'Reconfiguració', el desig de tornar a les aules fet mural
Projecte d'alumnes d'Educació sobre el confinament amb l'artista Aka Modesto
Descarregar pdf
Són 2,36 metres per 4,5 de mural en una paret de la planta -1 de l'edifici Polivalent del campus de Cappont de la Universitat de Lleida (UdL) pintats en un dia i mig. L'han titulat Reconfiguració, perquè segons explica l'Andrea Asensio Díaz, cadascú haurà de "reconfigurar-se" davant les conseqüències de la pandèmia, de les limitacions, emocions i desitjos viscuts durant el confinament, com ara el de tornar a les aules i deixar enrere les pantalles digitals com a única finestra al món exterior.
L'Andrea és una de les alumnes de 4t del grau en Educació Primària-menció atenció a la diversitat que, juntament amb Sonia Carbajal Bonjoch, Maria Copons Fornos, Ana Cristina de Ramon, Helena Escuder Vega i Mercè Bernadó Cerqueda, han vist fet realitat el seu projecte en el marc Espai Hibrid de l'assignatura Educació a la diversitat II que imparteix la professora de la UdL, Glòria Jové, gràcies a la col·laboració de l'artista lleidatà, Aka Modesto -exalumne també de Jové- i que es defineix com un simple intermediari en tot aquest procés en equip "tant interessant", afirma.
Des d'inici de curs i malgrat les dificultats per la COVID-19, les alumnes han seguit pel casc antic de Lleida els rastres del confinament tot inspirant-se en el què els suggerien les exposicions The End of Innocence, de Mat Collishaw, i A la Derriba, de Juan López explica Jové. En aquest procés van descobrir els grafits d'Aka Modesto que donaven veu a microhistòries que havien quedat silenciades en època de pandèmia i, a partir de contactar-hi, van explorar altres llenguatges d'expressió i aprenentatge, com ara Instagram i els murals.
En col·laboració amb Aka Modesto -seleccionat recentment pel projecte Javelina de La Panera-, van realitzar el disseny del grafit que finalment s'ha pogut pintar a l'edifici Polivalent, gràcies a la col·laboració de Sorigué, del personal de campus i els vicerectorats d'Infraestructures i de Cultura i Extensió Universitària. Mostra que hi ha darrera el mur, l'exterior del campus, com si fos una finestra real. "Així reivindiquem el desig i la necessitat de tots els estudiants de poder deixar les classes virtuals a través de les finestres digitals per tornar a les classes presencials i poder mirar per les finestres físiques".
Recollint testimonis d'altres universitaris, les autores del projecte Finestres a la derriba van triar la gàbia i la finestra com a protagonistes del seu relat. "Ens sentíem engabiades en aquesta època, assegudes diverses hores del dia davant d'una 'finestra digital' que tot i que ens facilitava connexions amb diferents mons ens va fer adonar de l'anhel de la realitat, de les vivències reals que ens aporten les finestres físiques i que suposen espais de llibertat i connexió amb l'exterior", expliquen.
