Un llicenciat de la UdL guanya el 'Joan Solà' amb un estudi sobre el pallarès

El lèxic del Pallars Sobirà i la Vall Fosca a través de la seua fonètica, obra del filòleg lleidatà, Isaac Beà, és l'estudi guanyador de la tercera edició del Premi Internacional de Recerca en Filologia Catalana “Joan Solà”, que impulsen el Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida (UdL) i l'Ajuntament de Bell-lloc d'Urgell, i al qual optaven nou treballs. Beà, ha rebut aquesta tarda el premi de mans del vicerector d'Activitats Culturals i Projecció Universitària, Joan Biscarri, i la vídua de Joan Solà, Adelaida Martínez, en un acte on hi han participat l'alcalde de Bell-lloc, Ramon Consola, la diputada, Rosa Maria Perelló, el catedràtic de la UdL, Joan Julià, i l'escriptor Màrius Serra, que ha pronunciat la conferència: Constatació empírica que la llengua és una font extraordinària de plaer.

El jurat del Premi, integrat per Teresa Cabré (Universitat Pompeu Fabra, IEC), Narcís Garolera (Universitat Pompeu Fabra), José Antonio Pascual (Real Acadèmia Espanyola), Albert Turull (UdL)  i Joan Veny (IEC), ha destacat del treball de Beà la seua vàlua ja que "no es limita a recollir i oferir una mostra més o menys completa del lèxic pallarès, sinó que per primera vegada en sistematitza la presentació i l’anàlisi mitjançant els diferents trets que el caracteritzen". En aquest sentit, afegeixen, el treball aporta una visió del valor complementari i interdisciplinari de la lexicologia, com a branca crucial de la lingüística i cruïlla de diversos components lingüístics.

Isaac Beà (Sunyer 1981), enginyer tècnic agrònom i llicenciat en filologia catalana per la UdL, explica que el treball és una adaptació de la tesi que, sobre el parlar del Pallars Sobirà i la Vall fosca, defensarà properament. L'estudi, resultat d'un dels projectes de recerca de l'Oficina de Llengua i Literatura de Ponent i el Pirineu (OLLPP) de la Universitat de Lleida, se situa dins del marc de la geolingüística.

"Es tracta d'un estudi del lèxic propi del Pallars Sobirà i la Vall Fosca amb la fonètica del dialecte com a fil conductor. Des d'un punt de vista sincrònic, l'obra descriu i analitza aquest lèxic des d'una perspectiva etimològica i semàntica, i busca la relació que manté amb les llengües i dialectes veïns: el ribagorçà, el lleidatà, el català de l'Alt Urgell i d'Andorra, l'aragonès i sobretot l'occità, en les seues variants gascona i, en menor mesura, llenguadociana". Beà, que actualment treballa d'assessor del Consorci per a la Normalització Lingüística de l'Alta Ribagorça, ha centrat la seua tasca investigadora en l'estudi dels dialectes del Pirineu català, especialment el pallarès, des del punt de vista de la variació dialectal i la sociolingüística.

El Premi Joan Solà està dotat amb 10.000 euros, mercès al patrocini de la Diputació de Lleida, i la publicació del treball a Edicions de la UdL. Té com a objectiu guardonar bianualment investigacions en qualsevol àrea de coneixement de la filologia catalana. Així, la primera edició (2010) va estar dedicada a la variació lingüística, lingüística aplicada, història de la llengua, història de la lingüística, edició de textos; la segona, a la sintaxi; i la d'enguany, a la semàntica, lexicologia i lexicografia. La propera edició (2016) premiarà una recerca sobre fonètica descriptiva, fonologia, ortoèpia o morfologia.

L'escriptor Màrius Serra durant la seua conferència