La professora de la UdL, Núria Perpinyà, XII Premi Màlaga d'Assaig

La professora del departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida (UdL), Núria Perpinyà, ha estat la guanyadora del XII Premi Màlaga d'Assaig José María González Ruiz que des del 2007 convoca l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament d'aquesta ciutat, en col·laboració amb l'editorial Páginas de Espuma, que publicarà l'obra guardonada al febrer.

Caos, virus, calma. La Física del Caos aplicada al desorden artístico, social y político ha resultat l'escollit entre 122 originals de 15 països -Espanya (74), Mèxic (15), Argentina (7), Colòmbia (7), Xile (5), Veneçuela (3), Cuba (2), Estats Units (2), Alemanya (1), Brasil (1), Costa Rica (1), Equador (1), Panamà (1), Perú (1) i Uruguai (1)- que enguany optaven al guardó. El jurat, presidit per la directora general de Cultura de l'Ajuntament, Susana Martín Fernández, l'integraven Estrella de Diego, professora universitària i assagista; Espido Freire, escriptora; Javier Gomá Lanzón, assagista i director de la Fundació Juan March; i Alfredo Tajan, escriptor i director de la Casa Gerald Brenan. La guanyadora rebrà 6.000 euros.

 

L'assaig de Perpinyà és un estudi interdisciplinari que divulga la teoria física del caos il·lustrant-la amb exemples caòtics literaris, artístics, polítics, socials i sanitaris, tot ocupant un lloc central la reflexió sobre les avantguardes. D'una banda, part de la seua matèria és actual, com ara la 'postveritat' i la Covid-19. De l'altra, al·ludeix als principis de l'ordre i el caos sobre els quals ja dirimien els grecs. Tot i que en els fonaments d'aquest llibre es troba la teoria del caos sobre la qual l'autora porta anys investigant, els principis físics s'expliquen de manera senzilla perquè siguin entesos per qualsevol mena de lector.

 

Núria Perpinyà (Lleida, 1961) és professora titular de Teoria Literària a la Universitat de Lleida, on imparteix classes de Literatura Comparada, Teatre i Estètica Contemporània. Les seues investigacions s'han centrat en la crítica literària de segle XX i en l'obra de Gabriel Ferrater, a qui va dedicar la seua tesi doctoral obtenint un premi extraordinari de doctorat.

 

Entre altres assajos ha publicat: La poesia de Gabriel Ferrater (1986), amb Xavier Macià; Gabriel Ferrater: Recepció i contradicció (1997); Las criptas de la crítica. Veinte interpretaciones de la Odisea (2008); Más que una máquina (Premi Internacional d'Assaig Segle XXI de Mèxic 2010); Ruins, Nostalgia and Ugliness (2014) i La cadira trencada. Teatre català d’avantguarda (2019).

 

Com a novel·lista: Un bon error (1998), Una casa per compondre (2001) i Mistana (Premi Nacional de la Crítica, 2005). A partir d'Els privilegiats (2011) Perpinyà s'endinsa en el món de teatre amb Els Cal.lígrafs (2011). Els seus últims llibres són: I, de sobte, el paradís (2018) i l'obra de teatre El vici (2019). Actualment està en procés d'edició del llibre col·lectiu El cadàver exquisit del teatre català (Arola, 2021) del qual n'és coordinadora i està escrivint una nova novel·la.