El pressupost de la Universitat de Lleida per a l’exercici 2024 és de 109.903.300,15 €, el que suposa un augment de 3,6 M€ (3,39%) respecte l’any anterior.

El proper curs es presenta condicionat per l’aplicació de la nova Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) i per la gestió del pla de xoc promogut per la Conselleria de Recerca i Universitats. En l’actualitat, a la UdL, però també a la resta d’universitats catalanes públiques, el PDI està constituït per un nombre de professors associats superior al de contractes a temps complet. El pla de xoc, que és anterior a l’aprovació de la LOSU, sorgeix per incrementar l’estabilitat del personal (PDI i PTGAS) però, en especial, per a reduir el nombre de professors associats. L’impacte pressupostari de l’aplicació de la LOSU ve principalment de la necessitat d’augmentar el nombre de funcionaris i de reestructurar la franja de dedicació horària del PDI, i de la provisió de noves unitats universitàries dedicades a les noves funcions que determina la LOSU.

El pressupost que es presenta contempla la transició cap a la universitat dels propers anys, amb més professorat permanent que anirà substituint, any rere any, al professorat associat a temps parcial i a la creació d’aquestes noves unitats requerides per la LOSU. Aquesta transició condiciona el creixement del pressupost del 2024 juntament amb els increments salarials que estableixen els Pressupostos Generals de l’Estat, l’increment vegetatiu i l’increment dels costos de la seguretat social de la plantilla. Per fer front a aquest creixement de les despeses, el pressupost de la UdL de 2024 presenta algunes millores en els seus ingressos, com ara les transferències per al plans de xoc del personal, la millora del finançament en l’àmbit de la recerca per part de la Generalitat de Catalunya o, en l’àmbit de la docència, els augments de matrícula en els graus oficials o l’increment dels ingressos derivats de les titulacions dels centres adscrits.

En el següent quadre es mostren els ingressos, agrupats per capítols pressupostaris, dels exercicis 2024 i 2023, així com la variació percentual i el percentatge en relació al total d’ingressos de l’exercici de 2024:

Import en milers d’euros

 El capítol 3 -Taxes, preus públics i altres ingressos- augmenta, en conjunt, un 8,9%. La part que més incrementa són els ingressos per matrícula (11,1%) que, tot i que preveuen una estabilitat en els preus públics, contemplen un augment dels crèdits matriculats, en part per la implantació de noves titulacions. Les taxes per la prestació dels serveis també augmenten respecte l’exercici anterior (5,3%).

El capítol 4 -Transferències corrents- està destinat a finançar les despeses de funcionament de la Universitat i creixen en 2 M€ (2,7%).

Dels 76,8 M€ d’ingressos per transferències corrents, 74,1 M€ provenen de la Generalitat de Catalunya, i recullen les transferències corrents compensatòries per l’eliminació del recàrrec per estudiar segones titulacions, per la reducció de les tuteles acadèmiques dels centres adscrits, i per compensació pels increments retributius. El capítol 4 contempla, també, el manteniment de la transferència addicional per finançar l’increment dels costos energètics que la UdL ja va rebre l’exercici de 2023.

Pel que fa a la resta de transferències corrents, les de l’Estat i d’organismes autònoms s’incrementen en un 4,6% i les transferències de les corporacions locals s’incrementen un 12%. Contràriament, i confirmant la dinàmica a la baixa dels tres darrers pressupostos, les aportacions d’empreses privades es redueixen un 14,1% i les de les famílies i institucions sense ànim de lucre es redueixen en un 13,7%.

El capítol 5 -Ingressos patrimonials- presenta un increment discret en termes absoluts però molt significatiu en termes relatius (323%), en part per les rendes de béns immobles que incrementen un 46,4%, però sobretot per l’important augment del tipus d’interès que, després de molts anys de tipus d’interès negatius, permetran rendibilitzar les dipòsits.

Finalment, pel que fa els ingressos, el capítol 7 -Transferències de capital- presenta una disminució del 6,3% que és fruit de dos efectes contraposats. Per un costat, les transferències de capital de la Generalitat de Catalunya augmenten un 11,3%, a causa de la consolidació de l’augment del Pla d’Inversions Universitàries de la Generalitat i a causa de la millora del finançament de la recerca amb els nous indicadors IURE. Contràriament, les transferències per projectes de recerca de l’administració de l’Estat redueixen un 17,1%. Aquesta disminució no es deu a una reducció de la captació de fons competitius en recerca sinó a la finalització de la convocatòria de Requalificació (amb fons Next Generation EU). Aquest és un fenomen que s’estima que es perllongarà també a l’exercici de 2025, atès que el pressupost de 2023 va ser el primer que va recollir l’impacte positiu dels fons Next Generation i els pressupostos posteriors aniran recollint les retirades d’aquests fons.

Les transferències de capital que provenen dels projectes de recerca europeus, així com les de les corporacions locals es mantenen respecte de les xifres del 2023.

Les despeses es distribueixen d’acord amb els següents capítols pressupostaris:

 Com s’observa en el quadre anterior, els capítols que augmenten són el de despeses de personal, el de les transferències corrents – és a dir, els ajuts i beques- i el de les inversions reals. Per contra, la compra de bens i serveis, les despeses financeres i els passius financers -deutes- disminueixen.

