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) ha documentat una gran avinguda d'aigua que va afectar la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca (775-300 abans de Crist) el segle VIII aC, similar a les que el jaciment ibèric ha patit recentment amb els temporals Dana (2021) i Glòria (2020). Les proves han quedat al descobert durant la darrera campanya d'excavacions, desenvolupada aquest juliol amb estudiantat de 7 universitats de l'Estat espanyol i la col·laboració de l'empresa Iltirta Arqueologia.
Els treballs, que compten amb el patrocini del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament d'Arbeca, s'han centrat enguany a la zona fora muralla a l'exterior de la porta est, en nivells de la primera Edat del ferro i de l'ibèric antic. Als nivells més antics de Vilars 0, a l'extrem sud de la zona exterior d'aquesta torre-porta oriental, l'equip buscava nova informació sobre la topografia damunt la qual els primers pobladors van edificar la Fortalesa, fa gairebé 2.800 anys.
Així ha localitzat l'evidència estratigràfica d'un "interessant nivell de sorres i graves" corresponent a una gran rubinada que "demostra que la dinàmica del curs del barranc de l'Aixaragall era similar, i que segurament aquest fenomen climatològic amb fortes avingudes d’aigua fou recurrent en el passat", explica la responsable de la campanya arqueològica i catedràtica de Prehistòria de la UdL, Natàlia Alonso.
Les arqueòlogues i els arqueòlegs també han tret a la llum una estructura semicircular al nord de la plataforma est. Es tracta d'un gran edifici en pedra de l'ibèric antic (s. VI-V aC), amb una porta d'entrada al sud, que correspondria a un ampli estable destinat als grans animals. "Segurament era pels preuats cavalls, impossibles de guardar a l'interior, degut al reduït espai disponible", conjectura Alonso.
"La custodia de les eugues embarassades en aquest espai hauria permès, per exemple, la recuperació dels fetus avortats, que després són enterrats de manera ritual sota les cases", detalla la catedràtica de Prehistòria. De fet, en aquesta fase n'hi ha un total de 12. "Si les eugues haguessin estat en un espai obert, la preservació dels fetus fins el seu enterrament hagués estat impossible", afegeix. Per acabar de contrastar aquesta hipòtesi, l'equip de la UdL ha recuperat mostres de sediments que se sotmetran a analítiques de microestratigrafia i de microresidus orgànics.
També queda oberta una darrera incògnita: l'ús d'una nova estructura excavada en el subsòl, justament en front de la porta est, possiblement construïda durant la fase de Vilars I (s. VII-VI aC) i amortitzada durant Vilars II (s. VI-V aC). "L'escassa superfície que hem pogut documentar durant aquesta campanya no ens permet una interpretació clara, però podria tractar-se d'una estructura defensiva en relació amb el fossat de la mateixa època al sud de la porta", apunta Natàlia Alonso.
Aquestes excavacions corresponen al darrer any del projecte quadriennal de recerca de la UdL La fortalesa dels Vilars i l'oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l'ethnos ilerget, subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
NOTÍCIES RELACIONADES:
