18 de febrer de 2013
Descarregar pdfLa població immigrant controla pitjor la diabetis que l'autòctona
Segons un estudi de professors de Medicina de la UdL i metges de l'ICS
Els lleidatans d'origen immigrant controlen pitjor la seua diabetis mellitus de tipus 2 que la població autòctona, malgrat que tots dos col·lectius visiten la consulta del metge amb la mateixa freqüència. Una investigació realitzada pel Grup d'Estudi en Desigualtats en Salut de Lleida - dirigit pel Cap d'Estudis de la Facultat de Medicina de la UdL, Jorge Soler - i publicada recentment a Gaceta Sanitaria revela que entre els ciutadans nouvinguts el risc de no seguir correctament el tractament (dieta, exercici i fàrmacs) és un 30% superior. L'equip format per professors de Medicina i metges de l'ICS ha observat tots els pacients diagnosticats i tractats durant el 2010 a la regió sanitària, gairebé 7.300 persones.
Per saber si el diabètic compleix les prescripcions mèdiques, n'hi ha prou amb mesurar els nivells d'hemoglobina glicosilada (HbA1c). Aquesta ferroproteïna que actua com a transportadora d'oxigen molecular i diòxid de carboni mostra el promig de glucosa en sang de les últimes setmanes. Mentre el 68,04% dels autòctons tenien nivells correctes (el que suposa un bon control de la diabetis), el percentatge baixava fins el 54,76% en el cas de la població d'origen immigrant. Per procedència, els asiàtics són els que presenten pitjors resultats, seguits pels magrebins.
Els metges i infermers també controlen la pressió arterial, els nivells de colesterol i l'índex de massa corporal. Pel que fa a aquests paràmetres, els nouvinguts amb diabetis tenen menys sobrepès que els autòctons i també tenen una tensió més controlada. Per contra, els ciutadans d'origen immigrant presenten un major percentatge de tabaquisme.
Tot i que la prevalença de la diabetis de tipus 2 és inferior en la població immigrant per la menor mitjana d'edat, el tipus de dieta i qüestions biològiques relacionades amb les diverses ètnies, les activitats preventives no són prioritàries en aquest col·lectiu. Els investigadors creuen que els factors culturals i la barrera idiomàtica poden afectar a la percepció de la malaltia i, per tant, a l'estratègia d'autocontrol de la diabetis. En aquest sentit, Soler destaca la necessitat de nous estudis per aprofundir en els motius que fan que la població immigrant controli pitjor aquesta malaltia.
Per saber si el diabètic compleix les prescripcions mèdiques, n'hi ha prou amb mesurar els nivells d'hemoglobina glicosilada (HbA1c). Aquesta ferroproteïna que actua com a transportadora d'oxigen molecular i diòxid de carboni mostra el promig de glucosa en sang de les últimes setmanes. Mentre el 68,04% dels autòctons tenien nivells correctes (el que suposa un bon control de la diabetis), el percentatge baixava fins el 54,76% en el cas de la població d'origen immigrant. Per procedència, els asiàtics són els que presenten pitjors resultats, seguits pels magrebins.
Els metges i infermers també controlen la pressió arterial, els nivells de colesterol i l'índex de massa corporal. Pel que fa a aquests paràmetres, els nouvinguts amb diabetis tenen menys sobrepès que els autòctons i també tenen una tensió més controlada. Per contra, els ciutadans d'origen immigrant presenten un major percentatge de tabaquisme.
Tot i que la prevalença de la diabetis de tipus 2 és inferior en la població immigrant per la menor mitjana d'edat, el tipus de dieta i qüestions biològiques relacionades amb les diverses ètnies, les activitats preventives no són prioritàries en aquest col·lectiu. Els investigadors creuen que els factors culturals i la barrera idiomàtica poden afectar a la percepció de la malaltia i, per tant, a l'estratègia d'autocontrol de la diabetis. En aquest sentit, Soler destaca la necessitat de nous estudis per aprofundir en els motius que fan que la població immigrant controli pitjor aquesta malaltia.