El teatre, potser juntament amb la música, és d’entre les belles
arts la que ha arrelat més profundament en la tradició cultural popular. L’anomenat teatre
d'afeccionats, sovint d’una qualitat notable i escola de grans actors, ha tingut des de sempre una
destacada presència en ateneus populars, casals parroquials o centres obrers.
També el món universitari ha participat d’aquesta tradició. El
teatre universitari, a causa del medi on neix i es desenvolupa, és relaciona, freqüentment, amb
l'avantguarda cultural i artística. És, sovint, un teatre experimental i de creació, tant del text
com del gest. Però en el fons, allò que anima als joves estudiants i estudiantes a pujar a un
escenari és la passió per fer teatre.
Aquest any la Universitat de Lleida, coincidint que la nostra
ciutat és la seu de la capitalitat de la cultura catalana, acull la XII Mostra de Teatre
Universitari que organitza la Xarxa Vives d’Universitats. La Xarxa agrupa vint universitats, totes
les públiques i la majoria de les privades, del conjunt de països de parla catalana. La Mostra de
Teatre és una de les activitats, amb participació de l’estudiantat, més veteranes i més
concorregudes de les que la Xarxa organitza anualment.
Tot i que el maig lleidatà sempre ve carregat d’esdeveniments
lúdics i culturals, convidaria als ciutadans de Lleida es fessin seva la Mostra, que hi participin.
Durant una setmana tindrem entre nosaltres catorze universitats: valencianes, catalanes i la de les
Illes Balears, amb un programa tant variat com prometedor.
I a tots vosaltres, joves actors i actrius, us desitgem una bona
estada a Lleida i l’èxit que mereix el treball entusiasta i ben fet.
ATENCIÓ!: Canvi d'escenari del Rectorat al Convent de Sta. Teresa
19h / Escorxador Teatre, sala 3, Convent Sta. Teresa- (60')
LECTURA PÀNICA
Creació col·lectiva basada en textos d'Alejandro Jodorowsky
Aula de Teatre Carles Pons de la
Universitat Jaume I de Castelló de la Plana
El que avui vorem sobre l'escenari és una creació col·lectiva inspirada en textos d'Alejandro
Jodorowsky. Al llarg d'un seguit d'escenes es conformarà un peculiar aparador de personalitats en
situacions que, tal vegada, mostre alguna part de vosaltres.
Intèrprets: Jose Bravo, Elena Donzel, Mª Jose Donzel, Anna
Garcia, Ferran Luengo, Paloma Pallares, Emilio Sanchez, Arantxa Vivas.
Disseny il·luminació: Alfons Bareda
Direcció: Cesca Salazar
20.30h / Escorxador Teatre, sala 2 (50')
COMEDIA SIN TÍTULO
de Federico García Lorca
SIN TARJETA NI REMITENTE
de Mike Ribalta
Aula de Teatre de la Universitat de
Girona
Intèrprets: Laura Balcells, Eloi Bautista, Mariona Batalla,
Enric Cardona, Anna Casas, Gerard Clos, Narcís García, Isidre Fàbregas, Noèlia Izquierdo, Monma
Mingot, Judit Moreno, Jordi Muñoz, Lennon Navas, Núria Rabert, Susanna Riera, Irene Sáez, Mireia
Solé.
Espai Escènic i vestuari: Xavier Mancho
Il·luminació: Àngel Bravo
Ajudant de direcció: Enric Cardona
Direcció: Jordi Duran
Agraïments: Vicerectorat d'estudiants i relacions
exteriors, Servei de publicacions de la UdG, Judit Rico, Àngels Muñoz, Manu Martínez i Associació
Amics Aula de Teatre de la UdG.
22.30h / Escorxador Teatre, sala 1 (70')
CONTES DE CANTERBURY
de Geoffrey Chaucer
Espai de Teatre de la Universitat de
Lleida
A partir dels contes còmics de Canterbury de Geoffrey Chaucer, us proposem un delirant viatge
d'ascens al cel i baixada als inferns i d'entrades virtuoses i sortides aviciades, que ens
traslladaran a les misèries i grandeses més profundes de l'ànima humana amb l'humor grotesc com a
únic equipatge.
