Ramon Sistac, membre de l'Acadèmia aragonesa de la llengua

El professor emèrit de la Universitat de Lleida (UdL) i delegat a Lleida de la secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Ramon Sistac i Vicén, ha estat nomenat uns dels primers quinze membres de l'Acadèmia aragonesa de la llengua.

 

Doctor en filologia catalana i expert en dialectologia, Sistac -originari de la Franja-, formarà part del grup d'experts en filologia, literatura i lingüística que han d'establir les normes per a l'ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques de l'Aragó i assessorar els poders públics i les institucions en aquest ús i en la seua promoció social.

 

L'acompanyen a l'Acadèmia: María Luisa Arnal, Manuel Castán, María Ángeles Ciprés, Ánchel Conte, Javier Giralt, Francho Nagore, Francho Rodés, José Solana, María Teresa Moret, Carmen Alcover, José Bada, María Pilar Benítez, Mercedes Llop i Juan Pablo Martínez. El càrrec d'acadèmic no suposa cap retribució i la seua elecció s'ha fet a parts iguals per les Corts d'Aragó, el Govern d'Aragó i la Universitat de Saragossa.

 

Professor a la Universitat de Lleida des dels anys vuitanta, Ramon Sistac ha estat director del departament de Filologia Catalana i del grup de recerca Oficina de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu de la UdL. Vicepresident de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, dirigeix l'àrea de Lingüística del Centre d'Estudis Ribagorçans i pertany a la Iniciativa Cultural de la Franja.

 

Membre, entre d'altres, de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, la International Society for Dialectology and Geolinguistics, l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans, la Comissió de toponímia del Govern d’Andorra, el Center for Catalan Studies de la University of California-Santa Barbara o el Consell de les Valls d'Àneu, és un dels experts més reputats del català occidental, dels parlars de transició cap a l'aragonès, bon coneixedor de l'occità i sobretot de la varietat aranesa. A més dels seus treballs de recerca, fa traducció literària de l'aragonès modern. Ha publicat El ribagorçà a l'alta Llitera: Els parlars de la vall de la Sosa de Peralta (1993), El català d'Àneu: reflexions al voltant dels dialectes contemporanis (1998), De la llengua a les dents (2004) i Menú de degustació: opinions nutrícies sobre la cuina de la llengua (2009).