21 de novembre de 2013

Un estudi de la UdL i la URV sobre el cas de la ciutat de Lleida conclou que lluny de solucionar el problema, només "l'escombra"

Foto: Surizar

La implementació de les anomenades ordenances cíviques contra la prostitució són fonamentalment un agent que precaritza, encara més, les condicions de l'exercici de l'activitat dels treballadors i treballadores sexuals i que per tant, els victimitza, lluny d'abolir, com suposadament es pretén, l'exercici d'aquesta activitat. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi Polítiques criminalitzadores de la prostitució a Espanya, realitzat per Carolina Villacampa i Núria Torres, professores de Dret Penal a la Universitat de Lleida i a la Rovira i Virgili, respectivament, i que ha estat publicat a la prestigiosa revista International Journal of Law, Crime and Justice.

Els resultats de la investigació, centrada en la ciutat de Lleida, posen de manifest que les ordenances municipals contra la prostitució -actualment les apliquen una vintena de municipis a l'Estat- o altres normatives en aquest sentit, només contribueixen a penalitzar i criminalitzar la pobresa. L'escassa efectivitat de les polítiques prohibicionistes, tot i que siguin suaus, es deu al fet que el seu objectiu principal és "escombrar" els treballadors sexuals dels carrers i les vies públiques, afegeixen. La tasca assistencial que s'hauria de dur a terme amb aquest col·lectiu, tot i que es reculli en algunes ordenances, no s'aplica gairebé mai.

Així ho demostra l'estudi empíric dut a terme per les dos penalistes entre un col·lectiu de 79 treballadores sexuals d'entre 22 i 53 anys que exercien al 2011 a la ciutat de Lleida. Els efectes de l'ordenança a la capital del Segrià, s'han viscut per les prostitutes com purament repressius cap al seu col·lectiu. De fet, els clients han rebut menys sancions pecuniàries que elles. Ni tan sols l'ordenança sembla haver influït de manera determinant en l'actitud dels clients de la ciutat, apunten les conclusions. Però el que sí que ha provocat, és un canvi clar d'actitud de la policia municipal envers aquestes treballadores i d'elles cap als agents, que ara els veuen com a controladors i no ja com a protectors..

L'escassa efectivitat de les polítiques prohibicionistes es deu al fet que el seu objectiu principal és "escombrar" els treballadors sexuals dels carrers i les vies públiques. La tasca assistencial no s'aplica gairebé mai

L'estudi remarca que l'únic efecte clarament detectat amb l'aplicació de l'ordenança municipal a Lleida ha estat el repressor, perquè d'altres, com ara la disminució de clients i de preus, poden atribuir-se a la crisi. En aquest sentit, cal afegir que les treballadores enquestades mostraven la seua disconformitat amb l'ordenança, no tant perquè se'ls prohibeixi exercir al carrer sinó perquè no les hi ofereix una alternativa. L'ordenança les aboca a un carreró sense sortida, han de continuar treballant per pagar les sancions, més enllà de la voluntat expressada majoritàriament de voler canviar d'activitat.

Les autores de la recerca proposen que degut a l'escassa operativitat que està tenint les actuals polítiques prohibicionistes suaus, s'adoptin polítiques de caràcter legalitzador. "Amb elles probablement no s'aconseguirà l'objectiu d'eradicar l'exercici del treball sexual, però almenys sí que es dignificaran les condicions de les persones que presten serveis remunerats de manera voluntària en aquest àmbit".