La UdL, amb competència transversal de gènere en tots els graus

Tot i que el 85% de les universitats de la Xarxa Vives inclouen la competència de gènere en algun dels seus graus, només el 31% l'han introduïda com a competència comuna a tots els graus que imparteixen. Es tracta de la Universitat de Lleida (UdL), l'Autònoma de Barcelona (UAB), l'Abat Oliva (UAO CEU), la Rovira i Virgili (URV) i la de VIC (UVic-UCC). Així ho recull l'informe La perspectiva de gènere en docència a les universitats de la Xarxa Vives. Situació actual i reptes futurs, elaborat per María José Rodríguez Jaume i Diana Gil González (Universitat d'Alacant-UA), que analitza les 22 institucions d'educació superior dels territoris de parla catalana.

 

Malgrat els avanços respecte a l'anterior informe de 2017, només el 16% dels graus inclouen assignatures de gènere en els currículums. En el cas de la UdL, aquest percentatge puja fins el 26%, amb 12 de 46 graus, el que la situa en quart lloc del llistat amb la UAB i la UVic. Per sobre, amb un 30%, trobem la Pompeu Fabra (UPF), la URV i la Jaume I de Castelló (UJI). La Universitat de Lleida ofereix 6 assignatures de gènere obligatòries i 10 optatives. No en tenen cap la UAO CEU, la Universitat d'Andorra (UdA), la Cardenal Herrera (UCH CEU) i la Politècnica de València (UPV).

 

Quant als postgraus, les matèries obligatòries amb perspectiva de gènere han augmentat un 14% respecte al 2017, segons el mateix estudi. Només 2 dels 36 que ofereix la UdL inclouen assignatures específiques en gènere, el que representa un 6%. El percentatge més elevat és el de la Universitat de Barcelona (UB), amb un 33%, és a dir que té matèries d'aquest àmbit en 73 de 223 postgraus. Amb un 0%, segons el mateix document, trobem la UPV, la UCH CEU, la UdA i la UAO CEU.

 

En l'àmbit dels estudis de doctorat, 9 de les 20 universitats participants a l'estudi imparteixen un programa especialitzat en gènere, el que suposa només un 2% de l'oferta. Només en tenen un cadascuna les universitats de Girona (UdG), Illes Balears (UIB), València (UV), UA, UJI, UAB, UB, URV i la UVic.

 

Respecte a la presència de dones en la coordinació acadèmica d'estudis universitaris, la UdL és una de les que compta amb una presència més equilibrada de dones i homes, juntament amb la URV i la UdG. En el cas dels graus, un 44% estan coordinats per professores a la Universitat de Lleida, quan la mitjana és del 49%. En els postgraus, les coordinadores representen un 40% davant una mitjana del 46% al conjunt d'institucions estudiades. I en programes de doctorat, el percentatge del 50% a la UdL supera la mitjana del 41%. De tota manera, l'estudi recorda que "són tasques molt exigents, però ni remunerades ni reconegudes en els processos de promoció professional".

 

Per tot plegat, l'informe planteja la necessitat d'incrementar la formació de gènere en els estudis de grau de manera obligatòria i una major presència de programes de mentoria dirigits a alumnes universitàries. També defensen una estratègia educativa sistemàtica i dirigida al professorat, per què la transversalització de gènere en el procés d'ensenyament-aprenentatge s'incorpori de manera efectiva. Pel que fa a l'àmbit del reconeixement, el text recomana fer visibles els discursos sobre gènere i igualtat en els actes institucionals, garantir la coordinació acadèmica i científica amb equilibri de dones i homes, així com enfortir les posicions ètiques en igualtat real de les universitats com a institucions socialment responsables i avançar en la transparència universitària amb enfocament de gènere.

 

"Tenir en compte la perspectiva de gènere tant en la política d'estudis com en la formació és el desafiament més transformador a què s'enfronten actualment les universitats", asseguren les autores. "Un alumne sensibilitzat i amb formació específica és capaç d'identificar els biaixos i la discriminació de gènere. Aquesta formació els converteix en agents del canvi ja que, una vegada superada la seua formació universitària, aplicaran aquests coneixements transversals als seus respectius àmbits laborals", afegeixen María José Rodríguez Jaume i Diana Gil González.

 

El 95% de les universitats de la Xarxa Vives disposen de pla d'igualtat per a canalitzar l'agenda de gènere en la docència universitària i, en els últims cinc anys, el 70% de les universitats han ofert formació amb perspectiva de gènere destinada al personal docent i investigador. Segons el mateix informe, durant el curs 2019-2020, van desplegar 84 accions formatives amb perspectiva de gènere destinades al professorat.

 

Els avenços de les universitats en la contribució a la igualtat de gènere "tenen una dimensió meritòria addicional tenint en compte l'enorme bretxa de gènere que encara persisteix en la societat, probablement cada vegada més invisibilitzada i complexa, i per això, difícil d'eradicar", destaquen les autores. "El context universitari constitueix un clar reflex dels rols socials i podem observar, de nou, com les dones s'ocupen de tasques menys reconegudes, menys remunerades, de més dedicació (en temps i esforç) i amb una clara connotació cuidadora de l'alumnat. Evitar aquesta extensió dels codis de gènere des de la vida domèstica a la vida universitària és una responsabilitat política i social", recullen a les conclusions del seu informe.