Intèrprets: David Lamora, Puri Conejo, Juan Andrés Ibáñez,
Janet García, Andrés Pla, Nadia Morella, Raimon Puig, Rosa García, Pablo Remiseiro, Anna Zapata,
Carlos Dios, Laura Sánchez, Bruna Serra, Vanessa Esculta, Laia Rius, Mercè Ricart, Mireia Gómez.
Vestuari i Atrezzo: Espai de Teatre UdL, Godots Teatre i
Cia. Tàlem de Lux
Adaptació i Direcció: Ferran Farré i Núria Casado
Agraïments: Ricard Boluda, Julián Garrido, Alonso Garrido,
Nurosfera Produccions, Paco Teruel, Aula Municipal de Teatre de Lleida.
19h / Escorxador Teatre, sala 3, Convent de Sta. Teresa (60')
BERTOLT BRECHT. POEMES I CANÇONS
de Bertolt Brecht
Grup Urbà de la Universitat Miguel
Hernández d'Elx
Aquest és un muntatge basat en els poemes i cançons de Bertolt Brecht. La proposta escènica,
basada fonamentalment en els continguts compromesos dels poemes que s'hi diuen, és d'una gran
austeritat, tot fent valer la força de la paraula poètica per damunt de qualsevol altra
consideració. Tots els actors - recitadors són Bertolt Brecht, i adopten, a l'escena, una actitud
interpretativa ben veïna de la plàstica. La totalitat del muntatge esdevé una coreografia unitària
que dóna sentit a la proposta general.
Intèrprets: Ángela Marcet, Miguel Gálvez, Ros Mery Ripio,
Luis Refoyo, Carmela García, Antonio Barea, Carlos Ramos, María José Cruces, Mª del Mar Villar,
Josep Sempere, Mercedes Álvarez, Ana Lizón, Nuria Noguera, Nuria Ortuño, Lucía Navarro, Marina
Agustí, Laura García, André Ester.
Realització Audiovisual: Carlos Ramos
Il·luminació i realització cinematogràfica: Juan Balañá
Vestuari: Grup Urbà
Coordinació: Antonio Barea
Ajudant de direcció: Irene Pérez
Direcció: Josep Sou
DARRERA HORA: Representació suspesa
20.30h / Escorxador Teatre, sala 2 (90')
CÈSAR
de William Shakespeare
Traducció de Josep-Maria de Sagarra
Aula de Teatre de la Universitat Rovira
Virgili de Tarragona
L'adaptació de l'obra Juli Cèsar de William Shakespeare enfronta una República -paraula
femenina-, de llibertats, democràtica, de saber i de llum contra un Imperi –mot masculí -,
dictatorial, militarista, de conqueridors i de foscor, perquè marqui aquesta faula sobre la fi
d'una terra antiga i el començament dels despropòsits i les misèries d'un món modern de vencedors i
vençuts. Roma, segurament, hi va perdre... I nosaltres també... Un dels reptes ha estat que els
joves actors recuperessin el plaer del llenguatge, de la cadència de les paraules, de la seva
força, i de la musicalitat d'una de les millors traduccions al català: la de Josep-Maria de
Sagarra.
"La terra antiga i el món modern” Joan Gibert i Artze
Repartiment:
La república
Roma: l'endevina Roma Martínez,
Càssia: Sara Garcia,
Màrcia: Núria Roig,
Casca: Míriam Chaves,
Cinna: Patricia Pires,
Cinna: la poetessa Míriam Calderé,
Dècia: Marta Vives,
Metel·la: Laia Seró,
Trebònia: Jeni Pizarro,
Ligària: Cristina Barberà,
Luci: José Vicente Bernabeu,
Porci: Antonio Manrique.
