2 de maig de 2011
Descarregar pdfLa Universitat de Lleida edita un llibre sobre la Nova Cançó
Mig segle després dels inicis d’aquell mític moviment artístic i musical, la Universitat de Lleida ha editat l’obra Ens calen cançons d'ara. Retrospectiva sobre la Nova Cançó a 50 anys vista, un llibre sorgit amb el doble objectiu de commemorar l’esdeveniment i d’aportar una nova visió crítica i analítica al fenomen sorgit a inicis dels anys 60. El treball, elaborat per un equip d’historiadors, periodistes i especialistes en temàtiques musicals i literàries i coordinat per Javier de Castro, responsable d'Edicions de la UdL, és una iniciativa d’Edicions de la Universitat de Lleida que la publica en la seua col·lecció Espai/Temps.
El volum té la seva gènesi en les jornades titulades precisament “Ens calen cançons d’ara. Retrospectiva sobre la Nova Cançó a cinquanta anys vista”, organitzades el gener de 2010 per l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida amb el suport de la UdL. Aquelles jornades es van centrar en aspectes com els antecedents musicals de la Nova Cançó i el naixement dels Setze Jutges; la relació entre la Nova Cançó i el fet literari; el naixement de la indústria discogràfica catalana i la indústria discogràfica en català; la cançó d’autor catalana; la música lleugera i el pop-rock catalans a la dècada dels seixanta; la percepció i les conseqüències de la Nova Cançó a la resta de l’Estat espanyol, o l’herència de la Nova Cançó en la música en català dels darrers 40 anys.
El llibre, que inclou fotografies, cartells i caràtules de l’època, amplia les temàtiques tractades durant aquelles jornades. A més, incorpora dos estudis —a càrrec de Maria Salicrú-Maltas i Luis García Gil— al voltant de Raimon i Joan Manuel Serrat. Mentre que Quico Pi de la Serra, que oferí un recital durant les jornades, és l’autor del pròleg.
Segons de Castro, l’obra s’endinsa en els primers deu anys d’història de la Nova Cançó —moviment artístic i musical que durant els darrers anys del franquisme impulsà l’ús del català a la música—, “un període fonamental per entendre el sorgiment, desenvolupament i consolidació d’un fet cultural imprescindible per entendre la història recent de Catalunya”.
Les activitats dels Setze Jutges, grup format inicialment per Miquel Porter, Josep María Espinàs, Lluis Serahima, Delfí Abella, Remei Margarit o Pi de la Serra, i que treballà tant en la composició de noves cançons com en l’organització dels primers concerts per tal de divulgar-les; els primers enregistrament comercials de la mà del segell Edigsa i, més endavant, d’altres discogràfiques igualment especialitzades en música moderna cantada en català com Concèntric o Als Quatre Vents; el triomf de Raimon i Salomé al cinquè Festival del Mediterrani de 1963, amb el tema “Se'n va anar”; l’aparició de nous valors com Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta, Maria del Mar Bonet o Lluis Llach, entre d’altres, són alguns dels fets analitzats i explicats a Ens calen cançons d'ara. Retrospectiva sobre la Nova Cançó a 50 anys vista.
El volum té la seva gènesi en les jornades titulades precisament “Ens calen cançons d’ara. Retrospectiva sobre la Nova Cançó a cinquanta anys vista”, organitzades el gener de 2010 per l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida amb el suport de la UdL. Aquelles jornades es van centrar en aspectes com els antecedents musicals de la Nova Cançó i el naixement dels Setze Jutges; la relació entre la Nova Cançó i el fet literari; el naixement de la indústria discogràfica catalana i la indústria discogràfica en català; la cançó d’autor catalana; la música lleugera i el pop-rock catalans a la dècada dels seixanta; la percepció i les conseqüències de la Nova Cançó a la resta de l’Estat espanyol, o l’herència de la Nova Cançó en la música en català dels darrers 40 anys.
El llibre, que inclou fotografies, cartells i caràtules de l’època, amplia les temàtiques tractades durant aquelles jornades. A més, incorpora dos estudis —a càrrec de Maria Salicrú-Maltas i Luis García Gil— al voltant de Raimon i Joan Manuel Serrat. Mentre que Quico Pi de la Serra, que oferí un recital durant les jornades, és l’autor del pròleg.
Segons de Castro, l’obra s’endinsa en els primers deu anys d’història de la Nova Cançó —moviment artístic i musical que durant els darrers anys del franquisme impulsà l’ús del català a la música—, “un període fonamental per entendre el sorgiment, desenvolupament i consolidació d’un fet cultural imprescindible per entendre la història recent de Catalunya”.
Les activitats dels Setze Jutges, grup format inicialment per Miquel Porter, Josep María Espinàs, Lluis Serahima, Delfí Abella, Remei Margarit o Pi de la Serra, i que treballà tant en la composició de noves cançons com en l’organització dels primers concerts per tal de divulgar-les; els primers enregistrament comercials de la mà del segell Edigsa i, més endavant, d’altres discogràfiques igualment especialitzades en música moderna cantada en català com Concèntric o Als Quatre Vents; el triomf de Raimon i Salomé al cinquè Festival del Mediterrani de 1963, amb el tema “Se'n va anar”; l’aparició de nous valors com Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta, Maria del Mar Bonet o Lluis Llach, entre d’altres, són alguns dels fets analitzats i explicats a Ens calen cançons d'ara. Retrospectiva sobre la Nova Cançó a 50 anys vista.