El pressupost de la Universitat de Lleida per a l’exercici 2025 és de 116.712.269,37 €, el que suposa un augment de 6,8 M€ (6,20%) respecte l’any anterior.

El 2025 consolida un període de canvis a la UdL. En primer lloc, perquè durant l’exercici que contempla aquest pressupost, s’han d’aprovar els nous estatuts de la universitat, atenent al que disposa la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU). El canvi d’estatus de la universitat és tot una fita però, a la vegada, també l’inici d’un important desplegament reglamentari que haurà de produir-se en els propers anys.

En segon lloc, perquè el 2025 consolida el tercer i darrer any dels plans de xoc plurianuals de PDI i de PTGAS promoguts pel Departament de Recerca i Universitats, que han permès donar algunes passes per incrementar el personal i tecnificar la plantilla.

Serà també l’exercici amb la incorporació més massiva de nou professorat dels darrers anys, amb el programa d’incorporació de talent docent i investigador Maria Goyri, que suposa l’entrada a la UdL de fins a 25 nous lectors que se sumen als 18 lectors del pla de xoc de PDI de 2025, als 16 de la taxa de reposició i als de les noves titulacions en desplegament.

Aquest pressupost quantifica aquesta nova realitat amb xifres prou eloqüents: dels 6,8M€ de creixement del pressupost respecte de l’any anterior, 5,6M€ correspon al creixement de les despeses salarials de l’estructura de PDI i PTGAS.

En el següent quadre es mostren els ingressos, agrupats per capítols pressupostaris, dels exercicis 2025 i 2024, així com la variació percentual i el percentatge en relació al total d’ingressos de l’exercici de 2025:

Import en milers d’euros

El capítol 3 -Taxes, preus públics i altres ingressos- augmenta, en conjunt, un 1,3%. Els ingressos per matrícula s’incrementen un discret 0,3%, i es confirma la dificultat d’augmentar aquesta xifra - que l’any passat es va incrementar un notable 11,1%-, atès que moltes titulacions han arribat al sostre de les places ofertades. De manera semblant, les taxes per la prestació dels serveis augmenten respecte l’exercici anterior (2,6%).

El capítol 4 -Transferències corrents-, destinat a finançar les despeses de funcionament de la Universitat, creixen en 5,9 M€ (7,7%).

Les transferències de la Generalitat de Catalunya representen el 96,9% de totes les transferències corrents (80,2 M€ dels 82,7 M€ d’aquest capítol). Inclouen les grans transferències per al finançament del funcionament ordinari de la UdL, les compensacions pels increments retributius, algunes millores per a cobrir el creixement vegetatiu i els plans de xoc de PDI i PTGAS. En canvi, la transferència per finançar l’increment dels costos energètics que la UdL va rebre en els exercici de 2023 i 2024, desapareix del pressupost de 2025. Tampoc hi ha cap transferència per a la cobertura del creixement d’1,5M€ de la Seguretat Social.

Pel que fa a la resta de transferències corrents, les de l’Estat i d’organismes autònoms s’incrementen en un 4,5% -en part pel finançament de l’increment de places de la titulació de medicina-, les de les corporacions locals augmenten un 52,1% i les de les famílies i institucions sense ànim de lucre s’incrementen un 30,3%.

Per contra, es redueixen les transferències dels organismes autònoms (-21,7%) -per la reducció de les beques Erasmus a països no  europeus- i les de les empreses privades (-12,1%), seguint la tendència a la baixa iniciada en els anys anteriors, especialment el mecenatge del Banc de Santander.

El capítol 5 -Ingressos patrimonials- presenta un increment del 25,8%, principalment perquè l’euríbor, tot i estar en un escenari baixista, encara està a uns nivells que permet aplicar polítiques per rendibilitzar la tresoreria. Les rendes de béns immobles i els cànons de les concessions es mantenen en imports molt semblants als de l’any anterior.

