10 de juliol de 2007

Lomé (Togo). Foto: Ramon Mateu

El Consell de Govern de la UdL ha aprovat avui diverses resolucions de convocatòries d'ajuts per a la cooperació al desenvolupament, el muntant de les quals s'eleva a 69.920 euros. Es tracta d'ajudes per finançar un estudi dins l'agermanament Lérida (Colòmbia) - Lleida, en col·laboració amb la Paeria; un estudi en xarxa entre membres de la UdL i d'universitats del Senegal per impulsar el desenvolupament; recerques relacionades amb el desenvolupament, la cooperació internacional i la solidaritat; investigacions sobre l'anomenat quart món; ajuts de mobilitat per dur a terme projectes de cooperació "in situ", així com diversos projectes de cooperació internacional, un total d'onze, en països com Togo (Àfrica), Nicaragua, Gàmbia, Brasil, Equador, El Salvador i Mèxic, coordinats per professorat, estudiantat i personal d'administració i serveis de la UdL.

La cooperació per al desenvolupament és un dels pilars del recent aprovat Pla d'Internacionalització de la Universitat de Lleida, segons ha explicat la vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació, Carme Figuerola. Pel que fa un altre "pilar", la mobilitat dels membres de la comunitat universitària, el Consell de Govern ha aprovat per primer cop uns ajuts destinats a estudiants que participen en programes de mobilitat que no són Erasmus per despeses d'estada i de manutenció, així com per a l'estudiantat de programes de doble titulació.

Pla Director de Docència

D'altra banda, el Consell de Govern ha donat llum verda al Pla Director de Docència que ha de marcar les línies bàsiques de docència de la UdL per als propers anys davant la convergència europea. Pel que fa als ECTS (crèdits europeus), la Universitat de Lleida ha computat el crèdit en 25 hores, la qual cosa suposa que un estudiant dedicarà 37,5 hores setmanals als seus estudis, ja que un curs comprèn 60 crèdits europeus. El Reial Decret que estableix el sistema de crèdits fixa un treball estimat per a cadascun d'entre 25 i 30 hores. La UdL ha apostat, segons ha manifestat la vicerectora de Docència, Isabel del Arco, perquè tots els crèdits tinguin aquesta equivalència, ja que d'una banda, això és el que estan fent la major part d'universitats de l'Estat i, de l'altra, les 30 hores elevarien massa el volum total de treball de l'estudiant.

A més de fixar les competències acadèmiques específiques i les generals que han d'aquirir els alumnes un cop finalitzats els estudis, el Pla Director de Docència marca les competències estratègiques que ha d'assolir l'estudiantat de la UdL. Aquestes competències, de caràcter transversal, són pròpies de la UdL, és a dir, definiran el curriculum diferenciador de la UdL respecte altres universitats i són assolir una correcta expressió oral i escrita, dominar una llengua estrangera, així com les noves tecnologies, les TIC. El Pla, que també defineix el model de professorat, d'estudiantat i de personal no docent que es vol, aposta per l'avaluació continuada, per la internacionalització i pel practicum.

Així mateix, Del Arco va anunciar que es crearà un Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació amb l'objectiu de coordinar els serveis de docència i d'investigació de la UdL. El curs vinent es començarà a treballar per fixar les funcions del mateix.

Projecte d'abocador a Gimenells

En un altre ordre de coses el Consell de Govern de la UdL, davant la polèmica sorgida al voltant del projecte d'abocador de Gimenells, ha manifestat la seua preocupació i ha acordat fer els estudis pertinents per tal de determinar el seu possible impacte i, així, poder posicionar-se al respecte. Aquest projecte d'abocador serà estudiat també per la Comissió de medi ambient de la UdL.