EXPOSICIÓ
Pepita i Elisa Úriz Pi. De Badostain a Berlin oriental. Història i compromís de les germanes Úriz
Del 9 de maig al 15 de juny de 2016
Passadís del Claustre de la Pensativa de l'Edifici del Rectorat
Amb motiu del Dia internacional dels Arxius, el proper 9 de juny, el Servei d’Arxiu i Gestió de Documents de la UdL, ha volgut reivindicar enguany el significat que obté un document quan és identificat i classificat dins d’un arxiu, amb una exposició que és, en part, fruit del primer inventari del fons de l'antiga Escola Normal de Lleida, dut a terme pel Servei d'Arxiu de la UdL, gràcies a un ajut del Memorial democràtic.
La mostra Pepita i Elisa Úriz Pi. De Badostain a Berlin oriental. Història i compromís de les germanes Úriz, que es presenta a la UdL, amplia la que al seu moment va dedicar a aquestes dos mestres l'Ajuntament navarrès de Badostain, amb aportacions dels investigadors Maria del Carmen Agulló (Universitat de València) i Salomó Marquès (Universitat de Girona), gràcies en part a la consulta de documents dels fons de l'Escola Normal que es conserven a la UdL.
Una de les germanes, Pepita, va ser professora d'aquesta escola de mestres. Incorporada al centre el 21 de maig de 1921, els seus mètodes van xocar amb la directora, Lilia Heras, i van escandalitzar els sectors conservadors de la ciutat, inclòs el bisbe Josep Miralles que la va denunciar al rector de la Universitat de Barcelona. Pepita Úriz va ser sancionada el 6 de març de 1925 sou i feina durant un any, a més de prohibir-li residir a menys de 100 quilòmetres de Lleida.
Les dos germanes, nascudes respectivament a les poblacions navarreses de Badostáin i Tafalla els anys 1883 i 1893, van treballar a diferents Escoles de Magisteri de Catalunya. Ambdós van tenir un protagonisme i una projecció de nivell internacional per la defensa dels drets de la dona i de la infància i van contribuir als avenços pedagògics en una Espanya ancorada en el passat, avançant-se en més de 50 anys als mètodes d'Ensenyament que s’implantarien durant la dècada dels anys seixanta del passat segle XX.
Militants comunistes durant la II República, van impulsar les primeres organitzacions feministes i la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE), principal sindicat del professorat. L'assassinat d'Antonio Sesé, líder sindical i marit d'Elisa, el maig de 1937, va fer que les germanes no es separessin fins a la mort. A l'esclatar la II Guerra Mundial, van lluitar amb la Resistència francesa contra la dominació nazi. Malgrat això, el 1951 van ser expulsades a la República Democràtica Alemanya. Totes dos van morir a l'exili en el Berlín Oriental: Pepita, el 1958 i Elisa, el 1979, sense haver pogut retornar mai a la seua terra natal.