El capítol 7 -Transferències de capital- es mantenen en 10,3 M€, un valor pràcticament idèntic al de l’any anterior. D’entre les Transferències de capital, les de la Generalitat de Catalunya augmenten un 8,0%, arribant als 4,6M€ per la previsió de comptar amb un creixement dels imports que la Generalitat destina als Pla d’Inversions Universitàries. També augmenten les transferències de capital de l’exterior. En canvi, les de l’administració de l’Estat reculen (-38,7%) per la previsió de la reducció dels ingressos de recerca de projectes estatals, principalment per la retirada dels fons Next Generation EU – que passen d’1,8M€ el 2024 a 0,4M€ al pressupost de 2025- un fenomen que ja va iniciar-se en l’exercici anterior, després d’un exercici 2023 amb unes xifres d’ingressos provinents de projectes de recerca excepcionals. Una altra part d’aquesta disminució l’explica el canvi de criteri en les ajudes de plan nacional, que per al 2025 incorporen una bestreta reemborsable que s'ha de tractar com a C9, enlloc de C7.

El darrer capítol d’ingressos és el capítol 9 – passiu financers- que, tot i que compta només amb un import de 0,5M€, multiplica per 5 les xifres de l’any anterior. Això es deu a la natura dels ajuts de projectes que l’Oficina R+D+I preveu per al 2025, ja que són ajuts que es comptabilitzen inicialment com un préstec però que es transformen en subvencions un cop es justifica la despesa.

Les despeses es distribueixen d’acord amb els següents capítols pressupostaris:

Com s’observa en el quadre anterior, els tres capítols de despesa que augmenten són el de despeses de personal, el de compra de béns i serveis i les inversions reals. La resta de capítols presenten valors molt similars però lleugerament per sota dels de l’any anterior.

El capítol 1 – Despeses de Personal- suposa gairebé tres quartes parts del pressupost, pel que mereix ser comentat amb més detall.

La despesa global de personal (el personal d’estructura més el personal finançat amb finançament extern provinent de projectes) creix en 5,2 M€ (6,5%). Tanmateix, el creixement de les despeses del personal estructurals (no lligat a projectes) és encara major, de 5,6M€ (7,5%).

Aquest augment de 5,6 de les despeses de personal estructurals s’explica per diversos motius: 1,5 M€ corresponen a l’increment retributiu; uns altres 1,5 M€ al creixement de la Seguretat Social; 0,96 M€ al creixement vegetatiu, per la productivitat i antiguitat del personal; 0,95 M€ correspon als plans de xoc de PDI, tant al pla per al relleu generacional del PDI com al de captació de talent Maria Goyri, que contemplen la contractació de 18 i 25 lectors respectivament; 0,5 M€ corresponen als plans de millora de l’organització, relleu generacional i tecnificació del PTGAS; i finalment, 0,4M€ és l’increment de despeses per dotar de nou personal a les noves titulacions, això és, als grups del grau d’infermeria pel seu darrer any d’implantació al campus de la Salut a Lleida i al Campus Universitari d’Igualada, però també la previsió de contractació de personal per a l’inici de la impartició de docència d’infermeria al nou Campus Pirineu a Tremp.

Fruit de la taxa de reposició, dels plans de PDI i de les noves titulacions, el capítol 1 del pressupost 2025 de la UdL recull la incorporació de 66 nous professors lectors, una xifra que triplica les contractacions dels anys 2022 i 2023 i que se suma a l’important increment de 59 de l’any 2024.

El capítol 2 -Despeses corrents de béns i serveis- augmenta 1,6 M€ (9,5%). Augmenten tots els tipus de despesa d’aquest capítol llevat de les despeses d’energia. Aquestes redueixen (-16%) respecte el 2024, exercici en que ja van reduir respecte dels alts costos energètics previstos per al 2023. La reducció de la despesa en energia és resultat d’una combinació de tarifes en un escenari baixista, de l’augment de l’autoconsum a causa de les plantes de producció fotovoltaica i de la millora dels hàbits de consum iniciada ara fa dos exercicis.

El capítol 3 -Despeses financeres- disminueixen un 12,8% i segueixen la reducció iniciada l’any anterior, moment en que ja no van ser necessàries les pòlisses de crèdit.

