Les persones hospitalitzades per COVID-19 amb episodis tromboembòlics, com ara accidents cerebrovasculars o infarts de miocardi, tenen un major risc de mort hospitalària. Així ho afirma una recerca dels professors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL) Francesc Purroy i Glòria Arqué que s'acaba de publicar a la revista internacional
PLOS ONE. L'estudi ha analitzat l'evolució de 1.737 persones hospitalitzades a 16 centres de l'Estat espanyol, de les quals 276 van morir, un 15,9%.
Purroy, que també és facultatiu de la Unitat d'Ictus de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova i investigador principal del grup de
Neurociències clíniques de l'IRBLleida, i Arqué han avaluat les dades de pacients diagnosticats de COVID-19 entre el març i l'abril de 2020 a 16 hospitals del grup privat HM Hospitales, amb centres a Barcelona, Madrid, Galícia, Lleó i Toledo (HM Delfos, HM Sant Jordi, HM Nens, HM Modelo, HM Belén, HM Rosaleda, HM la Esperanza, HM San Francisco, HM Regla, HM Madrid, HM Montepríncipe, HM Torrelodones, HM Sanchinarro, HM Nuevo Belén, HM Puerta del Sur i HM Vallés).
L'anàlisi s'ha centrat en la prevalença d'episodis tromboembòlics i la seua influència en l'evolució clínica dels pacients amb COVID-19. "L'estudi observacional ha permès confirmar que aquells que van desenvolupar un episodi tromboembòlic i que, a més, tenien altres
comorbiditats o trastorns addicionals com ara edat avançada, diabetis o malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) van tenir un pitjor pronòstic", explica Purroy.
Dels 1.737 pacients estudiats, el 3,7% (uns 64) va patir episodis tromboembòlics: tromboembòlia venosa (49), ictus isquèmic agut (6), infart de miocardi (8) o trombosi de la
vena porta, que connecta l'intestí i el fetge (1); presentant una pitjor evolució de la malaltia. A més, el perfil d'aquestes persones compartia certes similituds com l'edat avançada i d'altres comorbiditats com ara la diabetis o la hipertensió.
Els pacients que van perdre la vida eren significativament més grans que els supervivents. També presentaven una major prevalença de factors de risc com hipertensió (51,8% vs. 34,5%), diabetis mellitus (25% vs 13,3%), hiperlipidèmia (27,2% vs 21,6%), malaltia renal crònica (8,7% vs. 2,7%), insuficiència cardíaca congestiva (4,7% vs. 1,7%), MPOC (15,6% vs. 5,2%) i fibril·lació auricular.