Tret de sortida al 50è aniversari de la Facultat de Lletres

L'exposició De l’Estudi General al Segle XXI. Recull Gràfic dels cinquanta anys de la Facultat de Lletres és el tret de sortida dels actes de commemoració del 50è aniversari d'uns dels centres amb més història de la Universitat de Lleida (UdL).

 

L'any 1971 arriben els estudis superiors de Filosofia i Lletres a la capital del Segrià, dependents primer de la Universitat Autònoma de Barcelona i, posteriorment, de la Universitat de Barcelona (UB). La història d'aquests estudis i la de la Facultat "serà part fonamental de l'impuls col·lectiu per a la creació d'una universitat a Lleida, des de la constitució de l'Estudi General el curs 1984-1985, la conversió de l'extensió de Lletres de la UB en Facultat el 1987, fins a la creació de la Universitat de Lleida al 1991, quan esdevé una de les seues facultats centrals", ha explicat el professor Manel López durant la presentació pública dels actes.

 

López, que ha ressaltat el paper del centre en la dinamització i l'activisme cultural al llarg dels anys, n'ha destacat el seu rol "com actiu fonamental en el desenvolupament d'una societat plural, democràtica, dinàmica i crítica".

 

Per la seua part, Manel Lladonosa, que fou el primer degà de la Facultat (1987-1989), ha insistit en el fet què l'arribada dels estudis de Filosofia i Lletres va ser el resultat de la demanda social d'estudis universitaris a Lleida, una demanda -ha dit- que les autoritats locals van saber fer seua i que va coincidir amb la creació de nous instituts de secundària.

 

En paraules de l'actual degana de la Facultat, Carme Figuerola, la commemoració dels 50 anys de Lletres, és un exercici de memòria i d'identitat "que ens permetrà copsar que el que som ara és el resultat dels esforços de molta gent i que ens haurà d'impulsar cap a un futur millor".

 

L'exposició De l’Estudi General al Segle XXI, que es podrà veure fins al proper febrer al vestíbul de l'Edifici del Rectorat, seu de la facultat de Lletres, repassa aquests 50 anys amb fotografies històriques, documents, publicacions i revistes emblemàtiques com ara La Higiènica o Tirant al Blanc, i s'ampliarà amb testimonis personals que es publicaran setmanalment a la pàgina web de la Facultat i al seu compte d'Instagram.

 

El programa d'actes inclou també una taula redona amb exalumnat del centre, el proper dia 13 d'octubre, sobre les sortides laborals de les titulacions que actualment s'hi imparteixen, una conferència de Remedios Zafra, assatgista i investigadora del CSIC, al novembre, i la creació d'un premi al millor treball de final de grau (TFG).

 

A més, la Biblioteca de Lletres acull fins al febrer una exposició on es repassa la seua pròpia història a partir del seu trasllat des del Roser, al 1987, fins ara. La mostra presenta un recull de fotografies, el primer número de les col·leccions de monografies que han sorgit des dels inicis de l'Estudi General fins a finals del segle XX, documents de l'àmbit biblioteca, com ara la llibreta del control de préstecs del curs 1971-1972 o el registre d'usuaris de El Roser, i el projecte de rehabilitació arquitectònica del què ara és el Rectorat i la seu de la Facultat.