Arriba a la UdL l'última carta manuscrita de Màrius Torres

L'anècdota que motiva la tramesa de la carta no és especialment rellevant, però el seu contingut és interessant per dos motius: d'una banda, perquè la redacció presenta els trets proverbials de la politesse de Torres que, per justificar alguns petits defectes del vestit, afirma que han estat els amics del sanatori que els han trobat "a força de buscar-ne"; de l’altra, perquè Torres hi parla del futur sense cap indici premonitori: "que un altre any siguem més colla a menjar... el racionament! de Nadal", explica el director de la CMT, Joan-Ramon Veny. 

Aquest original, afegeix Veny, adquireix un valor afegit important perquè es tracta de la darrera carta autògrafa conservada del poeta, datada un dia després de l'última manuscrita coneguda fins ara: la que va escriure al seu amic Joaquim Gili el 10 de desembre d'aquell any.  Existeix encara una carta posterior, a Joan Sales, del 14 de desembre de 1942, de la qual, però, no s’ha conservat l'original sinó una transcripció mecanografiada que devia fer el mateix Sales o algú del seu cercle, potser quan preparava l'edició de les seves Cartes a Màrius Torres.

La carta de Torres a Jové passarà a formar part del gruix de cartes custodiades al Fons Màrius Torres de la UdL accessible al web de la Biblioteca virtual dedicada al poeta i metge lleidatà, on se'n poden consultar unes 800 digitalitzades, emeses i rebudes per Màrius Torres i membres de la seua família. Les cartes originals estan dipositades a la Biblioteca de Lletres, juntament amb la resta de documentació del seu llegat.

La darrera donació de correspondència a la CMT va tenir lloc l'octubre de 2019, quan Helena Malagon Perenya, filla de la cosina d'en Màrius, Helena Perenya Pàmies, va lliurar a la UdL diversos poemes mecanoscrits i set cartes que el poeta va escriure entre 1937 i 1941 a la seua mare, al seu pare -Javier Malagon- i a una amiga del matrimoni, per a la seua conservació i difusió.