Alerten de l'augment de col·lisions entre avions i voltors

Els impactes entre aus i avions a l'Estat espanyol els darrers anys s'ha incrementat considerablement. Així ho posa de manifest l'investigador de la Universitat de Lleida (UdL), Antoni Margalida, en una carta publicada recentment a la revista Nature. Només entre 2006 i 2015, el nombre de col·lisions de voltors i altres grans aus rapinyaires amb avions als voltants de l'aeroport Madrid Barajas ha estat més de 20, sense danys personals. Però el problema afecta també a naus més lleugeres, afegeix Margalida, ja que durant la primera meitat d'aquest any se n'han produït tres més amb avionetes que, en aquest cas, sí han causat morts.

La hipòtesi de l'investigador Ramon i Cajal és que les col·lisions van començar a multiplicar-se a partir del 2006, coincidint amb l'aplicació dels canvis de la normativa sanitària europea arran del brot d'encefalopatia espongiforme bovina (malaltia de les vaques boges). La prohibició d'abandonar restes animals al camp, tot obligant a destruir-les o reutilitzar-les en instal·lacions autoritzades, va reduir en un 80% la possibilitat que s'hi alimentessin les aus. Els voltors van començar a freqüentar abocadors, a realitzar moviments fora de les seues àrees habituals i a interaccionar amb bestiar viu en busca d'aliment.

Tot i la flexibilització de la normativa al 2011, les alteracions en el comportament dels rapinyaires haurien pogut modificar els patrons d'ús de l'espai per aquestes aus, i per tant, tenir un impacte a considerar alhora d'ubicar infraestructures i l'establir corredors de transit aeri, explica Margalida.

És per això que reclama urgentment a les administracions competents que abordin el problema, ja que a Espanya es dona una situació única a nivell mundial. Cal una avaluació científica detallada i l'adopció de mesures de gestió del risc, apunta.

Entre altres, conèixer amb profunditat l'ús de l'espai per part dels voltors, fer una gestió adequada de la distribució espacial del menjar i disposar de sistemes d'alerta -com ara marcar amb emissors satel·litals GPS als voltors i altres espècies planejadores i radars prop de les zones de risc- que detectin grans aus  en els corredors aeris per sota els 1.200 metres, on volen les aeronaus i, per tant, on augmenta la possibilitat d'accidents.

Espanya allotja el 95% de la població europea d'aus carronyaires (voltor comú, voltor negre, trencalòs i aufrany), sent el voltor comú, amb més de 25.000 parelles la més abundant, segons el darrer cens coordinat per l'associació SEO-Birflife, que data del 2008. A Catalunya, hi havia 939 parelles amb grans densitats a les comarques del Pallars Jussà i l'Alt Urgell amb tendència a l'alça. Margalida remarca però, que totes aquestes aus, algunes en perill d'extinció (trencalòs i aufrany) i d'altres no (voltors), han ofert durant mil·lennis un servei als ecosistemes, eliminant els cadàvers que podrien constituir focus d'infeccions i malalties.