L'imperi
Cèsar: Lluís Potau,
Antoni: Jordi Moreno,
Ciceró: Xavi Plano,
Lèpid: Javier Prado,
Octavi: Martí-Aritz Mas,
Calpúrnia: Núria Loras,
Públia: Cristina Giráldez,
Artemidora: Maria-Antonia Artano.
Ajudant de direcció: Cristina Giráldez
Espai sonor: Antonio Manrique
Escenografia: Alex Manriquez, Joan Pascual
Adaptació i direcció: Joan Gibert
22.30h / Escorxador Teatre, sala 1 (75')
FUTUR PERFECTE
Basada en l'obra d'Ignasi García Barba
Aula de Teatre de la Universitat de
Vic
La Unitat d'Investigació de Previsió del Futur (UIPF) mostra per primera vegada en exclusiva
a Lleida la seva Cambra Virtual d'Exposició d'Esdeveniments Futurs. Segles d'investigació han
permès elaborar un estudi precís i acurat de l'espècie humana, el qual
reflecteix de manera totalment objectiva el futur perfecte que us espera. Però tranquils, ja
sabeu: qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
Intèrprets:
Cambra Virtual: Anna Serra, Mireia Planàs, Natàlia Munar,
Marta Salarich, Helena Català, Bernat Mestre, Xavi González, Maria Pastells, Núria Salvadó.
Unitat d'Investigació: Mireia Foguet, Oihana Von Wichmann,
Ramon Codony, Beatriz Sánchez, Leyre Reinaldo, Ares Palau, Yolanda Soler.
Il·luminació: Quim Blancafort
Ajudant d'il·luminació: Ferran Bex
Construcció escenografia: Pau Salvà
Muntatge so: Xef Vila
Producció: Gemma Plana
Ajudant de direcció: Natàlia Munar
Direcció: Dolors Rusiñol i Eva Marichalar
19h / Sala d'actes de Rectorat-UdL (60')
CRIM I CÀSTIG: ASSAIG FINAL
Basat en l'obra homònima de Fiódor Mikhàilovitx Dostoiewski
Traducció de Mª Dolors Casadó
Versió de Blauter Produccions, Georgina Amat, Quim Casas
Grup Teatre 1r UAO de la Universitari
Abat Oliba CEU
Una actuació dintre d'una actuació que ens presentarà un Crim i Càstig, amb un dintre/fora
d'e scena dut a terme per un grup de teatre molt heterogeni. Uns actors plens de paranoies que
aconseguiran donar vida a una adaptació de l'obra, on trobarem un estudiant capaç de robar i
assassinar, per la seva condició d'home "extraordinari”, a una dona que considera paràsita de la
societat, amb la finalitat de destruir una vida que li sembla miserable i salvar així als seus
familiars, enfonsats en la indigència.
Repartiment:
Borja/Ròdia, Santi Alberich.
sílvia/Dúnia, Maria Gay.
Paco/Svirigailov, Petrovich, Antonio Horcajo.
Letícia/Porfíria, Iria Lamas.
Llúcia/Puljeria, Sheila Santiago.
Mª Antònia/Sònia, Laura Pons.
Lluís/Razumijin, Nikolai, Lu Ye.
Disseny Gràfic: Sergi Font
Responsable tècnic: Sergi Font
Coordinació: Blauter Produccions SL
Maquillatge: Blauter Produccions SL
Vestuari: Universitat Abat Oliba CEU / Grup Teatre 1r UAO
Atrezzo: Universitat Abat Oliba CEU / Grup Teatre 1r UAO /
Blauter Produccions SL
Direcció: Georgina Amat, Joaquim Casas
20.30h / Escorxador Teatre, sala 3, Convent de Sta. Teresa (75')
EL DIA QUE BERTOLT BRECHT VA MORIR A FINLÀNDIA
de Josep Lluís i Rodolf Sirera
Assaig, Grup de la Teatre de la
Universitat de València
El text presenta la recreació, en part ficció en part realitat, de la vida personal i
professional del famós dramaturg alemany Bertolt Brecht. Tota la peça és una reflexió constant
sobre la condició humana des del punt de vista de la coherència i de les contradiccions humanes. A
partir de nombrosos flash-backs i amb tocs subtils de cabaret i de music-hall americà l'espectador
va descobrint els secrets millor guardats de la vida recreada i en part fictícia de Brecht i de les
persones més pròximes a ell.