El creixement global de la despesa global de personal és de 4,2 M€ (5,6%). No obstant això, l’increment de les despeses del personal pròpiament d’estructura és superior, de 5,5 M€ (amb un creixement del 7,9%). D’aquests increment de 5,5 M€, 1,7 M€ corresponen a l’increment retributiu; 1,6 M€ al creixement de la Seguretat Social; 1,2 M€ als plans de xoc per al relleu generacional del PDI; 0,3M€ al pla de millora de l’organització, relleu generacional i tecnificació del PTGAS; 0,29 M€ al creixement vegetatiu -lligat a l’antiguitat del PDI i PTGAS i a la producció del professorat-; 0,2 M€ a les noves titulacions amb finançament -fonamentalment els nous grups del Grau en Infermeria a Lleida i a Igualada; i, finalment, 0,07 M€ correspon a altres variacions relacionades amb les despeses de personal.

El capítol 1 del pressupost 2024 de la UdL recull la incorporació de 59 nous professors permanents – la major part lectors – una xifra que no s’havia donat mai en un sol exercici pressupostari i que és conseqüència de la reposició per jubilació amb una taxa de reposició del 120% que és l’autoritzada per l’estat i l’aplicació del pla de xoc que per la Udl es materialitza amb un nombre de places molt similar a les que corresponen per la reposició dels jubilats..

El pressupost inclou la despesa social a la qual ha de fer front la UdL segons els acords i convenis signats, a l’espera del que fixi posteriorment la normativa pressupostària pel 2024, pendent encara d’aprovació.

El capítol 2 -Despeses corrents de béns i serveis- disminueix en 2,3M€ (12,2%). Aquesta reducció es deu a la disminució de les despeses d’energia, que es preveuen menors en 2,9M€ a les estimades en l’exercici de 2023. És a dir, mentre la pràctica totalitat de les despeses en béns i servies augmenten (assegurances, tributs, material d’oficina), la caiguda dels preus energètics arrossega tot el capítol a una disminució molt significativa. La reducció dels preus energètics ve reforçada per la reducció de consum estimulada per pla d’estalvi energètic de la UdL. Els pressupostos de 2024 contemplen la millora dels hàbits de consum iniciada durant l’exercici de 2023.

El capítol 3 -Despeses financeres- disminueix un 9,6% respecte al pressupost de 2022, degut a una millora de la posició de tresoreria que fa prescindible l’ús de les pòlisses de crèdit.

El capítol 4 -Transferències corrents- incrementa un 17,6%, el que significa un augment dels ajuts i les beques. En particular, l’augment més gran correspon a la partida de les beques no compensades, és a dir, les beques i bonificacions de que es beneficia l’alumnat sense que la UdL tingui cap transferència compensatòria. Creixen també les beques equitat i, de manera notable, del beques Erasmus, que passen de 0,7M€ el 2023 a 0,9M€ al pressupost de 2024. També augmenten les relacions interuniversitàries, es a dir, les aportacions que la UdL fa als consorcis, associacions i fundacions, com ara el Parc Científic i Teconològic Agroalimentari de Lleida, l’ACUP o el Campus d’Excel·lència Internacional Iberus.

Les convocatòries de beques i ajusts a l’estudiantat es mantenen -beques salari, estudi/ajuda econòmic, beques d’introducció a la recerca, ajuts per a estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), ajuts de viatge, ajuts a l’habitatge o ajuts a l’aprenentatge de la llengua. La quantitat global d’aquetes beques presenta una reducció de 0,04 M€ per l’ajustament dels ajuts als nous preus públics de matrícula.

El capítol 6 -Inversions reals- incrementa un notable 14,2% , més si es té en compte que l’any anterior ja va augmentar un 21,45%-. Estem doncs en un escenari d’increment de les inversions reals. En aquest capítol hi figuren tant les inversions en projectes de recerca com les inversions noves per funcionament operatiu de serveis i les inversions de reposició de funcionament operatiu. Mentre els projectes de recerca es mantenen, les inversions en el programa de reforma, ampliació i millora augmenten en 1 M€, el que significa un increment del 112%. Creix també l’equipament per l’activitat docent i de recerca, els equips per a la gestió i les inversions en xarxa informàtica.

Finalment, el capítol 9 -Passius financers- recull la devolució de les bestretes reemborsables per la construcció d’edificis de recerca de la UdL finançats a través de les convocatòries de parcs científics, que presenta una forta reducció del 66,7% fruit de la finalització de l’amortització dels esmentats préstecs a llarg termini.

A més de la classificació econòmica del pressupost, el pressupost de la UdL 2024 es presenta també en la seva classificació per programes pressupostaris, que és el següent:

Import en milers d’euros

El quadre anterior mostra com tots el programes pressupostaris augmenten llevat del programa 2, Recerca i transferència del coneixement – a causa, com ja hem comentat, de la retirada de fons Next Generation EU- i del programa 7, Despeses de personal, a conseqüència de la disminució de les despeses d’energia.