El capítol 4 -Transferències corrents- conté tant els ajuts i beques a l’estudiantat com les despeses de relacions interuniversitàries i transferències corrents a corporacions locals. Augmenten els ajuts a particulars (16,2%), les beques a l’estudiantat (7,5%) i les beques no compensades (26,8%). La reducció més gran en termes absoluts es dona en la partida de relacions interuniversitàries, que redueix 0,2 M€ (-14,8%), principalment per la minoració de les aportacions a la Fundació Ud, que estaven al capítol 4 i ara passen al capítol 2 compra de béns i serveis. També redueixen les beques Erasmus (-21,2%) i les beques Equitat de la Generalitat de Catalunya (-15,1%), fonamentalment perquè els requisits de les beques del ministeri s’han rebaixat, el que ha canalitzat a més estudiants cap a les beques del ministeri.

El capítol 6 -Inversions reals- incrementa un 4,9% i encadena creixements sostinguts any rere any. En aquest capítol hi figuren tant les inversions en projectes de recerca, amb un increment del 7,5%, com les inversions noves per funcionament operatiu de serveis i les inversions de reposició de funcionament operatiu. Pel que fa a les inversions noves, creixen les destinades a plaques fotovoltaiques (5,2%) i les de mobiliari (57,9%). Es mantenen les inversions en equips per a la gestió i l’equipament per a l’activitat docent i de recerca (1%), mentre que les inversions en xarxa informàtica redueixen (-16,1%) atès que l’exercici anterior van rebre un fort impuls. Les inversions en el programa de reforma, ampliació i millora augmenten un 4,6%.

Finalment, el capítol 9 -Passius financers- recull la devolució de les bestretes reemborsables per la construcció d’edificis de recerca de la UdL finançats a través de les convocatòries de parcs científics, que presenta una reducció del 6,5% fruit de la finalització de l’amortització dels esmentats préstecs a llarg termini.

***

A més de la classificació econòmica del pressupost, el pressupost de la UdL 2025 es presenta també en la seva classificació per programes pressupostaris, que és la següent:

Import en milers d’euros

El programa 1 -Docència, aprenentatge i ocupabilitat- creix un 15,3%. Contempla un increment del programa de millora de la qualitat i prestigi de la docència, del programa de coordinadors de graus i de màsters, del finançament dels màsters oficials i de la formació contínua. L’increment més gran respecte al pressupost de 2024 el trobem en el finançament dels departaments i de les facultats i escoles, que suposa un 20% més que en l’exercici precedent.

El programa 2 -Recerca i transferència de coneixement- creix un 2,5% i s’estabilitza en els seus valors normals després de la finalització del programa de Requalificació finançat amb Fons Next Generation EU. Inclou el personal investigador (3,7M€), els projectes d’investigació de l’Estat (2,5M€), els projectes europeus (2,5M€), els convenis amb empreses i institucions (2,1M€), els projectes d’investigació de la Generalitat (2,1M€), els Serveis Científico Tècnics (0,7M€), i altres programes com els centres propis de recerca, els ajuts a grups, o els programes de mobilitat d’investigadors.

El programa 3 -Relació amb el territori i internacionalització-, redueix un 12,8%, i contempla les relacions interuniversitàries (0,9M€), les beques Erasmus (0,8M€), les càtedres universitat empresa (0,3M€), el programa d’informació, orientació i promoció externa de la UdL (0,3M€), diversos programes de mobilitat internacional (0,2M€) o l’aportació al 0,7%, entre altres.

El programa 4 -Comunitat universitària i polítiques transversals- disminueix un 4,3%, en bona part perquè la Direcció General d’Universitats no permet tenir en compte el Fons Social. En general es mantenen els programes d’ajuts i beques de l’any anterior. La disminució en termes percentuals del programa s’explica per la reducció de les beques no compensades per les administracions públiques i per la reducció de les beques equitat de la Generalitat de Catalunya.

Per la serva part, el programa 5 -Organització, recursos i serveis- creix un 18,6% respecte l’any anterior i acumula diversos anys de creixement sostingut. Les principals partides d’aquest programa són les obres i equipaments del Pla d’Inversions Universitàries, les plaques fotovoltaiques, i la xarxa informàtica i els sistemes d’informació i comunicacions.