Repartiment:
Bertolt Brecht, Josep Daniel Tormo
Mirjami Leino, Lorena Jiménez
Dona (Personatges Femenins), Anna Marí
Home (Personatges Masculins), Josep Vicent Valero
Imatge: Isabel Luján
Vestuari: Antonio Moreno (La Cantante Calva)
Música: Kurt Weill / David Gálvez
Producció: Aula de Teatre (Vicerectorat de Cultura
Universitat de València), ASSAIG i Teatres de la Generalitat Valenciana
Producció executiva: Eva López
Direcció: Pep Sanchis i María P. Bosch
22.30h / Escorxador Teatre, sala 2 (90')
TREBALL D'AMOR PERDUT
de William Shakespeare
Traducció de Josep M. de Sagarra
Aula de Teatre de la Universitat Pompeu
Fabra
Treball d'amor perdut, escrita el 1594, és una de les primeres comèdies de Shakespeare.
Partint d'uns arquetipus encara pròxims a la commedia dell'arte, ordeix tota una sàtira contra l'a
fectació i contra les expressions culteranes i ridícules de la gent que creu ésser al cim de la
civilitat. Sembla proposar-nos el conreu de la intel·ligència sense, però, caure en la petulància.
És, a més, un text interessant perquè suposa l'embrió de la més coneguda de les comèdies de l'autor
anglès, El somni d'una nit d'estiu.
Repartiment
Ferran: Lluís Royo,
Biron: Xavier Llorenç,
Longaville: Santi Puig de la Bellacas,
Dumain: Òscar Compte,
Boyet: Roger Bellés,
Marcade: Dani Pérez,
D. Adriano de Armado: David Gallac,
Mossèn Nataniel: Raul Giró,
Holofernes: Sagrado Nova,
Llonza: Marina Marcet,
Préssec: Xavier Parrilla,
Arna: Rubén Sánchez,
La princesa: Anna Tur,
Rosalina: Sílvia Artigas,
Maria: Anna Pérez,
Caterina: Ester de Trincheria,
Jaquinet: Aina Carrera.
Selecció i enregistrament banda sonora: Pere Hernàndez
Ajudant de direcció i regidor: Ferran Dordal
Equip tècnic: STEM
Producció: Universitat Pompeu Fabra
Adaptació i direcció: Pep Anton Gómez
19h / Escorxador Teatre, sala 3, Convent de Sta. Teresa (50')
TENS TABAC?
Un recull d'esqueixos llargs de cafè de diversos autors
Grup de Teatre de la Universitat
Politècnica de Catalunya
Tens Tabac és una seqüència de situacions quotidianes mirades des del prisma de l'absurd.
Amics que es troben, estranys que coquetegen, parelles que discuteixen... són els personatges d'a
questa cadena d'esdeveniments que transcorren en un bar i que ens mostra una cara de la realitat,
aparentment sense sentit, irracional i extravagant. Enllaçades d'una manera intel·ligent, les
seqüències desemboquen en una escena coral com a punt àlgid d'aquesta disbauxada obra.
Repartiment
Home 1/John/Quique/Sr. Martin: Dani Crespo Sala
Home 2/Bomber: Vicenç Gomis
Duque Joe/Sr. Smith: Juan José Oller
L'Amiga/Dona 2/Sra. Martin: Alba Pérez Iglesias
Dona 1/Andrea/Sra. Smith: Nadine Reuter
Cambrera: Raquel Serrano Calvo
Tècnic de so: Gorka
Tècnic de llum: Isidor Barcelona
Perruqueria i Maquillatge: Renata i Vanesa (Escola Fajardo)
Director: Isidor Barcelona
21h / Sala d'actes de Rectorat- UdL (90')
MISSIÓ K.
de Victoria Szpunberg
Grup Estable de l'Aula de Teatre de la
Universitat Autònoma de Barcelona
Missió K és una història sense caps ni peus. És la història de sis joves que surten de l'a
dolescència, i que busquen una escapada dels seus conflictes personals. Com a grup, volen
reafirmar-se a través d'una espècie de dissidència absurda i es proposen donar una lliçó a una
sèrie de persones amb qui no estan d'acord. Tot passa a l'interior d'una cabana enmig del bosc. Com
a música de fons, una rave a l'aire lliure.