El programa 1 -Docència, aprenentatge i ocupabilitat- creix un 9,7%. Contempla un increment del programa de millora de la qualitat i prestigi de la docència, del programa de coordinadors de graus i de màsters, del finançament de les facultats i escoles i dels departaments, i del finançament dels màsters oficials i la formació contínua.

El programa 2 -Recerca i transferència de coneixement- disminueix un 9,2% a causa de la finalització del programa de Requalificació. Els projectes de recerca es mantenen i es contempla un increment en la dotació per a la contractació del Professors Investigadors en Formació.

El programa 3 -Relació amb el territori i internacionalització-, creix un 7,2%, impulsat per l’augment de les Beques Erasmus i els ajuts de mobilitat.

El programa 4 -Comunitat universitària i polítiques transversals- creix un 11,9%. Com s’ha comentat en el capítol 4 de despeses, es mantenen els ajuts i beques, mentre que l’augment del programa s’explica pel creixement de beques no compensades per les administracions públiques i pel creixement de les beques equitat.

El programa 5 -Organització, recursos i serveis- creix un 42,9%, -que s’afegeix al creixement del 32,9% del pressupost anterior. L’increment de les despeses en ciberseguretat, de les despeses de Sistemes d’Informació i Comunicacions i de l’increment de les inversions en obres i equipaments del Pla d’Inversions Universitàries en són la principal causa.

Per la seva part, el programa 6 -Personal- creix un 8,1% i 5,5M€, que ja han estat comentats en aquesta memòria.

Finalment, el programa 7 -Despeses generals- és el que més disminueix, amb una disminució del 20,5% (2,4 M€) per la reducció de costos de l’energia elèctrica. Tot i això, les despeses de neteja i sanitat, les de seguretat i les de gestió acadèmica incrementen.

Com a resum, destacar que el pressupost de la Universitat de Lleida per a l’exercici de 2024 s’incrementa especialment pel que fa als costos de personal. Aquest creixement ve derivat de la substitució de professorat associat a temps parcial per professorat a temps complet -plans de xoc del PDI-, del creixement del nombre d’efectius per noves titulacions, dels increments salarials, de l’increment de les cotitzacions a la Seguretat Social i de l’increment vegetatiu. Altrament, el pressupost presenta una partida amb una forta contracció que correspon a les despeses d’energia atesa l’estabilització dels preus d’aquest sector.

En els propers exercicis, el creixement de la massa salarial haurà de ser encara superior si les universitats hem d’aplicar els canvis que estableix la LOSU. Aquesta adaptació només serà possible si el Departament de Recerca i Universitats augmenta el finançament del sistema universitari català en els propers anys, més enllà dels increments que ja preveia el Pacte Nacional per la Societat del Coneixement (PN@SC), un pacte anterior a la LOSU i que, per tant, a hores d’ara resulta del tot insuficient.

En el moment de tancar-se el Pressupost 2024, la Universitat de Lleida ha rebut la resolució de la Direcció General de Recerca d’una transferència de 7M€ l’objecte de la qual és destinar aquest import únicament a la contribució que la UdL fa (en forma d'aportació) al retorn dels préstecs i a la càrrega financera del Parc Científic, amb l’objectiu de reduir la responsabilitat de la UdL en el retorn del deute del Parc, és a dir, reduir les aportacions de la UdL al parc i, com a conseqüència, reduir el deute del parc.

Aquest pressupost 2024 de la UdL preveu unes despeses de 0,77 M€ per fer front a retorns de préstecs del Parc Científic als que han de fer front les institucions del patronat. Aquesta previsió de despeses podria modificar-se en funció de l’amortització dels deutes que s’amortitzin amb la transferència de 7M€. El que sí podem afirmar és que, amb l’amortització que es derivi d’aquesta transferència extraordinària, la responsabilitat de la UdL en el retorn del deute de parc disminuirà de forma ostensible en els propers anys, el que permetrà que la Universitat de Lleida pugui destinar més part dels seus ingressos cap als serveis públics de la docència, la recerca i la transferència del coneixement.

Recentment, i després de molts anys de reclamar-ho, s’ha fet realitat l’esperat finançament d’Agrotecnio com a centre de la xarxa CERCA. Aquest finançament no figura en aquest pressupost, atès que no són ingressos per a la UdL sinó per al centre de recerca, però és evident que serà un impuls per a la recerca de la UdL i pel sector agroalimentari català.

Com he manifestat en diverses ocasions, la Universitat de Lleida ha de seguir sent un motor econòmic, social i cultural de ponent i de la Catalunya interior. Perquè això pugui ser una realitat necessitarem un finançament adient i el convenciment de que amb la retenció i captació de talent podrem fer front als reptes que ens esperen els propers anys.

Aquesta tasca mereix, amb escreix, un finançament just i continuat que doni oportunitats als qui per les seves qualitats i esforç poden liderar la Catalunya del coneixement. No podem perdre talent si no ens volem quedar enrere o, dit d’una altra manera, no hi ha progrés si no progressem tots.

Jaume Puy i Llorens

Rector de la Universitat de Lleida

Lleida, 7 de desembre de 2023