El programa 6 -Personal- creix un 7,9% i 5,8M€, augments que ja han estat comentats en la despesa de capítol 1 en aquesta memòria.

Finalment, el programa 7 -Despeses generals-  té un lleuger increment de l’1%, i que contempla, entre altres, les despeses d’energia elèctrica (1,9M€), les de neteja i sanitat (1,7M€), manteniment de software (1,3M€), manteniment de maquinària i instal·lacions (1,1M€), seguretat (0,7M€) o combustible i carburants (0,7M€).

***

A manera de resum, el pressupost de la Universitat de Lleida per a l’exercici de 2025 s’incrementa especialment pel que fa als costos de personal. Aquest creixement ve derivat del programa d’incorporació de talent docent i investigador Maria Goyri, de la substitució de professorat associat a temps parcial per professorat a temps complet -plans de xoc del PDI-, del pla de xoc de PTGAS, del creixement del nombre d’efectius per noves titulacions, dels increments salarials, de l’increment de les cotitzacions a la Seguretat Social i de l’increment vegetatiu. A més dels costos de personal, creix també la compra de béns i serveis, que creix malgrat la contracció de les despeses d’energia, amb l’objectiu de dotar de més pressupost a les unitats orgàniques de la UdL però, sobretot, als centres docents i als departaments per tal que puguin portar a terme les seves polítiques.

El creixement de les despeses de personal d’estructura en el pressupost és molt notable en els darrers anys. En el del pressupost de 2024 el creixement van ser de 5,1M€. En el pressupost de 2025 són de 5,6M, i en els propers exercicis el creixement de la massa salarial haurà de ser sostingut si les universitats hem de seguir aplicar els canvis que estableix la LOSU. Per això serà imprescindible que l’anunciat augment del finançament universitari que ha d’arribar a l’1% del PIB es produeixi. Altrament, les universitats no podrem oferir el servei de qualitat que volem oferir i que la societat ens reclama.

Si be no queda reflectit directament en el pressupost de la institució, una dada rellevant en les responsabilitats econòmiques de la UdL és la disminució de la responsabilitat de la UdL en el retorn del deute del Parc Agrobiotech. La signatura d’un conveni amb l’Ajuntament que recull que el deute fundacional del Parc és imputable a la UdL en un 30% i l’aportació de la UdL de 7M€ pel retorn dels préstec i càrrega financera del Parc fan que la responsabilitat de la UdL en aquest deute s’hagi vist fortament reduïda passant del 50% a un valor global del 18% a finals d’aquest 2024.

També es bo ressenyar aquí que els Centres CERCA dels que la UdL n’és patró han augmentat el seu finançament en aquest 2024, el que suposa un impuls indirecte per la recerca dels investigadors de la UdL adscrits als centres.

La Universitat de Lleida enfronta una etapa especialment rellevant. Després de 23 anys de la seva creació i del seu creixement amb espais, titulacions i serveis, toca ara una important renovació de les persones. Aquesta renovació que abasta PDI i PTGAS es produirà en un context de ràpids canvis socials marcats, entre altres aspectes, per la irrupció de les noves tecnologies en la vida quotidiana de les persones i una preocupació social creixent per la sostenibilitat entesa tan des el punt mediambiental com social.

El marc legislatiu més proper ve marcat per la posada en marxa de la nova llei del sistema universitari i els plans de xoc de la Generalitat que poden ser unes primeres eines útils per aquesta renovació. Necessitarem el finançament adient i la confiança de les institucions però, per damunt de tot, cal la voluntat de la comunitat per sumar a tots en aquest projecte, fent de la UdL un espai atractiu per a que persones ben preparades d’aquí o de fora vulguin desenvolupar la seva etapa acadèmica a la UdL. Si el més important son les persones, ara és el moment de bastir un projecte compartit i engrescador que ens permeti retenir i captar el talent que necessitem i ens asseguri el compromís de tots. És una voluntat de l’equip liderar aquest projecte per progressar com a universitat i liderar el progrés social del territori.

Jaume Puy i Llorens

Rector de la Universitat de Lleida

Lleida, 3 de desembre de 2024