Repartiment:
Anna, Eva Ortega
Pauline, Hélène Braux
Berta, Cristina Canudas
Gemma, Júlia Delgado
Marina, Joana Bauzà
Raquel, Sandra Rivera
Disseny de llums: Toni Moscoso
Disseny de l'espai sonor: Lucas Ariel
Tècnic de llums i so: Iban Esteve
Director: Ricard Gázquez
19h / Escorxador Teatre, sala 3, Convent de Sta. Teresa (70')
EN CAP CAP CAP
Sobre textos de Vicent Tur, Pere Calders, David Plana, André
Prada, Juan Luis Mira, Raymond Devos, Roland Baudrillard, Karl Valentín, Slawomir Mrozec
Grup de Teatre Universitari de la
Universitat d'Alacant
ABSURD: Contrari a la lògica o la raó, que no té sentit.
Una idea absurda. Un comportament absurd. El teatre de l'absurd es caracteritza per diàlegs
aparentment sense significat, repetitius i dramàtics sense connexions lògiques que creen una
atmòsfera de somni. Si en el passat aquest tipus de teatre era només portador de dramatisme.
Recentment el públic ha descobert també el seu vessant tragicòmic.
Intèrprets: Sandra Montserrat, Lucia Mendoza, Joan Lluís
Escoda, María Navarro, Sergi Gallego, Ignacio Chillón, Elena Candela.
Tècnic: Visisonor
Director: Tomás Mestre Damià
20.30h / Sala d'actes de Rectorat-UdL (60')
CANÇONS REPUBLICANES
Poemes de Biel Majoral, Pere Capellà, Agustí Bartra, Joan Oliver,
Miquel Forteza, Blai Bonet, Miquel Ferrà, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa i Màrius Torres.
Cançons de Biel Majoral, Ovidi Montllor, Miguel Poveda
Magister Teatre – MAG POESIA de la
Universitat de les Illes Balears
La proclamació de la República remou l'esperit revolucionari i el desig de llibertat a tots
un col·lectius. Un bon grapat de poetes joves exalten aquest nou estat social i sense embut canten
la República. És aquí on comencen les "Cançons republicanes de Pere Capellà i la proclamació en
forma de poema de la Gran Catalunya (Països Catalans). El muntatge amb aquesta arrencada topa amb
la guerra, l'exili, la repressió i el compromís per la dignitat, la coherència i l'honestedat que
serven aquests poetes. Cançons de lluita i d'esperança en la repressió, fins a la mort del
dictador, i és aquí on també conclou la representació.
Intèrprets: Biel Majoral, Delfí Mulet, Antònia Font, Antoni
Artigues, Jordi Oliver.
Direcció: Conjunta
El teatre de Carlo Goldoni té una dimensió universal
inqüestionable. Reformà la Commedia dell Arte acabant amb els personatges estereotipats,
traient-los-hi les màscares, tot cercant una dimensió humana i moral a les seves comèdies.
L'autèntic amic (Il vero amico) respon perfectament a aquesta reforma empresa pel dramaturg venecià
del qual es compleix enguany el tercer centenari del seu naixement.
L'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral i la
Universitat de Barcelona volem retre homenatge a aquest creador fonamental de l escena moderna
presentant un text escassament representat a casa nostra i que conté algunes de les constants més
significatives de la seva producció. La dimensió moral del teatre de Goldoni, avui ens sorprèn, per
la seva estricta aplicació de principis com l amistat i ens serveix per reflexionar sobre aquesta
virtut que Aristòtil considerà com allò més necessari per a la vida.